dimecres, 30 de març del 2011

5a Xerrada d'Estudiants d'Història de la Ciència

XEHC!
Xerrades d'Estudiants d'Història de la Ciència
Tot allò que sempre has volgut saber sobre Història de la Ciència i mai no t’has atrevit a preguntar...
  
Propera sessió: Dimecres, 13 d’Abril, 17h
Lloc: London Bar
        Carrer Nou de la Rambla, 34
 


Segueix la ruta de bars barcelonins: un altre bar Modernista en el centre mateix. Aquesta vegada enlloc d'un té, farem una bona birra! 

 
Programa de la Xerrada

Making-of del nou esquema expositiu del museu d'història natural de Londres. Anàlisi del procés de construcció d'un nou discurs museogràfic.

  Xerrada conduïda per Gustavo Corral

 
En Gustavo ens presentarà una anàlisi de l’origen del nou esquema expositiu portat a terme al museu d’història natural de Londres a partir de 1968. Un nou discurs museogràfic basat en models i mòduls interactius que relegaven als objectes de les coleccions a un segon pla. Així doncs, la idea serà presentar algunes de les claus per entendre aquest canvi tan sobtat, així com els tòpics presentats, les estrategies expositives i les respostes obtingudes durant els primers anys de canvi.



¿Secretitos en la oreja son cosa de vieja? Les conferències secretes de la Rockefeller Foundation “on interpreting science for a general public” (1938-1939)

 Xerrada conduïda per Jaume Sastre

En Jaume ens ha fet arribat la ressenya del que ens explicarà:

 “It would be a great thing, wouldn’t it, if in some way or other society was spontaneously blessed with a scientific equivalent of Walt Disney”
Warren Weaver (segona conferència, 1939)

“La preocupació política pels públics de la ciència i per la divulgació científica no és només una tendència historiogràfica relativament recent en història de la ciència. A la dècada de 1930 aquesta qüestió preocupava a molta gent, als Estats Units. Entre altres, també a la Rockefeller Foundation, que els anys 1938 i 1939 va organitzar dues conferències confidencials a Rye, prop de Nova York, en què va reunir destacats científics, sociòlegs, periodistes i magnats de la comunicació per tal de preguntar-los a porta tancada quin era l’objectiu polític de la divulgació científica i com es podia aconseguir.
L’objectiu de la xerrada serà presentar-vos els continguts de les transcripcions d’aquestes conferències i treure el cap per la finestra que ens ofereixen als debats del passat sobre la política de divulgació científica. Hi trobarem sorpreses explícites i sucoses... Com que és una investigació en curs i només n’he fet un primer anàlisi, la intenció és rebre moltes suggerències vostres sobre el marc historiogràfic i la narrativa adequada per tal de treure el màxim profit en forma d’article o capítol de tesi d’unes fonts primàries que són un diamant en brut!”




 - Taula Oberta i Discussió Final


Si no ho heu fet abans, és un bon moment per començar a assistir a aquestes xerrades d’estudiants.

  

... I visiteu el nostre blog !








XEHC!
Xerrades d'Estudiants d'Història de la Ciència
Tot allò que sempre has volgut saber sobre Història de la Ciència i mai no t’has atrevit a preguntar...
  
Próxima sesión: Miércoles13 d’Abril, 17h
Lugar: London Bar.

Carrer Nou de la Rambla, 34
 

Sigue la ruta de bares barceloneses: otro bar Modernista en el mismo centro. Esta vez en lugar de un té, haremos una buena cerveza!

Programa de la Xerrada

Making-of del nuevo esquema expositivo del museo de historia natural de Londres. Análisis del proceso de construcción de un nuevo discurso museográfico.

  Xerrada conducida por Gustavo Corral

Gustavo nos presentará un análisis del origen del nuevo esquema expositivo llevada a cabo en el museo de historia natural de Londres a partir de 1968. Un nuevo discurso museográfico basado en modelos i módulos interactivos que relegaban los objectos de las colecciones a un segundo plano. Así pués, la idea será presentar algunas de las claves para entender este cambio tan súbito, así como los tópicos presentados, las estrategias expositivas y las respuestas obtenidas durante los primeros años de cambio



¿Secretitos en la oreja son cosa de vieja? Las conferencias secretas de la Rockefeller Foundation “on interpreting science for a general public” (1938-1939)

 Xerrada conducida por Jaume Sastre

En Jaume nos ha hecho llegar un resumen de lo que nos explicará:

 “It would be a great thing, wouldn’t it, if in some way or other society was spontaneously blessed with a scientific equivalent of Walt Disney”
Warren Weaver (segona conferència, 1939)

“La preocupación política por los públicos de la ciencia y por la divulgación científica no es sólo una tendencia historiográfica relativamente reciente en la historia de la ciencia. En la década de los 30 esta cuestión preocupaba a mucha gente, en los Estados Unidos. Entre otros, también a la Rockefeller Foundation, que durante los años 1938 y 1939 organizó dos conferencias confidenciales en Rye, cerca de Nueva York, en las cuales reunió destacados científicos, sociólogos, periodistas y magnates de la comunicación para preguntarles, a puerta cerrada, cúal era el objetivo político de la divulgación científica y cómo se podia conseguir.
El objetivo de la charla será presentaros los contenidos de las transcripciones de estas conferencias y sacar la cabeza por la ventana que nos ofrecen los debates del pasado sobre la política de divulgación científica. Encontraremos sorpresas explícitas y jugosas... Como que es una investigación en curso y sólo he hecho un primer análisis de ello, la intención es recibir muchas sugerencias vuestras sobre el marco historiográfico y la narrativa adecuada de manera que se pueda sacar el máximo provecho en forma de artículo o capítulo de tesis de unas fuentes primarias que son un diamante en bruto!”


- Mesa Abierta y Discusión final

            Si no lo habeís hecho antes, es un buen momento para empezar a asistir a estas charlas de estudiantes!



... Y VISITAD NUESTRO BLOG!


 http://xerradesestudiants.blogspot.com

Pepe Pardo al Seminaris de la Societat Catalana.



La Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica té el plaer de convidar-vos al col·loqui

Un lugar para la ciencia: Escenarios de práctica científica en la sociedad hispana del siglo XVI, a càrrec de José Pardo Tomás, investigador científic de la Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona).

Dimecres 6 d'abril a les 19:00 a la Sala Nicolau d'Olwer de l'Institut d'Estudis Catalans, (c/Carme 47, 08001 Barcelona).

José Pardo Tomás és un reconegut expert en la història de la ciència moderna, en particular sobre la història natural i la seva construcció a cavall entre Europa i Amèrica. En la seva intensa carrera com a historiador de la ciència ha tingut un paper fonamental en el desenvolupament de projectes de divulgació de la història de la ciència i la medicina a Espanya. El llibre al voltant del qual girarà aquest col·loqui reflexiona sobre el lloc de la ciència als mons passats i presents, a través d'un recorregut per diversos escenaris de pràctica científica com el teatre anatòmic, l'acadèmia científica, o els jardins i gabinets de curiositats. Aquest petit llibre és un gran obsequi, nascut de la col·laboració de l'autor amb la singular Fundación Canaria Orotava de Historia de la Ciencia.

Aquest serà el sisè col·loqui de "Comunicar la ciència: plaers i obstacles de la narrativa històrica", una sèrie que reflexiona sobre l'escriptura de la història de la ciència i la seva identitat pública, a través de la presentació i discussió de set llibres de divulgació de rellevància internacional amb els seus autors.

Per a més informació veure:

http://www.gobiernodecanarias.org/educacion/3/usrn/fundoro/web_fcohc/005_publicaciones/mhc/mhc_htm/mhc11_escenarios.htm

http://schct.iec.cat/plaers/index_plaers.htm

divendres, 25 de març del 2011

Notes de la quarta xerrada del XEHC del darrer 16 de Març al Cafè de les Delícies.

 

 

La quarta sessió del XEHC es va celebrar tal com estava previst a les 16h al Cafè de les Delícies. L’assistència va comptar amb una dotzena de persones, de les quals per algunes d’elles n’era el primer cop.

 

Analitzant conceptes historiogràfics útils per a entendre l'Institut Ravetllat-Pla entre 1920 y 1936.

Xerrada conduïda per Sara Lugo.

La primera intervenció va córrer a càrrec de la Sara Lugo amb el tema “Analitzant conceptes historiogràfics útils per a entendre l'Institut Ravetllat-Pla entre 1920 y 1936”. El tema és el de la seva tesi doctoral i en primer lloc ens va fer una breu presentació d’aquesta. Dins el marc general d’una ciència vista en controvèrsia permanent s’analitza com una teoria en principi marginada es veu legitimada a partir fonamentalment de dos productes farmacèutics : el suero i la Hemo-antitoxina Ravetllat-Pla. A partir d’aquí el seu estudi passa a revista a diferents qüestions com és el caràcter privat de l’empresa Institut Ravetllat-Pla, la influència ideològica dels seus promotors, el tipus de públic a qui va dirigit la seva oferta (pediatres, metges rurals, agents comercials,...) i el tipus de mitjans de comunicació utilitzats ( articles, conferències, exposicions, publicitat,...).

L’aspecte més innovador de la xerrada de la Sara va ser la repartició entre els assistents d’una sèrie de preguntes que cada u de nosaltres va haver de pensar i que posteriorment vam anar desgranant. Aquestes  preguntes eren les que, tal com ens va explicar la Sara, li havien anat sorgint a ella mateixa en el procés de redacció de la seva tesi:

 

1.      Què és una teoria científica heterodoxa i quina és la seva diferència amb una teoria científica marginada, perifèrica, il·legítima o exclosa?

2.      Qui defineix que una teoria és heterodoxa?

3.      Què és el que defineix l’èxit terapèutic d’un medicament?

4.      En la idea de problematitzar la dicotomia experts/profans, puc parlar de divulgació/popularització científica quan els públics de l’Institut Ravetllat-Pla són metges i estudiants de medecina?

5.      Des d’una perspectiva post-kuhniana, si intentem definir la ciència com una forma de comunicació en controvèrsia permanent, en què canviaria la definició si utilitzéssim en lloc de controvèrsia paraules com polèmica, debat, conflicte, canvi o moviment?

6.      Pot llegir-se l’estratègia de Ramon Pla i Armengol des de la post-colonialitat, el biopoder i la geo-política del coneixement?

7.      Quina és la diferència entre legitimació i validació de coneixement científic que buscava l’Institut Ravetllat-Pla?

8.      La xarxa científico-comercial de l’Institut Ravetllat-Pla era una xarxa transnacional?

9.      Com influeix en tot el procés científic de l’Institut Ravetllat-Pla la ideologia de Ramon Pla i Armengol ?

 

No cal dir que aquestes preguntes van permetre un intens debat que va resultar profitós per a tots els assistents. I esperem que també per la ponent.

 

 

- Construint un sumari per a una tesi doctoral.

Xerrada conduïda per Juan Carlos García-Reyes.

La segona intervenció va córrer a càrrec de Juan Carlos Garcia-Reyes. La seva tesi doctoral versa sobre els orígens de l’humanitarisme mèdic a Espanya durant el segle XIX, especialment tractant el cas de la Creu Roja.

En la seva intervenció en Juan Carlos ens va explicar quines són les claus del seu treball.

Un primer punt seria l’establiment d’un marc teòric que ens introduís a una història social i cultural del humanitarisme. Un segon punt titulat “Teories i bases per a un humanitarisme mèdic a Espanya” ens conduiria a l’anàlisi més detallat del cas espanyol:

 

1        La era de la Guerra-Indústria (1851-1914)

2        Revolucions i Restauracions a Espanya 1854-1898

3        L’Humanitarisme mèdic. Bases teòriques i ideològiques. La construcció i hegemonia de la civilització burgesa

4        La reforma de la sanitat militar espanyola

5        El moviment internacional de la Creu Roja

6        Humanitarisme, guerra, dret i medicina a l’Espanya del segle XIX

 

Finalment un tercer punt tractaria de les pràctiques i agents de l’humanitarisme mèdic espanyol a la segona meitat del segle XIX, particularment de la Creu Roja, on per una banda s’analitzaria el sorgiment de la Creu Roja a partir de les guerres carlista i cantonal, l’espai de professionalització que va representar, els públics a qui es va dirigir,... i per una altra el cas particular de les colònies tant al Marroc com a Cuba.

La seva exposició amb el debat posterior  va permetre una aproximació crítica al que va representar i representa l’anomenat humanitarisme mèdic i concretament el paper de la Creu Roja.

 

 En Juan Carlos també ens va mostrar un còmic de Moebius sobre la creació de la Creu Roja.

 

 

Nota elaborada per Miquel Carandell

 

 

 

 



dijous, 24 de març del 2011

Seminari a la Pompeu Fabra.

Divendres, 1 d'abril de 2011:  
Natalie Kaoukji, University of Cambridge
"Devices of conveyance: early-modern literary technologies'

Universitat Pompeu Fabra, Dept. d'Humanitats (Ramón Trías Fargas 25/27, 08005-Barcelona, Metro L4 Ciutadella - Vila Olimpica), 18:30 h. aula 40.039

dijous, 17 de març del 2011

Seminari a la Residència d'Investigadors

The medieval appropriation of Maimonides
 
Michael R. McVaugh

Dept. of History, University of North Carolina at Chapel Hill

Between 1295 and 1305 two rather different individuals —one the nephew of Arnau de Vilanova, an academic physician trained at Montpellier, the other a Jew converted to Christianity and practicing at the papal court— undertook independently to translate into Latin all the medical works of Maimonides, above all his short works on asthma, on poisons, on coitus, and on hemorrhoids. In these works, taken as a whole, Maimonides passed along details drawn from the whole spectrum of life in Egypt in his day, ca. 1200. A comparative study of the translations of these two individuals allows us to study the kind of picture of Islamic life that they chose to present, and how they depicted Maimonides himself, to a European readership.


Sala d’Actes de la Residència d’Investigadors
Dilluns 28 de març de 2011, a les 12:00 hores

Conferència (en anglès) organitzada per la sublínia de recerca «Cultura mèdica i científica: pràctiques, espais, objectes i intercanvis» de la Institució Milà i Fontanals (CSIC, Barcelona) i la Residència d’Investigadors.

Residència d’Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya
Carrer Hospital 64, Barcelona. Tel. 93 443 27 59
www.residencia-investigadors.es

dimecres, 16 de març del 2011

Seminaris de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica: Patricia Fara

La Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica té el plaer de convidar-vos al col·loqui

Science: A Four Thousand Year History, a càrrec de Patricia Fara, professora del Clare College de la Universitat de Cambridge.

Dimecres 23 de març, a les 19:00 a la Sala Nicolau d'Olwer de l'Institut d'Estudis Catalans, (c/Carme 47, 08001 Barcelona)

Patricia Fara és una de les historiadores de la ciència amb més projecció pública de l'actualitat. És experta en història de les ciències físiques a l'Anglaterra del s. XVIII, però és coneguda sobretot pels seus llibres de divulgació. Amb ells ha aconseguit apropar a un públic ampli temàtiques com la de gènere i ciència, o la de les representacions culturals de la figura de Newton, mitjançant un estil narratiu àgil i pedagògic, però carregat de lliçons historiogràfiques. El seu treball estableix ponts entre la divulgació i la història acadèmica, demostrant que la divulgació pot tenir un impacte important sobre la recerca. El col·loqui girarà al voltant del seu llibre més recent i ambiciós: Science: A Four Thousand Year History, en què es proposa ni més ni menys que narrar els últims quatre mil anys de ciència sense renunciar a la sensibilitat i sofisticació històriques. Ha estat traduït a vuit llengües i està sent llegit i utilitzat en molts contextos per tal de comunicar la ciència des d'una perspectiva històrica.

Aquest serà el cinquè col·loqui del cicle "Comunicar la ciència: plaers i obstacles de la narrativa històrica", una sèrie que reflexiona sobre l'escriptura de la història de la ciència i la seva identitat pública, a través de la presentació i discussió de set llibres de divulgació de rellevància internacional amb els seus autors.

El col·loqui se celebrarà també a València el Dijous 24 de març, a les 17:00 a l'IHMC López Piñero (Plaça Cisneros, 4, 46003 València).

dilluns, 14 de març del 2011

El Proper dijous 17 de Març seminari a carrec del Dr. Koen Vermeir del REHSEIS de París

Koen Vermeir, REHSEIS, Paris

Mesmerism and the powers of imagination
Universitat Pompeu Fabra, Dept. d'Humanitats, 
carrer Ramón Trías Fargas 25/27, 08005-Barcelona 
(metro L4 Ciutadella - Vila Olimpica), aula 40.039 Edifici Roger de Lluria

Dijous 17 de Març 18:30.

dimecres, 9 de març del 2011

Notes de la tercera xerrada del XEHC del darrer 16 de Febrer a els 4 Gats.

- Relacions entre ciència i societat al s.XIX a través dels seus enfrontaments ideològics:

Xerrada conduïda per Jordi Mora.


            La tercera sessió del XEHC es va dur a terme, amb un èxit prou notable, a l'emblemàtic local barceloní Els 4 Gats. Rodejats d’història va començar la primera ponència d’en Jordi Mora que va realitzar una divagant, però interessant, intervenció.
            La xerrada va voler simplificar el s.XIX com el segle de les irrupcions liberals a Europa i la conseqüent resposta reaccionària de les postures més conservadores, produint-se una radicalització d’ambdós fronts. L’esclat de la Revolució Francesa al 1789, on van caure les institucions pròpies de l’Anciènne Règime (Monarquia i Esglèsia), va ser precursora de les diferents manifestacions liberals que van sacsejar Europa al s.XIX.
            Alhora, el Romanticisme, iniciat al s.XVIII a Anglaterra, s’estenia al tombant de segle a Alemanya i a la resta de països europeus. L’Idealisme de Kant, Schelling o Hegel van impulsar un tipus de filosofia que considerava que la realitat que percebem no existeix com a tal sinó que l’individu la construeix, al menys en part. Aquesta preponderància dels processos mentals va donar lloc a un exalçament del procés creatiu de l’artista, del seu món interior i les passions humanes, sobretot amoroses, cosa que entroncava amb aquella separació de Déu com a centre de la vida de l’individu. Per tal de reflexar-ho, Jordi Mora va recordar un fragment d’una rima del romàntic espanyol G. A. Bécquer: “Pero mudo y absorto, y de rodillas como se adora a Dios ante su altar, como yo te he querido, desengáñate ¡así no te querrán!”
            Una de les conseqüències que els enfrontaments amb l’status quo de l’Esglèsia Catòlica en aquells temps va ser la revolució de la unificació italiana, de caire liberal, dirigida per Víctor Manuel II de Saboia que va desposseir als Estats Pontificis del seu poder polític, arribant a assetjar la ciutat de Roma el 1870, el que va provocar l’excomunió del rei italià. Just en aquell any, es va celebrar el Concili Vaticà I, convocat pel Papa Pius IX, durant el qual, entre altres resolucions, es va acordar el que Jordi Mora va anomenar “la possible mostra més gran de sobèrbia de l’Esglèsia Catòlica”: la infal·libilitat del Papa. També va sostenir que una postura tan radical per part de l’Esglèsia Católica, va ser una reacció lògica contra els atacs que estava patint contra la seva autoritat mil·lenària. Aquestes ambdues postures radicalitzades d’un i altre bàndol es van retroalimentar, generant una polarització ideològica que encara dura avui dia, el que Jordi Mora considera un “inacabable segle XIX”, ja que els seus valors i enfrontaments ideològics encara perduren actualment.
            La xerrada va continuar, aprofitant el fil conductor de les revolucions liberals, amb la maçoneria, tradicionalment considerada promotora de moltes d’aquestes revolucions. La qüestió, però, és la difícil ubicació ideològica d’aquesta societat. Amb el seu treball de màster, en Jordi Mora va trobar que el químic José Ramón de Luanco (1825-1905) estava molt relacionat amb la maçoneria (encara que no va poder demostrar que hi pertanyés) però alhora es definia com a catòlic. Aquesta ambigüitat es resol considerant que no va ser fins a la segona meitat del segle, que la maçoneria francesa es va imbuir del positivisme, fins a tal punt d’arribar a eliminar dels seus estatus la obligació de creure en l’Arquitecte de l’Univers (un Déu que agruparia les diferents religions monoteistes).
            Aquí veiem una de les idees que Jordi Mora ens volia intentar mostrar. La permeabilitat ideològica sembla que era una de les característiques del s. XIX. Possiblement, en una època en la que s’estaven gestant noves ideologies i esclataven nous conflictes, el passar d’una postura a una altre no era tan estrany com ho ha estat més endavant, fins i tot, defensar dues ideologies aparentment contraries a la vegada, es podria donar amb certa facilitat.
            Finalment, la xerrada-conversa de Jordi Mora ens va portar a l'ús de les teories científiques, com l'atomisme o el Darwinisme, que han fet les diferents ideologies. D’entrada, una teoria sembla posar-se al servei d’una ideologia concreta. Ara bé, i com ens va recordar en Jaume Sastre, fins quin punt la teoria científica es posa al servei de l'ideologia o es que la teoria ja té una ideologia quan es formulada? Els científics reflecteixen les seves ideologies en les seves teories? Per altra banda, i com la Clara Florensa també va apuntar, el Darwinisme a Espanya sembla que és utilitzat per ideologies de caires ben diferents i en sentits ben diferents.
            En definitiva, una profitosa i participativa xerrada sobre història, ideologia, segle XIX i per suposat, ciència.




- Menú Ravetllat-Pla: estreptomicina a la hemo-antitoxina amb perfumat de sèrum. Reconceptualitzant els medicaments i l'empresa alternativa transnacional.


Xerrada conduïda per Marc Estapé Egea.


            El Institut Ravetllat-Pla fou fundat el 1923 pel metge Ramón Pla i el veterinari Joaquím Ravetllat per a difondre la teoria heterodoxa del veterinari sobre la variabilitat del bacil tuberculós. A partir d’aquesta teoria es pogueren produir dos productes bacteriològics com “Hemo-antitoxina Ravetllat-Pla” i el “Sèrum Ravetllat-Pla”.
            Tot i el rebuig de la teoria per part de la comunitat mèdica més ortodoxa, l’Institut fou capaç de vendre els seus productes arreu d’Amèrica Llatina, part d’Europa i a països de l’Àsia com Filipines. Fundaren una revista La Clínica . Revista Mensual Hispano Americana de Cinencias Médicas (1924-1936) que tingué com objectiu difondre la seva teoria entre els metges de professió i el món de la recerca.
            El metge Ramón Pla i Armengol mantingué una carrera política que s’inicià en la seva militància en la Unió Catalanista, passant per la Federació Catalana del PSOE fins a arribar a ser diputat a les Corts Republicanes del 1936 per la Unió Socialista de Catalunya. Amb un perfil catalanista abraçà les ideologies més socials i internacionalistes. Defensà un model d’Estat allunyat del paternalisme fins al punt d’abraçar idees anarquistes i fugia principalment, de la ortodòxia política.
            Quan esclatà la Guerra Civil,  Ramón Pla i Armengol que era l’únic propietari de l’Institut Ravetllat-Pla marxà a l’exili i la seva filla, Núria Pla, que estava estudiant Medicina, i la seva dona, Assumción Monseny, anaren a Burgos on estava el govern provisional de Franco. Al 1939 quan Barcelona caigué a mans dels franquistes, la seva filla lluità per mantenir la propietat i la gestió de l’Institut.
            Durant els anys quaranta, Dr. Pla i Armengol juntament amb la seva filla, Núria Pla reconstruïren les xarxes comercials. En aquesta reconstrucció hi hagué variacions a les teories mèdiques defensades per l’Institut. També durant aquesta època fou el moment d’esclat dels antibiòtics amb un èxit que feia minvar la proliferació dels productes biològics. En el cas de Xile, Miquel S Cunillera, representant del Institut Ravetllat-Pla proposà l’associació de l’”Hemo-antitoxina Ravetllat-Pla” amb l’estreptomicina per aconseguir difondre millor el producte. 



A dalt es mostra una carta enviada pel metge López Abadia a Ramón Pla de Baracaldo i a la dreta, una fotografia de unes mostres del “Sèrum Ravetllat-Pla”. Es pot llegir a la carta l’ús associat de l’estreptomicina amb l’”Hemo-antitoxina” que s’estava provant en aquells moment i els efectes que produïa el consum els medicaments de l’Institut.





En aquesta xerrada hem analitzat diferents fonts primàries (correspondència i articles) on mostraven aquesta reconceptualització del medicament “Hemo-antitoxina antitoxina Ravetllat-Pla” deixant de ser un producte antituberculós, per esdevenir un producte associat a l’estreptomicina. Així també com la xarxa comercial esdevé en una xarxa de recerca i els agents tenen un paper important en la investigació mèdica de l’Institut. La voluntat de mantenir els mercats dugueren que la xarxa del Institut cerqués formes per adaptar els productes i la seva teoria als nous marcs  legals i comercials



     Les penalitats d’un aprenent a historiador de la ciència, en la recerca d’originalitat en un món on sembla que tot ja ha estat dit.

Xerrada conduïda per Joaquim Berenguer.


            Encara a la càlida, tot i que a vegades sorollosa, atmosfera del 4 Gats, en Joaquim Berenguer ens va explicar les penes i satisfaccions que li reporta la realització del seu treball final de màster. En Joaquim està estudiant la figura del jesuïta Tomàs Cerdà. Nascut el 1715 a Tarragona, Cerdà va exercir com a professor d’Humanitats a Lleida,  de Filosofia a Saragossa per a finalment dirigir-se a Marsella a estudiar matemàtiques on aprengué l'incipient càlcul diferencial. Després de ser professor en diverses ciutats, Cerdà va anar a parar a Barcelona on va esdevenir professor de matemàtiques al col·legi Cordelles.
            En aquella època, mitjans del segle XVIII, els professors solien dictar les classes als alumnes que anaven anotant tot el que requeria l’assignatura. Cerdà, però, defensava la necessitat dels llibres de text, per tal d’evitar una pèrdua excessiva de temps en el procés de dictar les lliçons. Seguint els seus propis preceptes, Cerdà decideix escriure un llibre sobre càlcul diferencial pel mètode de les fluxions matemàtiques. El llibre, però, queda incomplet i no es publicà mai ja que l’any 1767 els jesuïtes van ser expulsats d'Espanya i Cerdà es va veure obligat a anar-se’n a Itàlia.
             Durant els anys 70, Hernández Alonso, amb l’ajuda de l'historiador de les matemàtiques Cuesta Duari, descobreix uns manuscrits de Cerdà que són identificats com aquest incomplet llibre de càlcul diferencial. Hernández Alonso descobreix però, que Cerdà sembla seguir clarament un llibre escrit en anglès per Thomas Simpson, cosa que en certa manera el decep. Podria haver estat aquesta la raó per abandonar l’estudi dels manuscrits? Anys més tard, el 1996, Lluís Gassiot realitza una tesi al CEHIC sobre la vessant astronòmica de Cerdà.
            Un bon dia, en Joaquim va anar a veure en Xavi Roqué que li va parlar sobre la tesi de Gassiot. Això li va permetre conèixer l’existència dels manuscrits de Cerdà. Els arxius on es troben aquests manuscrits estan a Madrid, ciutat que va visitar un parell de vegades per digitalitzar la font principal del seu treball. En Joaquim ens va explicar com a l’arxiu li entregaven unes carpetes enormes plenes de manuscrits, entre els quals estaven els de Cerdà. També ens va explicar com, al més pur estil llatí, ningú no es preocupava gaire del que es feia amb aquells manuscrits, ell mateix va estar, sense adonar-se’n, amb un bolígraf consultant-los, cosa que posteriorment es va assabentar que estava, lògicament, prohibida.
            En veure els textos i comparar-los amb el llibre de Simpson, en Joaquim va veure que en Cerdà no seguia tant al peu de la lletra el llibre anglès sinó que hi posava cullerada pròpia sovint. Cerdà, per exemple, intenta ser pràctic i el seu llibre sembla ser molt més didàctic.
            Estranya el posicionament de Cerdà en la polèmica que envoltava les matemàtiques en el camp del càlcul diferencial. L'Europa matemàtica es dividia en dos. Per un costat es trobaven les idees d'Isaac Newton, que utilitzava les fluxions, basades en el moviment, i seguides sobretot a Gran Bretanya (els anglesos sempre tan patriòtics) i per l’altre estaven els mètodes de Leibniz, que tenien seguidors sobretot a Centre-Europa, França i Italià. Cerdà d’alguna manera barreja tots dos, cosa bastant inaudita en aquell moment. D’entrada segueix clarament a Newton, a través de Simpson, però per a la notació es decanta per Leibniz.
            D’altra banda, en Joaquim ens va destacar com n’és d’excitant treballar amb una font primària, a la vegada, que ens va mostrar la dificultat per llegir aquests manuscrits que sovint el porten a la desesperació. Per últim, ens va explicar el seu dilema, i intent de trobar un equilibri, entre el discurs purament internalista (per parlar sobre aquest llibre de matemàtiques, per suposat, s’han d’analitzar les matemàtiques) i el discurs més social (des de l’òptica del context social, els jesuïtes i l’educació també es poden arribar a conclusions interessants).




 


            Mostra comparativa entre els textos de Simpson (1750, dalt) i Cerdà (escrit probablement 10 anys més tard, abaix) per tal de intentar veure que significa treballar amb manuscrits.

dimecres, 2 de març del 2011

4a Xerrada d'Estudiants d'Història de la Ciència, Dimecres 16 de Març, 16 hrs.‏

XEHC!
Xerrades d'Estudiants d'Història de la Ciència
Tot allò que sempre has volgut saber sobre Història de la Ciència i mai no t’has atrevit a preguntar...
  
Propera sessió: Dimecres, 16 de Març, 16h
Lloc: Cafè de les Delícies
        Rambla del Raval, 47.
 

            Altre cop la trobada serà en un lloc informal per poder fer una tertúlia com cal al voltant d’una taula i un cafè... o unes herbetes medicinals que acompanyarien millor els temes de debat. Canviem, però, d’ubicació. Aquesta vegada ens veurem en un acollidor local de la Rambla del Raval. Així, a més d'Història de la Ciència fem coneixença de Barcelona.


Programa de la Xerrada



- Moviment neomalthusià en diverses revistes anarquistes.

Xerrada conduïda per Nahomi Galindo.


      La Nahomi Galindo ens presentarà un anàlisi del moviment neomalthusià sorgit al voltant de la revista anarquista Salud y Fuerza, i el debat amb la també anarquista Revista Blanca. Les revistes que defensaven el neomalthusianisme van contribuir a l’educació científica sobre la salut sexual y reproductiva de les dones. A més de la importància de reduir la pressió sobre els recursos naturals, els anarquistes neomalthusians promovien la ciència i el coneixement del cos per a reduir els embarassos no desitjats, així com una visió de la sexualitat com a part important de la vida de les dones. Aquestes propostes van ser impulsades per una gamma diversa de persones, des de metges anarquistes fins a organitzacions de dones que publicaven les revistes mencionades abans.


- Analitzant conceptes historiogràfics útils per a entendre l'Institut Ravetllat-Pla entre 1920 y 1936.

Xerrada conduïda per Sara Lugo.


      En el procés d’escriptura de la meva tesi doctoral, m’he anat trobant amb diferents conceptes historiogràfica polèmics, sobre els quals he tingut posicions que canvien constantment cada vegada que els discuteixo amb algun historiador de la ciència. L’idea és compartir amb vosaltres aquests conceptes i saber que us suggereixen en el context que en Marc i jo hem anat analitzant sobre l'Institut Ravetllat-Pla.

Proposo com a ordre de la meva Xerrada:

1.      Presentació i explicació breu de l'esquema de la meva tesi.
2.      Ronda de preguntes: Tot el que sempre has volgut saber sobre el cas Ravetllat-Pla i mai no t’has atrevit a preguntar.
3.      Repartició aleatòria de les meves preguntes, dos minuts per pensar i conversa sobre cadascuna.



- Construint un sumari per a una tesi doctoral.

Xerrada conduïda per Juan Carlos García-Reyes.


            El meu treball versa sobre els orígens de l'humanitarisme mèdic a Espanya durant el segle XIX, amb especial atenció al cas del moviment de la Creu Roja.
            Una vegada s’ha aconseguit realitzar el treball heurístic de fonts, i l’anàlisi d’aquestes, queda establir el full de ruta que ha de guiar el relat històric.
            Així doncs, procuraré explicar les claus i punts que he establert per a desenvolupar el meu temari-índex.  



- Taula Oberta i Discussió Final


Si no ho heu fet abans, és un bon moment per començar a assistir a aquestes xerrades d’estudiants.

  

... I visiteu el nostre blog !





XEHC!
Xerrades d'Estudiants d'Història de la Ciència
Tot allò que sempre has volgut saber sobre Història de la Ciència i mai no t’has atrevit a preguntar...

Siguiente sesión: Miércoles, 16 de Marzo, 16h
Lugar: El Cafè de les Delícies.
     Rambla del Raval, 47.



            Otra vez, el encuentro tendrá lugar en un sitio informal donde poder hacer una tertulia como Dios manda alrededor de una mesa y un café... o unas hierbas medicinales que acompañarán mejor los temas de debate. Cambiamos, pero, de ubicación. Esta vez nos veremos en un acogedor local de la Rambla del Raval. Así, además de Historia de la Ciencia, conoceremos mejor Barcelona.
 

Programa de la Xerrada



 - Movimento neomalthusiano en varias revistas anarquistas.

    Xerrada conducida por Nahomi Galindo.


            Nahomi Galindo estará presentando un análisis del movimiento neomalthusiano surgido en torno a la revista anarquista Salud y fuerza, y el debate con la también anarquista Revista Blanca. Las revistas que defendían el neomalthusianismo contribuyeron a la educación científica sobre la salud sexual y reproductiva de las mujeres. Además de la importancia de reducir la presión sobre los recursos naturales, los anarquistas neomalthusianos promovían la ciencia y el conocimiento del cuerpo para reducir los embarazos no deseados, así como una visión de la sexualidad como parte importante de la vida de las mujeres. Estas propuestas fueron impulsadas por una gama diversa de personas, desde médicos anarquistas hasta organizaciones de mujeres, que publicaban en las revistas antes mencionadas.



- Analizando conceptos historiográficos útiles para entender el Instituto Ravetllat-Pla entre 1920 y 1936
     Xerrada conducida por Sara Lugo.


            En el proceso de escritura de mi tesis doctoral me he encontrado con diferentes conceptos historiográficos polémicos, sobre los cuales he tenido posiciones que cambian constantemente cada vez que los discuto con algún historiador de la ciencia. La idea es compartir con ustedes estos conceptos y saber que les sugieren en el contexto de lo que Marc y yo hemos analizado sobre el Instituto Ravetllat-Pla.

            Propongo como orden de mi Xerrada:

  1. Presentación y explicación breve del esquema de mi tesis.
  2. Ronda de preguntas: Todo eso que siempre has querido saber sobre el caso Ravetllat-Pla y nunca te has atrevido a preguntar.
  3. Repartición aleatoria de mis preguntas, dos minutos para pensar y conversación sobre cada una.



- Construyendo un sumario para una tesis doctoral.

Xerrada conducida por Juan Carlos García-Reyes.


            Mi trabajo versa sobre los orígenes del humanitarismo médico en España durante el siglo XIX con especial atención al caso del movimiento de la Cruz Roja.
            Una vez que se ha conseguido realizar el trabajo heurístico de fuentes, y el análisis de las mismas, queda establecer la hoja de ruta que ha de guiar el relato histórico.
            Así procuraré explicar las claves y puntos que he establecido para desarrollar mi temario-índice.



- Mesa Abierta y Discusión final


            Si no lo ha hecho antes, es un buen momento para empezar a asistir a estas   charlas de estudiantes!



... Y VISITE NUESTRO BLOG!


 http://xerradesestudiants.blogspot.com/