dilluns, 16 de desembre del 2013

Quart Club de Lectura: "On the partial existence of nonexisting objects" de Bruno Latour

XeHC!  Xerrades d'Història
 de la Ciència

L'últim Xehc del 2013 serà, altre cop, un Club de Lectura. Com sabeu, la idea és llegir (o rellegir) articles d'història de la ciència amb la intenció de compartir i discutir impressions, i d'aprofundir i ampliar la lectura individual. Analitzarem el contingut de l'article i discutirem les implicacions per a les nostres recerques respectives. El Club de Lectura està obert a la proposta de lectures per properes edicions!
 
Dimecres 18 de Desembre. Cerveseria FORMAS a les 19h. (Avinguda de Mare de Déu de Montserrat, 282), a pocs metres de la sortida Maragall de la Línia 5 (Carrer de Ramon Albó). 
 
Quart Club de Lectura: "On the partial existence of nonexisting objects" de Bruno Latour (Veure Adjunt) .

El Club de Lectura d’aquest trimestre proposa l’article de Bruno Latour (2000), “On the partial existence of nonexisting objects” (veure adjunt), publicat dins de Biographies of scientific objects de Lorraine Daston [(editor), Chicago University Press, pp. 247-269]. Latour explora la naturalesa de certs “objectes científics” que semblen tenir la capacitat de tranferir-se al passat sense percepció d’anacronisme aparent; mentre que això, en canvi, no passa amb els artefactes tecnològics. En aquesta sessió discutirem, tal com ens suggereix Latour, si Ramsès II podia morir de tuberculosis i sobre allò que diferenciaria, o no, a un “bacil de koch” d’una pistola.
 
Més informació sobre Latour i els seus treballs: http://www.bruno-latour.fr/

divendres, 15 de novembre del 2013

Comentari del Col·loqui de la Societat "Cesare Lombroso and Villella's skull: from Museum of Criminal Anthropology to courtrooms"


Divendres 22 de Novembre, 17:15 h.
Granja Viader (Carrer Xuclà, 4-6)

Comentari del Col·loqui de la Societat "Cesare Lombroso and Villella's skull: from Museum of Criminal Anthropology to courtrooms"
Xerrada conduïda per Òscar Montero.
L'Òscar ens introduirà en la figura de Cesare Lombroso i les seves investigacions per anar fent boca i estar preparats pel posterior Col·loqui d'Emilia Musumeci a l'IEC.



Més info:
http://arban.espais.iec.cat/2013/11/11/neuroscience-and-law-today-and-rediscovering-cesare-lombroso-3-2/

dimarts, 15 d’octubre del 2013

Sessió del Xehc, Dimarts 22 d'Octubre 2013, 19:30h. Bar Astrolabi

Estudi sobre el desenvolupament, la difusió i l’impacte social i cultural dels videojocs de 8 bits a Espanya (1983 - 1992)

L’objectiu d’aquest estudi és intentar oferir un retrat històric i sociològic centrat en la multitud de fluxos d’informació i en els actors socials i individuals que van contribuir a que Espanya es convertís en poc temps en un dels principals productors europeus de software en videojocs per a màquines de 8 bits (aquest període es coneix com “l’Edat d’or del software espanyol). També s’enfocarà a la seva ràpida decadència amb la transició cap als jocs de 16 bits. Així mateix, també es pretén analitzar com es va socialitzar i quins són els canvis de comportament d’una societat o d’unes generacions que, per primera vegada en la història, van créixer i educar-se al voltant d’una nova cultura científic-tecnològica: la dels videojocs i la informàtica.

Tot i incloure la qüestió dels videojocs, aquesta pretén ser una investigació centrada no tant en els aspectes lúdics i de l’entreteniment, sinó en analitzar els videojocs com a objectes culturals i productes que influeixen, des de la perspectiva de la història de la ciència i la tecnologia, en la construcció d’imaginaris culturals, sistemes de valors i relacions de poder.

Qüestions/dubtes que es plantegen:

    Es pot investigar el camp dels videojocs sense centrar-se en l’aspecte lúdic o d’entreteniment?

    Per parlar sobre els videojocs, estic veient que no puc obviar l’impacte i difusió de la informàtica en aquella època. Com reestructuro el tema? Com els faig “encaixar”?

    En la construcció o utilització d’un marc teòric que m’ajudi, em centraré en el coneixement que aporten els estudis del programa SCOST (Social Construction of Science and Technology): permeten abordar la tecnologia com a us social, que va més enllà de les perspectives instrumentalistes/positivistes. El punt de sortida son les metodologies que aporten Weibe Bijker i Trevor Pinch, que s’aparten radicalment dels determinismes tecnològics i es centren en la heterogeneïtat de les interaccions socials.

    M’està costant trobar llocs on poder presentar publicacions, conferències/seminaris als que poder assistir... El tema més “acadèmic” dels videojocs està massa “verd”. Hi ha trobades, xerrades, però sempre són a nivell molt de l’usuari (jugador) i empreses que volen fer negoci en l’actualitat. La història de la ciència i la tecnologia, no sembla que hi encaixi gaire (de moment) en aquests casos.

Totes les propostes, idees i recomanacions seran apreciades!! ;-)

Ignasi Medà

divendres, 21 de juny del 2013

Itinerari col·laboratiu per la Història de la Ciència a Barcelona.


XeHC!  Xerrades d'Història
 de la Ciència


Hem trobat un forat per fer despedida XEHC abans de les vacances!


El proper 15 de Juliol a la tarda-vespre itinerari col·laboratiu per la Història de la Ciència a Barcelona.

En què consistirà?

- La idea és que aquells de nosaltres que, dins de la seva investigació o perquè els agrada, s'han trobat o han tractat amb algun espai de la ciutat de Barcelona, sobretot a Ciutat Vella però obert a qualsevol lloc, ens expliquin què s'hi feia, qui hi va viure, què s'hi va investigar...

- Aquells que no han fet res de Barcelona, poden venir a gaudir d'un passeig per conèixer la història de la Ciència a Barcelona.

- Així doncs, els que tinguin ganes d’explicar-nos alguna cosa de Barcelona, si us plau, envieu un correu i provarem d’encaixar totes les propostes en un sol itinerari.

- De moment, ja s'han posat sobre la taula les següents iniciatives: el Joaquim Berenguer ens explicarà el col·legi Cordelles, la Sara Fajula ens parlarà de l'Hospital de la Santa Creu, l'Òscar Montero de les presons barceloneses i la Laura Valls analitzarà el Mamut de la Ciutadella. 
- Us animeu a explicar la vostra? No ens calen grans experts, si sentiu curiositat per alguna cosa i en sabeu res, endavant!
- Col·laboratiu vol dir que tots plegats ens expliquem el que coneixem!


Us esperem a les nostres xerrades!!!

 
... I recordeu de de visitar el nostre blog!

http://xerradesestudiants.blogspot.com/

dimarts, 28 de maig del 2013

Aterrizaje de Gaia en Cataluña. La teoría de Gaia en el diario La Vanguardia (1986 - 2010)

 
Dimecres 29 de Maig, 18:30 h. Cafè de les Delícies. 
 
¿De qué se trata la teoría de Gaia?, ¿cuál es la especial relación de James Lovelock y Lynn Margulis con Cataluña?, ¿cuál fue el proceso de divulgación de esta teoría en Barcelona?, ¿cómo se crea, explota y se utiliza una base de datos utilizando la hemeroteca digital de La Vanguardia? Estas y otras preguntas las tratará mañana Pablo Gallegos Riera durante la nueva sesión del XeCH!

Esta charla propone un recorrido histórico para analizar la controvertida Teoría de Gaia y su proceso de popularización en una esfera pública específica: Barcelona. Para cumplir este cometido se utilizaron los textos publicados en La Vanguardia entre 1986 y 2010 y, de esta manera, se logró vislumbrar el trabajo de popularización que realizaron los divulgadores gaianos en esta ciudad: James Lovelock, Lynn Margulis y Ricard Guerrero. 


PS. Estudiantes en plena búsqueda de tema son más que bienvenidos

dilluns, 8 d’abril del 2013

Programa Trimestral del XeHC! Abril-Juny 2013

Programació del XeHC! Xerrades d'Història de la Ciència del trimestre de l'Abril al Juny del 2013. Aquest cop, tindrem una xerrada de presentació de treballs de màster, una xerrada d'investigació sobre la presència de la teoria de Gaia a l'esfera pública barcelonina i, finalment, un tercer club de lectura. Aquest cop amb el text "Abnormal Minds and Ordinary People" de John Carson.

Però això no serà tot aquest semestre. Com sabeu, des del XeHC! organitzem el cinefòrum "Icones de Ciència: La imatge del científic a través del cine" amb tres sessions de cinefòrum conduïdes per diversos membres del XeHC!

Al juliol, si trobem un forat, posarem punt final al curs amb un itinerari/sortida/ruta comunitària-participativa d'Història de la Ciència per Barcelona. Es tracta que, amb la intervenció de tots, coneguem indrets de la ciutat amb història científica. Ja us farem arribar els detalls.


Programa Trimestral del XeHC! Abril-Juny 2013:



Dilluns 22 d'Abril 19:30 h.
Bar de la galeria Miscelanea (C/ Guardia 10) http://www.miscelanea.info/

Presentació de futurs treballs de màster: coneixent Henrik Ibsen i John Ruskin

Xerrada conduïda per Abril Vázquez i Candela Carrera. 

En aquesta sessió de presentació de dos futurs treballs de màster ens endinsarem en dues figures del segle XIX a Europa. Per una banda, Abril Vázquez ens mostrarà quina és la representació de la ciència i del científic a l'obra del dramaturg noruec Henrik Ibsen (1828-1906). Per l'altra, Candela Carrera analitzarà la vessant científica de l'escriptor, crític d'art i sociòleg anglès John Ruskin (1819-1900).


Dimecres 29 de Maig 18:30 h. Bar per determinar. 

Aterrizaje de Gaia en Cataluña. La teoría de Gaia en el diario La Vanguardia (1985 - 2010)

Xerrada conduïda per Pablo Gallegos.

En esta charla proponemos un recorrido histórico para analizar la controvertida Teoría de Gaia y su proceso de popularización en una esfera pública específica: Barcelona.
Para cumplir este cometido hemos utilizado los textos publicados en relación a esta teoría en La Vanguardia entre 1985 y 2010 y, de esta manera, pudimos vislumbrar el trabajo divulgativo que realizaron los divulgadores gaianos en esta ciudad: James Lovelock, Lynn Margulis y Ricard Guerrero. 


Dijous 20 de Juny 18:30 h. Bar per determinar. 

Tercer Club de Lectura: "Abnormal Minds and Ordinary People" de John Carson.

Aquest text explora què entenem quan diem que alguna cosa és "normal" i què quan no és "normal". El text de Carson servirà per explorar aquests conceptes aplicats a la ciència i als científics. Aquest serà el tercer club de lectura del XeHC! que de ben segur repetirà l'èxit dels dos anteriors.  

dijous, 4 d’abril del 2013

“Icones de Ciència: La imatge del científic a través del cine”


En una iniciativa per apropar la història de la ciència i els seus debats actuals a tots els públics, el XEHC -Xerrades d'Estudiants d'Història de la Ciència-, dins el programa de Col·loquis de la SCHCT i en col·laboració amb el Casal de Joves Palau Alòs, ha organitzat per aquest curs 2012-2013 un cicle de cinefòrum que pretén, a més de veure bones pel·lícules, discutir idees recurrents al voltant dels científics i de la ciència com la imatge del geni creador, el científic solitari aïllat del món, el moment "eureka!", la separació entre ciència teòrica i ciència aplicada o el concepte de ciència neutra.

Aquest cicle estarà compost per tres sessions dirigides per diversos membres del XeHC! que presentaran la pel·lícula i després conduiran el debat amb el públic assistent. Les sessions es duran a  terme al Casal de Joves Palau Alòs, carrer Sant Pere més Baix, nº55, Barcelona, tel: 93 268 12 24. Les projeccions seran les següents:

Divendres 12 d’Abril. De 18 a 20:30h:  Creation (2009) de Jon Amiel. Pel·lícula sobre la figura de Darwin i la generació de la Selecció Natural com a mecanisme per explicar l’evolució de les espècies. Sessió coordinada per Clara Florensa i Laura Valls.

Divendres 3 de Maig. De 18 a 20:30h: Einstein i Eddington (2008) de Philip Martin. Aquest film ens parla sobre la figura d’Einstein i, especialment, sobre el moment en que adquireix una fama mundial gràcies a les observacions astronòmiques d’Arthur Eddington. Sessió coordinada per Joaquim Berenger i Gustavo Corral.

Divendres 7 de juny. De 17 a 20:30h: Freud, Passió Secreta (1962) de John Huston. Part de la vida de Freud i el procés en que desenvolupa les tècniques de psicoanàlisi és explorat per aquest conegut film de Hutson. Sessió coordinada per Mònica Balltondre, Andrea Graus i Óscar Montero Pich.

dimarts, 12 de març del 2013

Segon Club de Lectura: "Comunicar y Comparar: la historia de la ciencia ante el localismo, la fragmentación y la hegemonía cultural" (2009) de Néstor Herran i Josep Simon.

Dimarts 19 de Març a les 19h.

Bar Gipsy Lou
C/ Ferlandina nº 55.
Barcelona

Seguint l'estela deixada per Jim Secord i el seu "Knowledge in Transit", us proposem llegir i comentar aquest text dels "locals" Néstor Herran i Josep Simon, que proposa la comparació, la història local i la història transnacional com a eines per superar el "bloqueig" que pateix la història de la ciència. Esperem que, com en el cas de Secord, aquest text susciti un interessant i intens debat i ens serveixi per conduir les nostres investigacions històriques.  

dimecres, 6 de febrer del 2013

Geología y geopolítica: fosfatos y recolonización del Sáhara Occidental.


 
Xerrada conduïda per Lino Camprubí.

30 años después de la Marcha Verde, por la que Marruecos comenzó su anexión del Sahara Occidental, decenas de miles de refugiados malviven en los campos de Tinduf. La ambigüedad de su estatus es pareja al de la soberanía del antiguo territorio español, y queda ejemplificada por la línea punteada que separa a este último de Marruecos en Google maps. Esta ambigüedad desaparece cuando se trata de contabilizar las reservas de fosfatos marroquíes como los mayores del mundo, a las que invariablemente se suman las de BuCraa. La historia de este depósito y su lugar en el mercado mundial de fertilizantes nos servirá para explorar los vínculos entre geología y geopolítica desde los tiempos de la Guerra Fría.

dimarts, 8 de gener del 2013

Programa Trimestral del XeHC! Gener-Març 2013




XeHC!  Xerrades d'Història
 de la Ciència


Programació del XeHC! Xerrades d'Història de la Ciència del primer trimestre de l'any. Aquest cop, una xerrada pràctica sobre prosografia i gestió bibliogràfica, una xerrada d'investigació sobre els fosfats al Sàhara impartida per Lino Camprubí i, finalment, vist l'èxit, un segon club de lectura. Aquest cop amb un text més "local": "Comunicar y Comparar: la historia de la ciencia ante el localismo, la fragmentación y la hegemonía cultural" de Néstor Herran i Josep Simon de l'any 2009.


De moment us anunciem la primera xerrada. Uns dies abans de les altres dues, recordarem l'horari, el programa del dia i el bar on es faran. 



Programa Trimestral del XeHC! Gener-Març 2013:



Dimecres 23 de Gener, 19:00h. Bar La Lira. 

La Lira. C/Coroleu 15. Metro: L1 Sant Andreu o Fabra i Puig. Tren: Sant Andreu Arenal. http://goo.gl/maps/L5E0o


Prosopografia i bases de dades biogràfiques. Potencialitat, problemes i possibles solucions
Xerrada conduïda per Ferran Aragon i Clara Florensa.

La prosopografia és un recurs historiogràfic que es basa en l’estudi col·lectiu de les vides d’un determinat grup d’agents històrics. El seu objectiu és el de definir un conjunt de trets comuns que permetin caracteritzar socialment aquest grup. Utilitzada de manera adequada la prosopografia és una poderosa eina per a establir connexions entre acció i context, o, en paraules de l’historiador de la política Lawrence Stone, “per a lligar els excitants desenvolupaments de la història intel·lectual i cultural, amb els seus fonaments socials, econòmics i polítics”.
En aquest XEHC introduirem els principis metodològics de la prosopografia parant especial atenció a l’ús de bases de dades relacionals per a la gestió d’informació biogràfica. Discutirem sobre com aquestes bases de dades ens poden ajudar en les nostres recerques, i sobre quins poden ser els suports i dissenys més adequats per a recaptar, treballar i compartir aquestes dades. Presentarem l’exemple d’una base de dades relacional dissenyada amb el software filemaker pro i creada amb l’objectiu de caracteritzar social i políticament la comunitat de naturalistes catalans que desenvolupà les seves activitats en l’entorn del Museu de Ciències Naturals de Barcelona a principis del segle XX.

Programes de gestió de bibliografia i referències bibliogràfiques: el Mendeley
 
Aprofitant que parlem de gestors d'informació i bases de dades, us volia presentar el Mendeley que per mi ha suposat un abans i un després en la gestió de la meva bibliografia. Faré una introducció pràctica de per què serveix i d'allò que permet (del que he anat descobrint en utilitzar-lo).


Dimecres 13 de Febrer.

Geología y geopolítica: fosfatos y recolonización del Sáhara Occidental.

Xerrada conduïda per Lino Camprubí.
En breu us farem arribar un resum de la xerrada d'en Lino.


Dimecres 20 de Març.

Segon Club de Lectura: "Comunicar y Comparar: la historia de la ciencia ante el localismo, la fragmentación y la hegemonía cultural" (2009) de Néstor Herran i Josep Simon. 

Seguint l'estela deixada per Jim Secord i el seu "Knowledge in Transit", us proposem llegir i comentar aquest text dels "locals" Néstor Herran i Josep Simon, que proposa la comparació, la història local i la història transnacional com a eines per superar el "bloqueig" que pateix la història de la ciència. Esperem que, com en el cas de Secord, aquest text susciti un interessant i intens debat i ens serveixi per conduir les nostres investigacions històriques.  


dilluns, 7 de gener del 2013

Qui diu que la història de la ciència no pot ser entretinguda?

 
Ressenya del llibre “El Mesurament del Món” (Die Vermessung der Welt)  de Daniel Kehlmann.
 



    La novel·la “El mesurament del món” parteix amb una trobada, l'any 1828 a Berlín, entre Alexander von Humboldt, famós per les seves expedicions per tot el món, i Carl von Gauss, anomenat el “Príncep dels Matemàtics” i també famós pels seus llibres matemàtics. A partir d'aquí, l'escriptor alemany Daniel Kelhmann fa un salt enrere en el temps i narra l'ascens a la fama, i també el progressiu estancament, d'aquests dos personatges durant una obsessiva carrera per mesurar el món de dues maneres ben diferents que, de fet, marca tot el segle XVIII.
    L'un, viatger apassionat i treballador incansable a la recerca del coneixement. L'altre, poc social i sedentari, però amb un arrogant geni matemàtic que fa que arribi a no publicar les seves descobertes per massa òbvies (que pot descobrir qualsevol babau, segons Gauss). Encara que les figures científiques de Humbolt i Gauss són ressaltades, també es mostren com a persones humanes amb les seves preocupacions, obsessions i, fins i tot, al·lucinacions.
    Així, les històries de Gauss i Humbolt, amb multitud de referències creuades, són entretingudes, divertides i magníficament situades en el seu context científic (flogist, neptunisme...),  polític (Napoleó, Simón Bolívar...) i social (esclavitud, guerres...). 
    L'estil del jove autor alemany, però, amb els diàlegs integrats a la narració, requereix doble concentració i dificulta, en certes ocasions, la comprensió d'una història, que, a la vegada, potser no seria tan delirant ni absorbent sense aquest estil.
    En definitiva, Daniel Kehlmann utilitza una, sembla, nodrida font documental, i també en bona part la seva imaginació, per construir una novel•la de lectura ràpida que, amb l'èxit que ha tingut, i davant de les dificultats de divulgació de la història de la ciència, són un molt bon exemple d'una manera de divulgar la disciplina que, malgrat la ficció, pot, a vegades al menys, superar les exigències imposades per fer “bona” història de la ciència, sense perdre el gust per l'entreteniment.     



Miquel Carandell Baruzzi.