Programa Trimestral del XeHC! Octubre-Desembre 2012

XeHC!  Xerrades d'Història

 de la Ciència

Per anar fent boca i poder preparar i coordinar agendes, el XeHC! Xerrades d'Història de la Ciència presenta la seva programació trimestral amb antelació, d'octubre fins al Nadal. A més d'aquesta novetat, el XeHC! també evoluciona amb nous formats de xerrada i noves propostes, com un Club de Lectura.

En primer lloc, la Clara i l'Agustín ens explicaran, com han preparat la Taula Rodona sobre el llibre Silent Spring de Rachel Carson i esperaran suggerències per aconseguir un debat ineressant. A finals de novembre, Sara Fajula, ja en el format tradicional del XeHC! ens explicarà com va la seva recerca sobre els Centres de Planificació Familiar a Barcelona. I, finalment, al desembre estrenarem un Club de Lectura en Història de la Ciència que comença amb un clàssic, "Knowledge in Transit" de James Secord, i que espera propostes pel proper trimestre.

Uns dies abans de cada xerrada, recordarem l'horari, el programa del dia i el bar on farem la xerrada.

Programa Trimestral del XeHC! Octubre-Desembre 2012:

 

Dijous 25 d'Octubre 16:30 h: XeHC! Les entranyes de la TAULA RODONA: ‘50 ANYS DE SILENT SPRING: LA PRIMAVERA SILENCIOSA A CASA NOSTRA’, UNA APROXIMACIÓ HISTÒRICA.

Aquest any es commemora el 50è aniversari de la publicació de Silent Spring. El llibre de la biòloga i escriptora Rachel Carson, publicat per primera vegada als EEUU l’any 1962, denunciava l’ús indiscriminat de pesticides sintètics com el DDT i s’ha dit que fou el promotor dels moviments ecologistes actuals.

Dos membres del XEHC, des de la Comissió de Col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica i l’Institut d’Estudis Catalans, estem organitzant una taula rodona que tindrà lloc el proper 4 de desembre a les 19h. L'hem titulada ‘50 Anys de Silent Spring: La primavera silenciosa a casa nostra’ i estarà integrada per experts en diferents branques (ecologia, toxicologia, comunicació científica, i historiadors).

Volem tractar l'impacte i implicacions del fenomen a casa nostra i situar el tema en context per analitzar-lo en tota la seva complexitat, tractant de no caure en una anàlisi simplista i apologètica del llibre i la seva autora. Podeu trobar més informació aquí http://goo.gl/srZyLv o seguir-nos aquí @SilentSpring12.

Com ho podem aconseguir? Quins passos hem seguit nosaltres? Quines preguntes ens hem plantejat? Us volem demanar un feed-back del nostre projecte per incorporar-hi les vostres suggerències així com explicar-vos els 'plaers i obstacles' de l'organització de la taula rodona.

Dimecres 21 de Novembre 18:00 h. : XeHC! Xerrada conduïda per Sara Fajula: "Centres de Planificació Familiar a Barcelona (1976-1983)".

Us enviarem un resum abans de la xerrada!

Dijous 20 de Desembre 19:00 h.: XeHC! Club de Lectura, "Knowledge in Transit"

Dins del programa del XeCH! incorporem el Club de Lectura, amb sessions específiques dedicades a algunes lectures clau en història de la ciència. La idea és llegir (o rellegir) amb la intenció de compartir i discutir impressions, i d'aprofundir i ampliar la lectura individual. Analitzarem el contingut de l'article i discutirem les implicacions per a les nostres recerques respectives. El Club de Lectura està obert a la proposta de lectures!

La primera sessió proposa la lectura de l'article de James Secord (2004), Knowledge in transit (veure adjunt), sobre la circulació del coneixement. Si la ciència és entesa com una forma de comunicació, com exposa i revisa l'autor a l'article, llavors, les pràctiques de comunicació, el moviment, la traducció i l'apropiació del coneixement (a diferents escales de temps i d'espai) adquireixen una rellevància especial per als historiadors de la ciència. Ho discutirem al desembre.

Us esperem a les nostres xerrades!!!

Taula Rodona: "50 anys Silent Spring"

TAULA RODONA: ‘50 ANYS DE SILENT SPRING: LA PRIMAVERA SILENCIOSA A CASA NOSTRA', UNA APROXIMACIÓ HISTÒRICA


Benvolguts i benvolgudes,



Avui es commemora el 50è aniversari de la publicació de Silent Spring. El llibre de la biòloga i escriptora Rachel Carson, publicat per primera vegada als EEUU l'any 1962, denunciava l'ús indiscriminat de pesticides sintètics com el DDT i s'ha dit que fou el promotor dels moviments ecologistes actuals.

Des de la Comissió de Col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica i l’Institut d’Estudis Catalans hem organitzat una taula rodona el proper 4 de desembre a les 19h. ‘50 Anys de Silent Spring: La primavera silenciosa a casa nostra’ estarà integrada per experts en diferents branques (ecologia, toxicologia, comunicació científica, i historiadors) per poder abordar el tema en tota la seva complexitat i situar-lo en context.

Per tal de preparar aquesta iniciativa hem creat un bloc perquè serveixi de plataforma d’informació i idees on penjarem documents i enllaços sobre el tema. Esteu convidats a participar-hi publicant comentaris o enviant-nos qualsevol material que cregueu adient. Podeu accedir al bloc a través d’aquest enllaç: http://goo.gl/srZyLhttp://goo.gl/srZyL

També hem creat un compte de twitter associat al bloc de la taula rodona. El compte @SilentSpring12 està actiu des d'avui mateix i a través d'ell informaren de novetats sobre la taula rodona. També volem recrear la biografia i les fites més importants de la vida de Rachel Carson i de la seva obra per anar-nos preparant per la taula rodona i afavorir un debat actiu.

Esteu convidats a participar en aquestes dues iniciatives digitals i, evidentment, sereu molt benvinguts a assistir a la taula rodona sobre la qual us informarem més detalladament en els propers mesos.


Clara Florensa i Agustín López

CEHIC-UAB

Comissió de Col·loquis de la SCHCT-IEC

Al segle XVIII també hi havia partidaris de les retallades a l'ensenyament!!!

Aquest estiu, immers en un munt d’arxius, manuscrits i voluminosos llibres, m’he topat amb algunes coses interessants i divertides. Una d’elles és una correspondència entre el “meu personatge”, Tomàs Cerdà, i l’Ajuntament borbònic de la Barcelona de mitjans del segle XVIII.

Cerdà ha  estat  donant classes de matemàtiques en el Col·legi de Nobles de Cordelles durant l’any 1757 i ha decidit publicar dos tomos de matemàtiques, Liciones de Mathemática o Elementos Generales de Arithmética y Algebra para el uso de la clase. De moment les despeses van al seu càrrec. Envia una carta a l’Ajuntament dedicant-li  la seva obra:

Thomas Cerda de la Compañía de Jesús (…) que habiendo enprendido el viaje a Francia y residido algunos años en uno de sus mejores Observatorios con el único fin de disponerse para servir en la enseñanza de las Matemáticas a los Naturales de este Principado y con especialidad a los Hijos de Barcelona, (…) ha dispuesto para la prensa dos tomitos de Elementos, y prepara otros (…)

Por tanto habiéndose trabajado dichos tomos con el único fin de la utilidad pública, (…) le parece atención muy debida el dedicarlos a V.S. para que viendo el Público que estos merecen el agrado de V.S. con más ansia se aficione a un estudio de tanta utilidad y lustre para nuestra Nación Española, y tan propia de la Nobleza, y así espera el suplicante que V.S. le concederá el permiso para ofrecer a V.S. este debido obsequio que a más de ser muy propio del celo con que V.S. se esmera a favor de este Pueblo lo reconocerá por una especial demostración de la benignidad de V.S.

Al Juliol de 1757 l’Ajuntament arriba a aquest acord:

En vista del memorial presentado al Ayuntamiento por el P. Thomás Cerdá (…)

Acuerda el Muy Ilustre Ayuntamiento que se admita (…) el obsequio y dedicatoria que dicho P. suplicante propone con dicho su memorial. Y que considerando (…) muy justo y de su obligación contribuir por su parte a cuanto reconoce del mayor bien de este Público, (se) entregue y ponga en mano del susodicho P. Thomás Cerdá la cantidad de Dos cientos pesos antiguos (…) a fin de que les aplique y convierta dicho Padre en ayuda de costas de los gastos que le tuviese la Impresión y Encuadernación de los libros que menciona en dicho su Memorial;…

És a dir Cerdà dedica els llibres a l’Ajuntament, esperant probablement que aquest es faci càrrec de les despeses d’impressió, la qual cosa aconsegueix.

Hi ha, però, una veu discordant, Manuel de Antich, membre de l’Ajuntament:

El Sr. Don Manuel de Antich es de parecer que habiendo de costear el Muy Ilustre Ayuntamiento el todo o parte de la Impresión no admita el obsequio de la Dedicatoria que pretende el P. Thomás Cerdá de la Compañía de Jesús, no sólo porque considera que no es necesario que se impriman los libros de Matemáticas por dar el Curso Manuscrito en las Reales Academias de Matemáticas y Artillería de esta Ciudad; si también porque contempla que la referida Impresión no es obra pública. Y aún en el caso negado de que lo fuese, debe el susodicho Muy Ilustre Ayuntamiento muchos caudales de Empedrados, (…)

Els seus arguments podrien ser perfectament actuals. Per una banda, no veu la necessitat d’imprimir el curs que està donant Cerdà, ja que en les Acadèmies militars no utilitzen manuals impresos, i, per una altra banda, en qualsevol cas, hi ha moltes altres obres públiques més urgents.

Estem davant d’una correspondència entre nobles i eclesiàstics i amb uns alumnes que són nobles en la seva majoria. Però tot i així, en aquesta, ja podem veure reflectida l’eterna pressió de les veus insensibles a la  millora de  l’ensenyament i  que sempre veuen prioritàries altres necessitats abans que l’ensenyament. Per què utilitzar llibres si altres no els utilitzen i també els hi va bé? Per què dedicar diners a l’ensenyament quan hi ha tantes altres necessitats més urgents?

Joaquim Berenguer

Primera ressenya al Xehc: Ciència, mitjans de comunicació, frau i... venjança!

El blog del XeHC està totalment paralitzat. Arban absorbeix perfectament les funcions d'agenda d'història de la ciència i nosaltres llegim molt i tenim ganes d'escriure però no tenim plataforma per fer-ho.

Amb l'objectiu de solucionar aquesta incongruència proposo que el bloc del XeHC es converteixi en un espai per poder parlar sobre el que llegim en forma de ressenyes o de les nostres paranoies en forma de petits assajos...

Animo a tothom a participar. Allò que veu escriure sobre no sé quina conferència, allò que veu pensar en veure una notícia, el comentari d’un llibre que us hagi agradat, encara més important, el comentari d’un llibre que no us hagi agradat... Mentre estigui relacionat amb la història de la ciència, el bloc del XeHC pot ser el lloc on publicar, de forma molt limitada, entre nosaltres, els nostres escrits. Què us sembla? qualsevol proposta o iniciativa en aquest sentit o en qualsevol altre també serà benvinguda!

Per començar he escrit aquesta super reduïda ressenya de una novel·la sobre paleoantropologia.

Miquel.

Ciència, mitjans de comunicació, frau i... venjança!

                                   Ressenya de "The Gift" de Jon Kalb.

Què passaria si es presentessin, en una roda de premsa multitudinària, les restes d'un homínid d'un milió i mig d'anys trobat, no al Rift africà, com seria d'esperar, sinó al centre de Nord Amèrica, concretament a la Texas més profunda?

Amb aquesta possible "revolució" científica juga la novel·la “The Gift” de Jon Kalb, a més d'escriptor, geòleg que ha participat en nombroses expedicions a l’Àfrica, entre elles la que va descobrir la “Lucy”,  i acusat de pertànyer a la CIA.

Un conegut, ambiciós i controvertit paleoantropòleg en hores baixes marxa de Harvard cap a la Universitat de Texas esquitxat per un fosc assumpte de finançament. Un jove estudiant de doctorat el segueix per oblidar la mort de la seva companya en complicacions en un avortament.

Un cop allà, el gran paleoantropòleg busca diners per anar a l'Àfrica, ha de tornar a ser el gran investigador que va ser. Mentrestant, el jove estudiant troba un jaciment molt antic gairebé a la frontera entre Mèxic i Texas.

Més tard, el doctorant té una xerrada amb una amiga de la seva companya en la que descobreix una veritat oculta que desencadena una venjança amb conseqüències inesperades. Poc després, el conegut paleoantropòleg es comunica amb les autoritats de la Universitat, que li organitzen una roda de premsa per presentar una troballa espectacular.

Kalb, sense fer alta literatura, ni pretendre-ho, presenta una novel·la entretinguda, agradable i de llargada agraïda, ideal per aquells interessats en qualsevol de les arestes del triangle format per ciència, mitjans de comunicació i frau. Tot, amb venjança inclosa. 

 Miquel Carandell.

 

 

"The Gift" John Kalb (2007) Special delivery books.

Crònica de les xerrades de James Moore

James Moore va impartir dues conferències els dies 15 i 16 de març, al voltant del seu treball sobre Darwin, a l’Institució Milà i Fontanals i l’Institut d’Estudis Catalans. La crònica de Miquel Carandell es pot consultar a Ictíneu.

James R. Moore a Barcelona

James R. Moore

(Professor of the History of Science at the Open University)

Darwin: antiesclavisme, humanitarisme i teoria de la descendència

dues conferències a Barcelona (15 i 16 de març de 2012)

                               Darwin’s “sacred cause”

Dijous 15 de març  a les 18 hores

Sala d’Actes de la Delegació del CSIC a Catalunya

(c/ Egipcíaques, 15    08001 Barcelona)

Abstract: Why did Charles Darwin, a rich and impeccably upright gentleman, go out of his way to develop privately a subversive image of human evolution in 1837-39? Why did he pursue the subject with tenacity for three decades before publishing The Descent of Man in 1871? A radical reassessment of the basis of Darwin’s achievement provides the answer. In the standard myth, Darwin was a heroic genius discovering gems of truth beyond the vision of ordinary mortals. He was a great scientist getting on with a scientist’s proper job, not a Victorian naturalist with a consuming moral passion. But today we need to examine the circumstances that made it possible for Darwin to craft a theory from available cultural resources. Underpinning his work on human origins was a belief in racial brotherhood rooted in the greatest moral movement of his age, for the abolition of slavery. For abolitionists, the human races were members of one family, with a common ancestry. Darwin extended the `common descent’ image to the rest of life, making not just the races, but all races kin. Darwin’s science wasn’t the dispassionate practise of textbook caricature; it was driven by human needs and foibles. Even our most vaunted theories may be fostered by humanitarian concern.

Acte organitzat per la Línia d’Investigació «Pràctiques culturals, sabers i patrimoni en espais urbans: música, ciència, medicina» de la IMF-CSIC en el marc dels projectes d’investigació fi nançats per la Direcció General d’Investigació, «Sanitat militar, medicina de guerra i humanitarisme en l’Espanya del segle XIX» (HAR2011-24134) i «Ciència i creença entre dos mons. Evolucionisme, biopolítica i religió a Espanya i Argentina» (HAR2010-21333-C03-03).

-------

James R. Moore

(Professor of the History of Science at the Open University)

                  Darwin and the “sin” of slavery

Divendres 16 de  a les 19 hores

Institut d´Estudis Catalans

(Sala Pi i Sunyer - c/Carme, 48, Barcelona)

Abstract: Integral to Darwin’s vision of life’s history was the moral progress that must bring about the abolition of black chattel slavery. Yet the progress he expected could not be easily reconciled with his sense of evolutionary contingency. A man who, in the name of suffering slaves, damned the white man’s ‘arrogance’ in believing himself the ‘godlike’ goal of creation, could not rest comfortably in believing that history must realize his own highest moral goal, black emancipation. In the 1850s, Darwin’s dilemma became increasingly poignant as the conflict over slavery in the United States turned into a holocaust. He could still hope for abolition, but in a dark hour he had to admit, ‘a man cannot hope by intention’. It was only after the emancipation of America’s slaves in the 1860s, when he turned at last to publish on human origins, that Darwin’s optimism revived. In the Descent of Man (1871), ‘the great sin of slavery’ is among the evils to be abolished as ‘the civilised races of man … exterminate and replace’ races that were formerly enslaved. ‘At some future period’, not many centuries hence, Darwin prophesied, ‘virtue will be triumphant’.

Acte organitzat per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb la col·laboració de la Línia d’Investigació «Pràctiques culturals, sabers i patrimoni en espais urbans: música, ciència, medicina» de la IMF-CSIC

Cicle Cine i Ciència

Col·loquis SCHCT 2011-2012

Cicle Cine i Ciència

(Coordinat per Carlos Tabernero Holgado)

Beasts, Men and Mutant Categories: a cinematic panorama

Bestias, hombres y mutantes: un panorama cinematográfico

Sophia Vackimes

Universitat de Girona/Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural

Dijous, 8 de març, a les 7 pm

Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans - Carrer del Carme 47, Barcelona

La ciencia ficción es un género literario que en sus orígenes buscaba presentar mundos alejados y fantasiosos, utopías y distopias de las cuales podían desprenderse fuertes críticas y especulaciones sociales. Desde sus orígenes ha abordado temas de interés científico y tecnológico que han criticado los modos en que la biología, la medicina y, hoy en día, las biociencias alteran al mundo natural. Basada en una selección de escenas provenientes de largometrajes comerciales de ciencia ficción, esta presentación hará un seguimiento de la genética contemporánea y los intentos del cine comercial por hacerla inteligible, y cómo poco a poco esta gran innovación científica ha logrado consolidar su imagen en el cine mientras que su sentido científico se ha banalizado.

Nota: por razones de tiempo, NO se proyectará la película The boys from Brazil (F.J. Schaffner, 1978). No obstante, la presentación incluirá la proyección de secuencias de diversas películas.

Seminari de Josep Lluís Barona al IEC en Video

Està disponible el video de la conferència “L’exili científic
republicà: una reflexió historiogràfica“ co-organitzada per
CEHIC-SCHCT que impartí Josep Lluís Barona (Universitat de València) a
l'Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, el 27 de gener de 2012:
http://videoteca.iec.cat/entrada.asp?v_id=239
 
Per consultar altres videos disponibles de conferències celebrades
durant el curs 2011-2012, podeu consultar el programa:
 
http://blocs.iec.cat/arban/2011/09/14/schct-programa-2011-2012/
 

Cicle “Museus, història i ciències naturals”

Dimarts, 6 de març de 2012
Sophia VACKIMES
(Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural)
¿Museos y ciencia o museos y censura?
En 1994, una magna exposición sobre “Ciencia y Sociedad” se inauguró  
en el National Museum of American History del Smithsonian Institute,  
en la capital federal de los Estados Unidos de Norteamérica. Concebida  
a lo largo de cinco años por un equipo de trabajo que incluyó a  
científicos, comisarios, historiadores y representantes de las  
organizaciones científicas más importantes del país, la exposición fue  
acusada de “anti-científica” poco antes de su inauguración.
La ciencia y la tecnología afectan sin duda a todas y cada una de las  
actividades que realizamos como individuos y como miembros de la  
sociedad en que nos desarrollamos. Este impacto es ciertamente obvio,  
pero no transparente, y esta opacidad se halla normalizada en  
instituciones educativas o de divulgación como son los museos de  
ciencia, tema de este coloquio.
Trataremos de delinear las dificultades intelectuales y políticas a  
las que se enfrentó esta exposición del Smithsonian y reflexionar  
sobre la dificultad de hallar museos que presenten la medicina, la  
química, la mecánica o a la genética con enfoques distintos al de la  
escala del progreso, que es el que predomina en el discurso museístico  
común.
 
Dimarts, 27 de març de 2012
Miruna ACHIM
Universidad Autónoma Metropolitana
Teodolitos, aerolitos e ídolos
El Museo Nacional de México en el siglo XIX
La historia de los museos latinoamericanos en el siglo diecinueve  
revela fuertes prejuicios nacionalistas, el deseo de encontrar en  
estas tempranas colecciones la expresión de identidades nacionales.  
Sin embargo, una aproximación a los objetos coleccionados por el Museo  
Nacional de México durante sus primeras cuatro décadas revela un  
inmenso “desorden”: el Museo coleccionaba desde minerales, semillas y  
huesos, hasta antigüedades mexicanas, momias egipcias y porcelana  
francesa. Al mismo tiempo, los directores del Museo no siempre dudaban  
en intercambiar objetos prehispánicos por pájaros emplumados.
En este coloquio me interesa, no tanto ordenar el “desorden” del  
Museo, sino reflexionar sobre qué se puede aprender del “desorden.” Al  
seguir la trayectoria de los objetos que entraban, salían, o eran   
expuestos en el Museo, reflexiono en torno a las estrategias y las  
improvisaciones probadas por el Museo para convertirse en un centro  
activo y reconocido de colección y para construir su legitimidad como  
institución protagonista en el tráfico internacional de objetos  
coleccionables durante la primera mitad del siglo XIX.
 
Ambdúes sessions tindran lloc a l’Institut d’Estudis Catalans, a les  
19:00 hores

European Society for the History of Science Conference, Deadline 24 de Febrer!

The theme of the conference is "Scientific cosmopolitanism and local cultures: religions, ideologies, societies" Program & Dates The theme of the conference is "Scientific cosmopolitanism and local cultures: religions, ideologies, societies". Sessions will be announced within April 2012. Click here for the list of accepted symposia Deadline for grant application: February 10, 2012 (Notification of acceptance by 9 April 2012) Deadline for abstract submission: February 24, 2012 (Notification of acceptance by 2 April 2012) Deadline for early registration: May 4, 2012 Opening: November 1st, 2012 Click here for instructions for participants and symposium organizers.

Convocatòria del XEHC! de Febrer 2012

XEHC ! Xerrades d'Estudiants d'Història de la Ciència

Propera sessió: Dimarts, 21 de Febrer, 18hrs

Lloc: Bar Domingo

Carrer Blasco de Garay, 15 (Poble Sec)

Programa de la Xerrada

- Panorama de la història de la ciència a València (Ignacio Suay Matallana i Mar Cuenca Lorente)

Breu explicació del panorama d’història de la ciència a València. Mar Cuenca i  Ignacio Suay Matallana, els convidats d’honor d’aquesta sessió, ens explicaran de les tendències historiogràfiques i projectes de recerca que s’estan duent a terme.

- Projecte de Treball del màster d’història de la ciència “La química analítica al s.XIX. Relacions entre experts, controvèrsies i regulació pública de l’anàlisi d’aigües” (Ignacio Suay Matallana, UV)

Tot i que encara algunes coses estan per definir pretenc, en primer lloc, situar el procés de formació d'un químic farmacèutic nascut a 1812 (Antonio Casares Rodríguez) per a conèixer l'estat de química en una època en que les seves relacions amb la farmàcia eren molt estretes. En segon lloc, pretenc estudiar la consolidació d'aquest expert que va ocupar importants càrrecs acadèmics i participar una gran quantitat d'activitats privades. Finalment, faré servir una controvèrsia científica per conèixer l'estat de la química relacionada amb les aigües minerals a mitjans del segle XIX, els seus protagonistes (els experts "rivals") i els interessos econòmics i socials debatuts.

- Projecte de tesis doctoral “Entre la ciència i la llei: la toxicologia a España al s. XIX” (Mar Cuenca Lorente, UV)

Els objectius generals del projecte de tesis es centren en oferir una visió general de la toxicologia a Espanya al segle XIX. Per abordar aquests aspectes s’estudiaran les reformes dels plans d'estudis del 1843 i 1845 que van suposar la creació de la càtedra de medicina legal i toxicologia. Ens centrarem en tres figures clau: Pere Mata i Fontanet (1811-1877), Ramón Ferrer i Garcés (1804-1872) i Ignacio Valentí i Vivó (1841-1924). Un altre dels punts a desenvolupar es centrarà en l'anàlisi de la situació disciplinar de la toxicologia a través dels llibres de text i les revistes específiques de toxicologia i medicina legal, així com els codis penals vigents a Espanya del 1822, 1848, 1850 i 1870. D'aquesta manera, analitzarem els orígens i el desenvolupament inicial de l'Institut Nacional de Toxicologia i el laboratori de medicina legal creat el 1886.

- Debat organitzatiu sobre l’impuls del tercer congrés de doctorands d’història de la ciència.

Des del XEHC! es vol promoure un congrés d’història de la ciència de doctorands que ajudi a veure les noves tendències historiogràfiques i enfortir enllaços entre doctorands.

Us esperem a la nostra xerrada valenciana!!!

... I recordeu de visitar el nostre blog !

 http://xerradesestudiants.blogspot.com/

XII Trobada d'Història de la Ciència i la Tècnica, primera circular.

XII Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica

Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero

València, 15, 16, 17 i 18 de novembre de 2012
 

La Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) convoca la XII Trobada, la
reunió científica general que, cada dos anys, té per objectiu acollir els treballs de recerca i les
activitats que duen a terme els seus socis, així com els treballs de tots els historiadors de la
ciència i de la tècnica que hi vulguin participar. En aquesta ocasió, la Trobada tindrà lloc a
l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (Consell Superior d’Investigacions
Científiques, CSIC - Universitat de València).

Seccions científiques
1. Ciència i identitat nacional
2. Instruments científics
3. X Jornada sobre la Història de la Ciència i l’Ensenyament
4. La medicina i les seues representacions
5. Secció lliure

Us animem a presentar propostes de noves seccions científiques. Les propostes s’han d’enviar
abans del 29 de febrer de 2012 a l’adreça electrònica schct@iec.cat i han d’incloure el nom de la
persona o les persones coordinadores, el títol, un breu resum del simposi i els títols provisionals
de les comunicacions que integraran la proposta conjunta.

Comunicacions orals i pòsters

Els autors també poden fer propostes en la modalitat de pòster o en la modalitat de
comunicacions no agrupades en simposis.
El termini d’enviament de les contribucions és del 15 de març al 15 de maig. Els resums dels
pòsters i de les comunicacions que no arribin dins el termini establert no apareixeran en el
programa de la Trobada. Cal enviar les propostes a l’adreça electrònica schct@iec.cat i indicar en
l’assumpte «Trobada - comunicació» o «Trobada - pòster», segons la modalitat.
Els pòsters s’exposaran a la seu de l’Institut durant un període d’un mes a partir de l’inici de la
Trobada. Els autors els podran presentar en el marc d’una sessió específica. Enguany, per
primera vegada, es convoca el Premi Trobada SCHCT al millor pòster.

La durada de les comunicacions és de quinze minuts, més cinc minuts per a preguntes o un breu
debat, agrupats al final de cada sessió. Cada persona pot defensar una sola comunicació, o dues
com a màxim, si ho fa en col·laboració amb altres inscrits.

El Comitè Científic pot recomanar als autors la modalitat de presentació. L’acceptació de les
contribucions es comunicarà abans del dia 31 de maig de 2012.

Conferències i activitats paral·leles

Durant la Trobada s’organitzaran conferències plenàries, així com altres activitats culturals
paral·leles, el programa detallat de les quals s’anunciarà oportunament.

Inscripcions

Tipus d’inscripció:

 Quota d’inscripció general: 180 €

Quota d’inscripció reduïda: 90 € per als socis de la SCHCT, de qualsevol altra societat
filial de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Societat Europea d’Història de la Ciència, i
també per a persones vinculades a la Universitat de València i al CSIC.

Quota d’inscripció reduïda + quota soci ordinari SCHCT 2012: 125 €. Les persones que es
vulguin acollir a aquesta modalitat han d’emplenar, també, la butlleta d’inscripció a la
Societat: http://schct.iec.cat/

Quota d’inscripció especial: 150 € per als socis de qualsevol altra entitat pertanyent al
món de la història de la ciència, de la tècnica i de la medicina.

Beques

La Societat ofereix beques d’inscripció i beques de viatge i allotjament per a estudiants i
llicenciats en situació d’atur, i també per a altres persones que demostrin que les necessiten,
sempre que siguin socis de la SCHCT. Us recordem que la quota de soci és de vint euros anuals
per als estudiants i llicenciats en atur.

Totes les persones interessades a obtenir una beca han d’enviar un escrit de sol·licitud,
juntament amb la inscripció, abans del 30 de juny de 2012, en el qual han d’indicar quin tipus
d’ajut sol·liciten i el motiu de la petició. També han d’especificar, si correspon, el centre on
figuren com a alumnes. Si la beca és d’inscripció, no caldrà desemborsar-la quan es faci la
sol·licitud.

Dates que cal recordar

29 de febrer de 2012: data límit per a presentar propostes de simposis.

15 de març - 15 de maig de 2012: termini d’enviament de resums de comunicacions i pòsters.

31 de maig de 2012: comunicació de l’acceptació de les contribucions.

1 - 30 de juny de 2012: termini de pagament per a inscripcions reduïdes.

1 de juliol: inici del període de pagament per a la inscripció general.

30 de juny de 2012: data límit de sol·licitud de beca.

Per a més informació:

Secretaria de la SCHCT
A/e: schct@iec.cat
Tel. 933 248 581

València - Barcelona, gener del 2012

Dos seminaris Josep Lluis Barona.

Dijous, 26 gener 2012 
"Nutrició i salut: de la ciència experimental a la política i les pràctiques socials". CEHIC-Facultat de Ciències (UAB), Bellaterra, a les 11:00.

 
Divendres, 27 gener 2012
"L’exili científic republicà: una reflexió historiogràfica". 
SCHCT. Institut d’Estudis Catalans, Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona, a les 12:00

Convocatòria XEHC! 25 de Gener al Pub Michael Collins

XEHC!

Xerrades d'Estudiants d'Història de la Ciència

Tot allò que sempre has volgut saber sobre Història de la Ciència i mai no has gosat preguntar...

Propera sessió: Dimecres, 25 de Gener, 18,45h

Lloc: Michael Collins

 Plaça Sagrada Família, 4

Barcelona

 

Per celebrar el primer XEHC del 2012 (el XIIè de la història) canviem de barri i ens n’anem a la Sagrada Família per trobar-nos en el mític Michael Collins que, abans del futbol en pantalla gran a les 22:00h…, ens han promès que estarà tranquil. En aquesta ocasió l’Òscar Montero ens explicarà per què a Mataró tots són uns delinqüents així com d’on ve la frase feta “qui canta a taula i xiula al llit, no té el seny ben complit”. No tindrem música irlandesa en directe que acompanyi la Guiness per concloure el XEHC, però, si ens animem i allarguem el sobreXEHC fins les 22h, podem quedar-nos allà a veure el partit.

 

Programa de la Xerrada

 

 

" Les mesures de la criminalitat: més val que no tinguis el cap gros ni xiulis al llit”

Xerrada conduïda per Óscar Montero Pich.

 

La xerrada del proper dimecres 25 de gener té un doble objectiu: per una banda, mostrar una radiografia de la criminología positivista de principis del segle XX a través d’alguns casos famosos com el cas Willie, l’afer Queraltó o el cas Hildegart. Per l’altra banda, es presentarà la figura de Joaquim Fuster Pomar, metge psiquiatra que realitzà un seguit d’experiments entorn de la moral delictual. Tot plegat reflectéix l’eix sobre el que vol girar la tesi doctoral “normativització i experimentació psicològica a Catalunya (1917-1936)”. La tesi pretén posar al descobert les implícites relacions entre el món de la ciència i les elits del poder. Una relació estreta, que aquí a Catalunya fou representada àmpliament pel catalanisme mèdic. Una de les tasques que vol provar la tesis és senyalar tant els discursos mèdics gestats com a polítiques sanitàries amb una vessant ideològica i moral burgesa com la importància d’assenyalar el pes específic que va tenir el context social en el consens d’aquests discursos.

- XEHC! Propostes, prespectives i organització.

Si no ho heu fet abans, és un bon moment per començar a assistir a aquestes xerrades d’estudiants.

... I visiteu el nostre blog !

http://xerradesestudiants.blogspot.com/