dissabte, 18 de juny de 2011

Notes a la Xerrada de Albert Traserra


La Reial Acadèmia Militar de Matemàtiques de Barcelona

(1720-1803)
Albert Traserra Parareda

XEHC
25 de Maig de 2011
 
 
 
1)Introducció.
 
-Cadascuna de les paraules del títol ens dona una coordenada important de la institució a estudiar.
-Objectiu del treball: Estudiar l’Acadèmia com organització amb especial atenció en els aspectes docents, econòmics i cientìfics
-L’Acadèmia en contra del que diu molta historiografia existent no es una acadèmia d’enginyers militars sino una acadèmia general encomanada al Cos d’Enginyers.
 
2) Estat de la qüestió.Historiografia
 
-Segle XIX i segle XX fins 1980.Estudis realitzats pel propi estament militar.
-A la dècada de 1980 apareixen dues obres cabdals:
    La invención del anàlisis infinitesimal de Cuesta Dutari i De Palas a Minerva de Horacio Capel, amb visions clarament oposades.
-   A partir de la dècada de 1980, el tema es ja tractat per diferents autors, Riera i Tuebols, Capel segueix publicant, Lafuente i Peset i Ernest Lluch.

2) Estat de la qüestió. Historiografia.
 
-L’any 2004, Muñoz Corbalán publica com coordinador L’Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona: el llegat dels enginyers militars i l’any 2005 Alicia Càmara ho fa de Los ingenieros militares españoles de los siglos XVII i XVIII.Less dues obres anteriors foren editades pel Ministeri de Defensa i en elles es valora positivament l’Acadèmia a partir de les obres realitzades pels Enginyers militars, criteri utilitzat per Capel.
-Més recentment Rosa Mª Massa i Antoni Malet entre d’altre han seguit investigant i publicant sobre diferents aspectes de l’Acadèmia, en particular sobre els seus textos i nivell científic .

3) Mètode i fonts utilitzades
Donada l’amplitud del tema, hem limitat en una primera fase al estudi de quatre aspectes de l’Acadèmia:
-Reglaments i ordenances
-Ensenyaments
-El debat sobre l’orientació dels ensenyaments
-Aspectes econòmics
-Els alumnes
 
-Fonts utilitzades:
        Arxiu General de Simancas (AGS), fons Secretaria de Guerra
        Archivo Històrico Militar de Madrid, Biblioteca Militar de Barcelona,
       Biblioteca Nacional de Madrid, Arxiu de la Corona d’Aragó.
 
3.1) Reglament i ordenances.
-Tres documents fonamentals.
. Establecimiento y método, de 1724
.    Ordenança de Felip V, de 1739.
.     Ordenança de Ferràn VI, de 1751.
-Trets més importants.
. Complexitat creixent de les ordenances.
. Hem de tenir molt en compte que els reglaments ens indiquen tant el que es feia com el que es tenia de fer i no es complia.

3.2) Els ensenyaments de l’Acadèmia. (1)
 
-Sentit ampli del concepte de Matemàtiques: pures i aplicades.
-Duració dels estudis.
. Establecimiento y método, 6 cursos de 4 mesos, en total 2 anys.
. Ordenances de 1739 i 1751, 4 cursos de 9 mesos, en total 3 anys.
-Organització dels ensenyaments.
. Establecimiento y método, diferents continguts entre ells el Dibuix , que conflueixen en l’estudi final de la Fortificació.
. A les ordenances els tres primers cursos porten a un quart dedicat al Dibuix.

3.2) Els ensenyaments de l’Acadèmia. (2)

. A més de les classes ordinàries, existien les extraordinàries dedicades a temes monogràfics, i les conferències o classes de repàs, preparades pels mateixos alumnes.
-Recepció de la nova Matemàtica. A l’ordenança de 1751 es menciona per primera vegada el càlcul integral i diferencial, pero reduint-lo a uns rudiments per compendre millor als autors que els utilitzen en les seves demostracions.
-No es disposava de textos impresos, les materies es dictaven i els alumnes ho copiaven. Només al final de la vida de lÀcadèmia apareix algún llibre imprés.

3.3) El debat sobre l’orientació de l’ensenyament.
 
-Es un tema que està molt present durant els primers anys del seu  funcionament, de 1720 al 1738, després el llarg període de direcció de Pedro de Lucuce de 1738 a 1779, creà una estabilitat que va crear una paràlisi científica.
-El debat es el clàssic de la Matemàtica pura vs la Matemàtica aplicada, aplicacions respecte a coneixement teòric.Aixó fa que Lucuce que ha introduit l’ús dels logaritmes, dediqui molt temps i recursos al càlcul de les taules de logaritmes.
-Es interessant remarcar que inclús alguns llibres técnics, requerissin permís de l’Inquisició per ser llegits pels Professors, fet que es reforça a partir de la Revolució Francesa.

3.4) Dades econòmiques sobre el funcionament de l’Acadèmia. (1)
 
-Aspecte poc tractat de la historiografia existent, hem utilitzat per estudiar-lo, les ordenances, les Relaciones de Caudales, les relacions d’alumnes i hem comparat les nostres conclusions amb les de Lafuente i Peset a Las Academias Militares y la inversión en Ciencia en la España Ilustrada (1750-1760).
. Les ordenances ens donen els imports de despes previstos per cada un dels conceptes, gratificacions , sous, ajut als cadets. Altres com, materials auxiliars, llibres i petites reparacions es pressuposten agrupats.
. Les Relaciones de caudales end donen l’estat de tresoreria amb detall d’entrades i sortides, en el cas de sous, gratificacions i ajuts, amb indicació de qui ho reb, en altres casos hi ha un cert detall per concepte.

3.4) Dades econòmiques sobre el funcionament de l’Acadèmia.(2)

Les relacions d’alumnes corresponents al mateix període que les Relaciones de Caudales, ens permeten extreure ratios de cost per alumne.
- La combinació de tota aquesta informació ens ha permés elaborar uns imports i ratios comparables als de Lafuente i Peset, on hem arribat a importants discrepàncies en el nombre d’alumnes i en els ratios de cost per alumne.

3.5) Els alumnes

Aquest apartat es el que ara estic treballant , podem resaltar:
-Possibilitat de quatre cavallers particulars per curs, xifra que no s’assoleix gairebé mai.
-La resta d’alumnes han de ser Oficials o Cadets de Infanteria, Cavalleria o Dragons, per tant han de ser nobles.
-El total d’alumnes que passen per l’Acadèmia supera els dos mil, dels quals només 191 arriben al Cos d’Enginyers.
-Edad d’entrada variable dels 15 al 25 anys.
-Els Oficials continuen cobrant el seu sou i els Cadets, que no tenien sou, reben un ajut econòmic , aixó fa que alguns Cadets ingressin atrets per l’ajut, es corregeix donant l’ajut a partir de segon curs.

4) Conclusions.
 
-L’Acadèmia representa un element de distorsió en els criteris tradicionals d’evaluació dels oficials (noblesa de sang i valors militars), el seu paper no es acceptat fàcilment per l’estament militar.D’aquí els diferents projectes alternatius que es presenten.
- Discrepància amb els ratios econòmics de Lafuente i Peset.
-S’ha evaluat tradicionalment l’Acadèmia a partir de les obres dels Enginyers militars.
-Ensenyaments. Esquema rígid i anquilosat.Énfasi en els logaritmes i menyspreu per la nova matemàtica. Interessant formació en dibuix i en pressupostos. Absència de textos impresos

4) Conclusions.
 
- Poca interrelació amb la societat civil
. Pocs cavallers particulars, normalment son del 2-3%.
- L’acadèmia es , en la meva opinió una ocasió desaprofitada de crear un centre modern d’ensenyament de les matemàtiques, es disol l’any 1803 , transformant-se en l’Acadèmia d’Enginyers d’Alcalà d’Henares