divendres, 21 de gener del 2011

Entrevistar els ponents del cicle de col·loquis "Comunicar la ciència: plaers i obstacles de la narrativa històrica"

Hola a tots,

Us escrivim per a proposar-vos una activitat que creiem que us pot ser
útil per a la vostra formació i a la vegada plaent i estimulant. Es
tracta d'entrevistar els ponents del cicle de col·loquis "Comunicar la
ciència: plaers i obstacles de la narrativa històrica"
(http://schct.iec.cat/plaers/index_plaers.htm, veure especialment el
dossier adjunt que trobareu a sota de tot) de la Societat Catalana
d'Història de la Ciència i de la Tècnica. Es tracta de xerrades
dedicades a discutir 7 llibres fonamentals en l'ensenyament i divulgació
de la història de la ciència. Assistir als col·loquis us pot ser molt
útil per madurar les vostres idees sobre la història de la ciència. I si
us impliqueu, preparant una entrevista, doncs més encara.

A més a més de conèixer una mica més a fons l'obra dels historiadors
entrevistats i d'adquirir la tècnica de preparar una entrevista (cada
entrevistador es podrà coordinar amb un professor del màster per tal de
rebre materials i assessorament en la preparació de l'entrevista), també
serà una bona oportunitat d'interactuar personalment amb historiadors de
la ciència en actiu.

Els ponents a ser entrevistats són ni més ni menys que:

José Ramón Bertomeu i Antonio García Belmar (20 de gener)
Peter Bowler (17 de febrer)
Agustí Nieto Galan (2 de març)
Patricia Fara (23 de març)
Pepe Pardo Tomás (6 d'abril)
Paola Govoni (4 de maig)

Què, us hi animeu? Som conscients que queda molt poc per al col·loqui
del dia 20 de gener, però en aquest cas qui s'hi animi podria fer
l'entrevista per correu electrònic. Pensem que és una activitat que val
la pena i que pot ser una experiència molt positiva per a tothom.
Feu-nos saber si us interessa, i a qui us agradaria entrevistar, i
llavors podrem començar a entrar més en detall.
Salut i estem en contacte,

Pep Simon [josicas@alumni.uv.es] i Jaume Sastre [jaume.sastre@uab.cat]

Tercera Xerrada del XEHC!

xerrada-celebració de final del primer semestre de màster!

Propera sessió: Dimecres, 16 de Febrer, 16h
Lloc: Els Quatre Gats



Aquest cop la trobada serà en un lloc més informal per poder fer una tertúlia com cal al voltant d’una taula i un cafè. I el millor lloc que se’ns ha acudit per a què la tertúlia sigui ben brillant ha estat Els Quatre Gats, cau històric d’intercanvi de cultura i forn de noves idees, a part de ser un bar modernista preciós. Esperem, en aquesta ocasió, ser més de quatre gats, a Els Quatre Gats, a les quatre i, per això preguem confirmació d’assistència (per si hem de reservar la sala gran per nosaltres sols J). Animeu-vos-hi!


Programa de la Xerrada



- Menú Ravetllat-Pla: estreptomicina a la hemo-antitoxina amb perfumat amb sèrum. Reconceptualitzant els medicaments i l'empresa alternativa transnacional


En aquesta xerrada, en Marc Estapé pretén analitzar les dinàmiques d'exclusió/inclusió que dugueren a la invisibilitació històrica de l’nstitut Ravetllat-Pla, la seva expansió a Amèrica del Sud i la reconceptualització dels seus medicaments. S'analitzarà la transmissió de coneixement científic que es donà a través de la xarxa científica-comercial que e l’Institut desenvolupa durant els anys vint i trenta, i que després es converteix, als anys quaranta, en un nou espai de construcció de coneixement científic que supera les fronteres nacionals i les diferències polítiques.


-     Les penalitats d’un aprenent a historiador de la ciència, en la recerca d’originalitat en un món on sembla que tot ja ha estat dit

En Joaquim Berenguer ens explicarà amb quins problemes es troba per tirar endavant el seu treball de fi de màster. I us proposa uns deures (per no perdre el costum) explicats en el fitxer adjunt  'Mostra_comparativa'.


- Relacions entre ciència i societat al s.XIX a través dels seus enfrontaments ideològics

En Jordi Mora ens farà una pinzellada sobre aquest tema extens. El segle XIX va ser una època revolucionària en molts sentits. Amb la propagació de les idees liberals de la Revolució Francesa, l'interès per acabar amb les institucions pròpies de l'Ancienne Régime (monarquia i esglèsia), substituir Déu pel poder de la raó humana... es va provocar una reacció enèrgica dels poders establerts, el que va alimentar la reacció liberal en un cicle viciat que va fer créixer les tensions entre ambdós bàndols. Quan, al 1870, Roma va ser ocupada per les forces liberals de Víctor Manuel II, el papa Pius IX va convocar el Concili Vaticà I en què va promulgar la infal·libilitat del Papa, possiblement la màxima expressió de supèrbia de l’església Catòlica. Analitzarem algunes de les diferents conseqüències d’aquesta polarització ideològica dins la ciència desenvolupada en aquest segle.

- Taula Oberta i Discussió final


Si no ho heu fet abans, és un bon moment per començar a assistir a aquestes xerrades d’estudiants i, alhora, celebrar el final del primer semestre del màster i començar amb ímpetu el segon.


Esperem que assistiu tots a aquesta xerrada-tertúlia-celebració!!!!


Convocatòria elaborada per Clara Florensa Rodríguez.



XEHC!
Xerrades d'Estudiants d'Història de la Ciència
Tot allò que sempre has volgut saber sobre Història de la Ciència i mai no t’has atrevit a preguntar...

XERRADA-CELEBRACIÓN DE FINAL DEL PRIMER SEMESTRE DE MÁSTER!

Siguiente sesión: Miércoles, 16 de Febrero, 16h
Lugar: Els Quatre Gats


Esta vez el encuentro será en un lugar más informal para poder hacer una auténtica tertulia alrededor de una mesa y un café. Y el mejor lugar que se nos ha ocurrido para que la tertulia sea realmente brillante ha sido Els Quatre Gats, sede histórica de intercambio de cultura y horno de nuevas ideas, aparte de ser un bar modernista precioso. Esperamos, en esta ocasión, ser más de cuatro gatos, a Els Quatro Gatos, a las cuatro y, por eso rogamos confirmación de asistencia (por si tenemos que reservar la sala grande para nosotros solos
J ).  Anímaos!

Programa de la Xerrada


-     Menú Ravetllat-Pla: estreptomicina a la hemo-antitoxina con perfumado con suero. Reconceptualizar los medicamentos y la empresa alternativa transnacional





En esta charla, Marc Estapé pretende analizar las dinámicas de exclusión/ inclusión que llevaron a la invisibilitació histórica del Institut Ravetllat-Pla, su expansión en América del Sur y la reconceptualización de sus medicamentos. Se analizará la transmisión de conocimiento científico que se dio a través de la red científica-comercial que el Institut desarrolla durante los años veinte y treinta, y que luego se convierte, en los años cuarenta, en un nuevo espacio de construcción de conocimiento científico que supera las fronteras nacionales y las diferencias políticas.

- Las penalidades de un aprendiz a historiador de la ciencia, en la búsqueda de originalidad en un mundo donde parece que todo está dicho.

Joaquim Berenguer nos explicará con qué problemas se encuentra para sacar adelante su trabajo de fin de máster. Y os propone unos deberes (para no perder la costumbre) explicados en el fichero adjunto
'Mostra_comparativa'.


- Relaciones entre ciencia y sociedad en el siglo XIX a través de sus enfrentamientos ideológicos.

Jordi Mora dará una pincelada sobre este tema extenso. El siglo XIX fue una época revolucionaria en muchos sentidos. Con la propagación de las ideas liberales de la Revolución Francesa, el interés por acabar con las instituciones propias del Ancienne Régime (monarquía y iglesia), sustituir Dios por el poder de la razón humana ... se provocó una reacción enérgica de los poderes establecidos, lo que alimentó la reacción liberal en un ciclo viciado que hizo crecer las tensiones entre ambos bandos. Cuando, en 1870, Roma fue ocupada por las fuerzas liberales de Víctor Manuel II, el papa Pío IX convocó el Concilio Vaticano I en el que promulgó la infalibilidad del Papa, posiblemente la máxima expresión de soberbia de la iglesia Católica . Analizaremos algunas de las diferentes consecuencias de esta polarización ideológica dentro de la ciencia desarrollada en este siglo.
- Mesa Abierta y Discusión final




Si no lo ha hecho antes, es un buen momento para empezar a asistir a estas charlas de estudiantes y, al mismo tiempo, celebrar el final del primer semestre del máster y empezar con ímpetu el segundo.


Esperamos que asistáis todos a esta charla-tertulia-celebración!! 


Convocatoria elaborada por Clara Florensa Rodríguez.

dimecres, 12 de gener del 2011

Notes de la xerrada del 21 de desembre del 2010

- Projecte del Treball de recerca "Història del dopatge a Catalunya 1951-1985":

L’Agustín López presentà el seu projecte de recerca per al curs vigent del Màster d'Història de la Ciència la pregunta de recerca inicial del qual era com i quan neix i es forma el concepte del dopatge, així com la formació de la problemàtica que porta associada.

Sembla, segons ens explica Agustín, que abans dels anys seixanta, el dopatge encara no era una pràctica il•legal en l`esport. Existia un debat, però per alguns era encara com una activitat per millorar el rendiment, com podria ser una bona dieta (ja en els anys 20 es parla de dòping al Mundo Deportivo!). Però als anys seixanta es donen una sèrie d’esdeveniments (la mort d’algun esportista, etc) que fan sorgir la necessitat de prohibir-lo. I així és com l’any 63 apareix la primera definició oficial del concepte, que considera dopatge tant la ingestió de certes substàncies com algunes pràctiques psicològiques per augmentar el rendiment esportiu (un concepte, doncs, que haurà de variar fins a l’actual).

La tria del període d’estudi, ens explica, respon a diverses raons. L’any 59 es dóna un canvi polític: és el pas del primer al segon franquisme, quan pugen els tecnòcrates al poder, surten les primeres lleis de l’esport i neix la medicina esportiva. I l’any 1985 es crea a Barcelona el laboratori antidopatge acreditat pel COI (comitè Olímpic Internacional) per poder optar a la candidatura dels Jocs Olímpics del 1992. En aquell moment, el concepte de dopatge ja ha adquirit la forma amb què el coneixem actualment.

Es planteja estudiar quins medicaments s’usaven, quin paper hi va tenir la medicina de l’esport, l’ètica i la imatge social de l’esport i l’esportista, el rol, si és que en tingué algun, del règim franquista en el naixement del concepte del dopatge i esbrinar si hi havia debat en aquest tema. I, amb tot això, intentar dilucidar el procés de negociació del concepte del dòping.

Per fer-ho, proposa l’estudi del tractament del tema a la revista "Apuntes de medicina del deporte" com a font primària, que neix l’any 1964 i es publica fins al 1986, escrita per metges de l’esport. També proposa com a font, fer entrevistes a alguns metges que escriviren a la revista, que encara són vius, i consultar les lleis que fan referència al dopatge.

La font principal i el període que avarca també suggereixen una nova pregunta d’investigació: com aquesta revista forma part de la institucionalització de la medicina esportiva.

Quant a la historiografia, no ha trobat res escrit a Espanya abans dels setanta (hi ha molt poca informació a Espanya), però del 57 al 64 Anquetil guanya 5 vegades el Tour i admet el dopatge en l’esport. L’argument d’Agustín és que sembla força improbable que els ciclistes francesos i belgues acceptessin que es donaven aquestes pràctiques i que a Espanya no se’n donés cap cas (el primer cas espanyol està documentat al 1970).

El debat posterior va girar en torn de la tria de la pregunta d’investigació, de les fonts possibles i calendaris possibles per a cada una de les possibilitats i la necessitat d’acotar el tema i decidir ràpid el focus d’estudi.



- De l’Alquímia a la Química discussió dirigida per Jordi Mora Casanova

En aquesta xerrada, Jordi Mora explicà els continguts del capítol que està preparant per a ser publicat en un llibre que es titularà "Science and the occult" (Cambridge Scholar Publishers) promogut pel departament d'Història de la Universitat de Purdue (Indiana, USA). El llibre consistirà en una sèrie de capítols de diversos autors sobre com els temes ocultistes i esotèrics van participar en el desenvolupament de la ciència moderna.

En el seu capítol, titulat "Reminiscències alquimistes en els químics del s.XIX", Jordi Mora parla, presentant el cas històric del químic espanyol José Ramón de Luanco (1825-1905), de la distinció difosa entre la química i l’alquímia. Luanco fou l’introductor de l’atomisme a les universitats espanyoles i, alhora, fou un divulgador de la història de l’alquímia. En la seva obra historiogràfica, es mostra molt crític amb els alquimistes i es proclama defensor de l’atomisme, però a les seves classes de la universitat parlava als seus alumnes de la possibilitat de la transmutació dels elements. És doncs un cas de ciència acadèmica en la que intervenen elements menys ortodoxos com l’alquímia.

El capítol inclourà una introducció que explicarà què és l’alquímia i els seus orígens en els metal•lurgs egipcis d’una banda, i l’escola jònica i Aristòtil, a la Grècia clàssica de l’altra (passant per la fusió d’aquestes dues tradicions a l'Alexandria dels segles II i III) i com va ser adaptada per part dels àrabs i, posteriorment, per l’escolàstica medieval.

També hi trobarem una secció que fa èmfasi en l’etimologia de la paraula i, sobretot, en la interpretació renaixentista del terme alquímia que, segons els autors estudiats per Jordi Mora, contribuí a la diferenciació entre els mots química i alquímia, fins aleshores equivalents: el prefix al-, per als àrabs un simple article, fou interpretat per certs filòsofs naturals dels segles XVI i XVII, com a un prefix magnificador i que, per tant, donava a la paraula alquímia un significat diferent de química, conferint-li certa transcendència.

Al segle XVIII, amb les primeres enciclopèdies franceses, quallà aquesta idea del prefix magnificador i fou el moment en què es consolidà la identificació de l’alquímia amb la transmutació i en què s’abandonaren termes més específics per a aquest concepte com el de “crisopeia” (transmutació en or) o “argiropeia” (transmutació en plata).

Tot i aquesta diferenciació, la barrera no és tant clara i trobem altres casos, a part de Luanco, que ho exemplifiquen. Ja al segle XVII Robert Boyle, paradigma del químic proto-modern, dona crèdit a les transmutacions al seu llibre "The Skeptical Chymist", i al s.XX el físic nuclear Glenn Seaborg, cap a l’any 1980, aconseguí transformar plom en or en un accelerador de partícules, donant com a títol a la seva col•lecció de documents: "Modern Alchemy. Selected papers of Glenn T. Seaborg".

Una frase de Luanco resumeix força bé el caràcter d’aquest treball i penso que la filosofia de Jordi Mora: " De vegades em pregunten si encara queda algun alquimista. I jo contesto: més dels que ens pensem..."

El debat girà entorn de la dificultat de definir què són les pràctiques alquimistes (diferenciant-les de les químiques), de la importància de l'etimologia en la història de la ciència, així com del canvi del llenguatge i el significat de les paraules al llarg dels períodes històrics.

Notes elaborades per Clara Florensa Rodríguez. 

Notes de la xerrada del 30 de novembre del 2010



La imatge de la ciència als anys 30:

Discussió del llibre,

Albert Einstein, Leopold Infeld (1984 [1936]) L’evolució de la física. Barcelona: Edicions 62/Diputació de Barcelona

“L’evolució de la física” escrit el 1936 a Princeton per Albert Einstein (1879-1955) i Leopold Infeld (1898-1968) té com a objectiu divulgar l’estat de la física del moment a un públic profà en la matèria. Tracta el naixement i la decadència de la concepció mecànica, la creació del concepte de camp, la relativitat especial i general i els quanta i les ones de probabilitat.

El llibre fou escrit amb la intenció de cercar un finançament a l’estança de Leopold Infeld a Princeton i, així, continuar treballant amb Einstein en el problema del moviment dels cossos pesats dins del marc de la teoria de la relativitat general que els ocupava.

Leopold Infeld era una físic polonès que, després de graduar-se en física a Cracòvia, s’interessà per la teoria de la relativitat i decidí marxar a estudiar a Berlín seu, al moment, de científics rellevants en el tema que li interessava com Einstein, Planck i Laue i únic lloc que li semblà que li oferia les possibilitats que buscava. Allà esdevingué un brillant especialista en relativitat general. L’antisemitisme a Alemanya s’endureix i ell marxa a treballar a Cambridge. Als 38 anys, se’n va becat per un any a la Universitat de Princeton per treballar amb Albert Einstein. Només arribar a Princeton, Leopold Infeld comença a fer gestions perquè li allarguin la beca, però totes les seves demandes són rebutjades i aleshores és quan es posa a pensar en altres maneres de finançar-se. L’edició d’un llibre de divulgació de la ciència donava l’oportunitat d’aconseguir el desitjat finançament.

Una part important del llibre és el seu discurs sobre la ciència. Per als autors, la ciència es preocupa només de resoldre els enigmes de la naturalesa, és un coneixement objectiu i pur, aïllat dels conflictes socials i polítics. Així doncs, dibuixa una imatge del científic allunyat de la societat i lligat només a la comunitat científica. Contrasta amb el discurs que els autors tenen sobre la ciència, la història mateixa de com es fa el llibre on es veu que els científics han d’espavilar-se per finançar-se.

El llibre posa un exemple més de fins a quin punt la ciència pot ser entesa d’una manera o altra en funció de les circumstàncies culturals, polítiques i socials que l’envolten.

Com presentar un projecte de doctorand:

            En Miquel Carandell ens va explicar el projecte de doctorand que va presentar pel programa europeu TEUS (The Earth under Survillance) a Manchester. L’objecte d’estudi del projecte és l’extracció d’urani a l'Espanya de Franco.

            L’urani va ser, durant la guerra freda, un mineral clau donada la seva importància en la fabricació de bombes atòmiques i en l’obtenció d’energia atòmica. En un primer moment, semblava que Espanya tenia grans quantitats d’urani en el seu subsòl. El projecte planteja estudiar el paper de l’extracció de l'urani en la política internacional d'Espanya després de la Segona Guerra Mundial, la transferència de coneixement en aquesta activitat, les característiques del discurs del règim franquista per vendre la modernitat de l’energia nuclear, el discurs ambiental del règim i les diferències i semblances del cas espanyol amb altres casos europeus com el portuguès o el suís. 

            En Miquel ens va explicar com va desenvolupar el projecte, com va realitzar l’aplicació a través d’Internet i, finalment, la seva experiència a l’hora de presentar el projecte a Manchester. També va explicar com es va desenvolupar l’entrevista que li van fer i el seu desenllaç final. 

Notes elaborades per Marc Estapé Egea.