dimarts, 8 de gener del 2013

Programa Trimestral del XeHC! Gener-Març 2013




XeHC!  Xerrades d'Història
 de la Ciència


Programació del XeHC! Xerrades d'Història de la Ciència del primer trimestre de l'any. Aquest cop, una xerrada pràctica sobre prosografia i gestió bibliogràfica, una xerrada d'investigació sobre els fosfats al Sàhara impartida per Lino Camprubí i, finalment, vist l'èxit, un segon club de lectura. Aquest cop amb un text més "local": "Comunicar y Comparar: la historia de la ciencia ante el localismo, la fragmentación y la hegemonía cultural" de Néstor Herran i Josep Simon de l'any 2009.


De moment us anunciem la primera xerrada. Uns dies abans de les altres dues, recordarem l'horari, el programa del dia i el bar on es faran. 



Programa Trimestral del XeHC! Gener-Març 2013:



Dimecres 23 de Gener, 19:00h. Bar La Lira. 

La Lira. C/Coroleu 15. Metro: L1 Sant Andreu o Fabra i Puig. Tren: Sant Andreu Arenal. http://goo.gl/maps/L5E0o


Prosopografia i bases de dades biogràfiques. Potencialitat, problemes i possibles solucions
Xerrada conduïda per Ferran Aragon i Clara Florensa.

La prosopografia és un recurs historiogràfic que es basa en l’estudi col·lectiu de les vides d’un determinat grup d’agents històrics. El seu objectiu és el de definir un conjunt de trets comuns que permetin caracteritzar socialment aquest grup. Utilitzada de manera adequada la prosopografia és una poderosa eina per a establir connexions entre acció i context, o, en paraules de l’historiador de la política Lawrence Stone, “per a lligar els excitants desenvolupaments de la història intel·lectual i cultural, amb els seus fonaments socials, econòmics i polítics”.
En aquest XEHC introduirem els principis metodològics de la prosopografia parant especial atenció a l’ús de bases de dades relacionals per a la gestió d’informació biogràfica. Discutirem sobre com aquestes bases de dades ens poden ajudar en les nostres recerques, i sobre quins poden ser els suports i dissenys més adequats per a recaptar, treballar i compartir aquestes dades. Presentarem l’exemple d’una base de dades relacional dissenyada amb el software filemaker pro i creada amb l’objectiu de caracteritzar social i políticament la comunitat de naturalistes catalans que desenvolupà les seves activitats en l’entorn del Museu de Ciències Naturals de Barcelona a principis del segle XX.

Programes de gestió de bibliografia i referències bibliogràfiques: el Mendeley
 
Aprofitant que parlem de gestors d'informació i bases de dades, us volia presentar el Mendeley que per mi ha suposat un abans i un després en la gestió de la meva bibliografia. Faré una introducció pràctica de per què serveix i d'allò que permet (del que he anat descobrint en utilitzar-lo).


Dimecres 13 de Febrer.

Geología y geopolítica: fosfatos y recolonización del Sáhara Occidental.

Xerrada conduïda per Lino Camprubí.
En breu us farem arribar un resum de la xerrada d'en Lino.


Dimecres 20 de Març.

Segon Club de Lectura: "Comunicar y Comparar: la historia de la ciencia ante el localismo, la fragmentación y la hegemonía cultural" (2009) de Néstor Herran i Josep Simon. 

Seguint l'estela deixada per Jim Secord i el seu "Knowledge in Transit", us proposem llegir i comentar aquest text dels "locals" Néstor Herran i Josep Simon, que proposa la comparació, la història local i la història transnacional com a eines per superar el "bloqueig" que pateix la història de la ciència. Esperem que, com en el cas de Secord, aquest text susciti un interessant i intens debat i ens serveixi per conduir les nostres investigacions històriques.  


dilluns, 7 de gener del 2013

Qui diu que la història de la ciència no pot ser entretinguda?

 
Ressenya del llibre “El Mesurament del Món” (Die Vermessung der Welt)  de Daniel Kehlmann.
 



    La novel·la “El mesurament del món” parteix amb una trobada, l'any 1828 a Berlín, entre Alexander von Humboldt, famós per les seves expedicions per tot el món, i Carl von Gauss, anomenat el “Príncep dels Matemàtics” i també famós pels seus llibres matemàtics. A partir d'aquí, l'escriptor alemany Daniel Kelhmann fa un salt enrere en el temps i narra l'ascens a la fama, i també el progressiu estancament, d'aquests dos personatges durant una obsessiva carrera per mesurar el món de dues maneres ben diferents que, de fet, marca tot el segle XVIII.
    L'un, viatger apassionat i treballador incansable a la recerca del coneixement. L'altre, poc social i sedentari, però amb un arrogant geni matemàtic que fa que arribi a no publicar les seves descobertes per massa òbvies (que pot descobrir qualsevol babau, segons Gauss). Encara que les figures científiques de Humbolt i Gauss són ressaltades, també es mostren com a persones humanes amb les seves preocupacions, obsessions i, fins i tot, al·lucinacions.
    Així, les històries de Gauss i Humbolt, amb multitud de referències creuades, són entretingudes, divertides i magníficament situades en el seu context científic (flogist, neptunisme...),  polític (Napoleó, Simón Bolívar...) i social (esclavitud, guerres...). 
    L'estil del jove autor alemany, però, amb els diàlegs integrats a la narració, requereix doble concentració i dificulta, en certes ocasions, la comprensió d'una història, que, a la vegada, potser no seria tan delirant ni absorbent sense aquest estil.
    En definitiva, Daniel Kehlmann utilitza una, sembla, nodrida font documental, i també en bona part la seva imaginació, per construir una novel•la de lectura ràpida que, amb l'èxit que ha tingut, i davant de les dificultats de divulgació de la història de la ciència, són un molt bon exemple d'una manera de divulgar la disciplina que, malgrat la ficció, pot, a vegades al menys, superar les exigències imposades per fer “bona” història de la ciència, sense perdre el gust per l'entreteniment.     



Miquel Carandell Baruzzi.