dilluns, 30 de maig de 2011

Notes de la xerrada d'història de la medicina a Pl. Catalunya

Xerrada d’història de la medicina


Malaltia i desigualtat social






El passat dissabte, 28 de Maig es va organitzar una xerrada a la Pl. Catalunya amb els acampats de Barcelona. Aquest acte va tenir la presència de Jorge Molero i Carlos Tabernero, professors de la UAB i membres del CEHIC.

Jorge Molero va explicar breument el procés de medicalització durant el segle XX. i com la medicina i la higiene han cercat sempre amagar els problemes socials com a malalties que podien ser solucionades a partir de la medicina. Carlos Tabernero va exposar les diferents teories sobre comunicació i divulgació sobre la ciència.

A partir dels comentaris es va encetar un debat on es va parlar de la medicalització i el paper de la ciència com a eina de control polític. Els participants van aportar amb la seva experiència visions de com la medicina els havia arraconat o marginat amb una diagnosi en contra.

La xerrada va durar quasi una hora i mitja i la conclusió clara fou que moviments com els de Pl. Catalunya i la Puerta del Sol són la millor medicina per curar les desigualtat socials i les nostres malalties.

Jorge Molero i Carlos Tabernero impressionaren
els acampats amb les seves exposicions i reflexions. 
El debat aconseguí aglomerar tot de gent diversa
que aportava comentaris a partir de la seva experiència

El interès sobre la xerrada fou creixent durant la tarda.  

divendres, 27 de maig de 2011

Xerrada d’història de la medicina


Xerrada d’història de la medicina

Malaltia i desigualtat social
Dissabte, 28/05/2011a Pl.Catalunya (Zona Verda; xerrades), 18:00h.



participants a la xerrada,

Jorge Molero Mesa
Carlos Tabernero Holgado
Sara Lugo Márquez
Marc Estapé Egea


Us demanem la màxima difusió i assistència!!!!

Seminari de Theo Arabatzis a la Univeristat Pompeu Fabra.

El dijous 2 de Juny tenim el seminari del Prof. Theo 
Arabatzis de la Universitat de Atenas: 
 
Dijous 2 de juny de 2011: Theodore Arabatzis, University of Athens
“The prospect of integrating history and philosophy of science ( with 
special reference to the history of hidden entities)
Universitat Pompeu Fabra, Dept. d'Humanitats (Ramón Trías Fargas 25/27, 
08005-Barcelona, Metro L4, Ciutadella - Vila Olimpica), 18.30 h. aula 
40.039

dimecres, 11 de maig de 2011

Notes de la cinquena Xerrada d'Estudiants d'Història de la Ciència.



La cinquena sessió del XEHC es va realitzar al bònic London Bar del cèntric carrer Nou de la Rambla.  Amb l'èxit de d'aquesta sessió, i també de les darreres, el XEHC es consolida com un espai de debat dins la comunitat de historiadors de la ciència de Barcelona, a més de ser un gran exercici, i sovint una gran ajuda, per aquells que fan la presentació dels seus treballs. En aquesta cinquena sessió vem gaudir de les presentacions d'en Gustavo Corral i d'en Jaume Sastre. Fins la pròxima!


Making-of del nou esquema expositiu del museu d'història natural de Londres. Anàlisi del procés de construcció d'un nou discurs museogràfic.

  Xerrada conduïda per Gustavo Corral.

En Gustavo ens va  parlar dels eixos centrals de la seva recerca. Aquesta està centrada en la transició del model de museu tradicional al model modern en el cas particular del Museu d’Història Natural de Londres a partir de finals de la dècada dels 60 i fins a mitjans dels 80.
Mentre que en el model tradicional les col·leccions d’objectes són una part fonamental, en el nou esquema aquests objectes són substituïts per un discurs basat en diverses tecnologies educatives i estratègies comunicatives com models, fotografies, audiovisuals i mòduls interactius.
Ens va explicar que a partir de 1972 el nou esquema expositiu del museu es va dividir en quatre temes principals: l’home, l’ecologia, els processos vitals i del comportament i finalment l’evolució i la diversitat. Ell vol treballar les cinc primeres exposicions que es van produir a partir d’aquell moment : Human Biology en 1977, Introducing Ecology en 1978, Dinosaurs and their living relatives en 1979, Man’s Place in Evolution en 1980 y Origin of Species en 1981.
En Gustavo pensa que l’objectiu d’aquestes exposicions era “educar” al visitant, transmetent-li determinats coneixements que els organitzadors de les exposicions creien que s’havien d’adquirir però oblidant-se de tot el procés de producció d’aquests coneixements.
I es planteja diferents qüestions com esbrinar si aquell nou model expositiu responia a la preocupació per part del sector industrial per la manca de científics amb un perfil “més pràctic”, o també saber si el Museu d’Història Natural es va convertir en un centre per resoldre controvèrsies o va voler simplement participar en els debats que aquell moment es desenvolupaven.
Dins l’esquema que en Gustavo té pensat pel seu treball, juga un paper molt important el context històric. Concretament es tracta d’un període de crisi econòmica i política a Anglaterra, amb la desindustrialització i la necessitat d’una reforma educativa de fons.
En el seu treball vol destacar particularment els paral·lelismes existents entre el discurs del nou model expositiu i els corrents pedagògics progressistes, representats per les teories de Piaget, els paral·lelismes entre l’anomenat “learn by doing” i el qüestionament de la figura d’autoritat tradicional en el camp de l’educació.
En Gustavo també ens va parlar de les noves estratègies dins el nou concepte d’exposició, com la d’un disseny informal i flexible on el visitant podia escollir el seu propi recorregut segons els seus interessos.
Igualment, en la seva xerrada, va ressaltar el paper jugat per les productores de tot el material didàctic – audiovisuals, efectes especials, dispositius interactius,... – creant-se, d’aquesta manera,  un fort lligam entre museu i indústria que beneficiava a tots dos.
Finalment en Gustavo va fer referència a les diverses controvèrsies que van aparèixer a partir de determinades exposicions com la Human Biology (1977) amb la intel·ligència artificial o bé la Origin of Species (1981) amb l’oportunitat o no d’explicar les teories creacionistes.

Nota elaborada per Joaquim Berenguer.


¿Secretitos en la oreja son cosa de vieja? Les conferències secretes de la Rockefeller Foundation “on interpreting science for a general public” (1938-1939)

 Xerrada conduïda per Jaume Sastre


Jaume Sastre fue el protagonista de la segunda presentación En la que presentó las actas de una serie de conferencias, hasta el momento secretas, que la Fundación Rockefeller organizó a finales de los años 30 y que Jaume encontró durante el proceso de investigación de la tesis doctoral sobre el Museo de ciencia e industria de Nueva York. El objetivo de estos encuentros era reflexionar y debatir sobre la divulgación científica. De esta forma, en la primera conferencia se convocó a científicos, sociólogos y políticos de todos los espectros ideológicos para contestar a preguntas como: ¿Por qué hay que divulgar la ciencia? ¿Qué hay que divulgar? Así, en el transcurso del encuentro se produjeron debates que pueden sonar muy actuales como si hay que divulgar los contenidos o los métodos o sobre cual es la responsabilidad social del científico. Esta primera conferencia no llega a ningún resultado concreto y parece que la meta era situar la divulgación científica en la agenda política. Sin embargo, tuvo como efecto la puesta en marcha de un informe sobre el panorama de la divulgación en los Estados Unidos con un análisis sobre la divulgación en periódicos, revistas, publicidad, radio…

Sobre la base de dicho informe, que también se envió a diversas personas en órganos decisorios, la segunda conferencia se centró en analizar cómo divulgar. Así, reunió a periodistas, divulgadores, ejecutivos de los medios de comunicación para discutir sobre la mejor manera de acercar la ciencia al gran público.

Durante la presentación, Jaume plateo la problemática de la elección de una narrativa histórica ante una fuente con un contiendo tan variado que permite diferentes aproximaciones. Un tema que suscitó diferentes propuestas y un enriquecedor debate que puede encontrar una primera solución en un paper que Jaume ya tiene en marcha. 

 Albert Mouse (Micky Einstein).



Nota elaborada per Agustín Lòpez.

 

dimarts, 3 de maig de 2011

Presentació del llibre: " Ciència i política exterior francesa a l’Espanya de Franco: el cas dels físics catalans "



El proper dilluns 6 de juny a les 18h, Sr. Alfons Carpio presentarà el seu llibre « Ciència i política exterior francesa a l’Espanya de Franco: el cas dels físics catalans » a l’Institut Francès de Barcelona (carrer Moia, 8, Diagonal amb Aribau).


Aquest llibre, producte d'un treball d'investigació dins del màster organitzat pel Centre d'Història de la Ciència (CEHIC) de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​posa de manifest la influència  de les polítiques de beques científiques del govern francès sobre els estudiants espanyols de ciències de mitjans del segle XX i el paper fonamental que va exercir, en aquest procés, l'agregat científic del govern francès a Barcelona durant aquests anys, el Dr Claude Colin.