La cinquena sessió del XEHC es va realitzar al bònic London Bar del cèntric carrer Nou de la Rambla. Amb l'èxit de d'aquesta sessió, i també de les darreres, el XEHC es consolida com un espai de debat dins la comunitat de historiadors de la ciència de Barcelona, a més de ser un gran exercici, i sovint una gran ajuda, per aquells que fan la presentació dels seus treballs. En aquesta cinquena sessió vem gaudir de les presentacions d'en Gustavo Corral i d'en Jaume Sastre. Fins la pròxima!
Making-of del nou esquema expositiu del museu d'història natural de Londres. Anàlisi del procés de construcció d'un nou discurs museogràfic.
Xerrada conduïda per Gustavo Corral.
En Gustavo ens va parlar dels eixos centrals de la seva recerca. Aquesta està centrada en la transició del model de museu tradicional al model modern en el cas particular del Museu d’Història Natural de Londres a partir de finals de la dècada dels 60 i fins a mitjans dels 80.
Mentre que en el model tradicional les col·leccions d’objectes són una part fonamental, en el nou esquema aquests objectes són substituïts per un discurs basat en diverses tecnologies educatives i estratègies comunicatives com models, fotografies, audiovisuals i mòduls interactius.
Ens va explicar que a partir de 1972 el nou esquema expositiu del museu es va dividir en quatre temes principals: l’home, l’ecologia, els processos vitals i del comportament i finalment l’evolució i la diversitat. Ell vol treballar les cinc primeres exposicions que es van produir a partir d’aquell moment : Human Biology en 1977, Introducing Ecology en 1978, Dinosaurs and their living relatives en 1979, Man’s Place in Evolution en 1980 y Origin of Species en 1981.
En Gustavo pensa que l’objectiu d’aquestes exposicions era “educar” al visitant, transmetent-li determinats coneixements que els organitzadors de les exposicions creien que s’havien d’adquirir però oblidant-se de tot el procés de producció d’aquests coneixements.
I es planteja diferents qüestions com esbrinar si aquell nou model expositiu responia a la preocupació per part del sector industrial per la manca de científics amb un perfil “més pràctic”, o també saber si el Museu d’Història Natural es va convertir en un centre per resoldre controvèrsies o va voler simplement participar en els debats que aquell moment es desenvolupaven.
Dins l’esquema que en Gustavo té pensat pel seu treball, juga un paper molt important el context històric. Concretament es tracta d’un període de crisi econòmica i política a Anglaterra, amb la desindustrialització i la necessitat d’una reforma educativa de fons.
En el seu treball vol destacar particularment els paral·lelismes existents entre el discurs del nou model expositiu i els corrents pedagògics progressistes, representats per les teories de Piaget, els paral·lelismes entre l’anomenat “learn by doing” i el qüestionament de la figura d’autoritat tradicional en el camp de l’educació.
En Gustavo també ens va parlar de les noves estratègies dins el nou concepte d’exposició, com la d’un disseny informal i flexible on el visitant podia escollir el seu propi recorregut segons els seus interessos.
Igualment, en la seva xerrada, va ressaltar el paper jugat per les productores de tot el material didàctic – audiovisuals, efectes especials, dispositius interactius,... – creant-se, d’aquesta manera, un fort lligam entre museu i indústria que beneficiava a tots dos.
Finalment en Gustavo va fer referència a les diverses controvèrsies que van aparèixer a partir de determinades exposicions com la Human Biology (1977) amb la intel·ligència artificial o bé la Origin of Species (1981) amb l’oportunitat o no d’explicar les teories creacionistes.
Nota elaborada per Joaquim Berenguer.
¿Secretitos en la oreja son cosa de vieja? Les conferències secretes de la Rockefeller Foundation “on interpreting science for a general public” (1938-1939)
Xerrada conduïda per Jaume Sastre
Jaume Sastre fue el protagonista de la segunda presentación En la que presentó las actas de una serie de conferencias, hasta el momento secretas, que la Fundación Rockefeller organizó a finales de los años 30 y que Jaume encontró durante el proceso de investigación de la tesis doctoral sobre el Museo de ciencia e industria de Nueva York. El objetivo de estos encuentros era reflexionar y debatir sobre la divulgación científica. De esta forma, en la primera conferencia se convocó a científicos, sociólogos y políticos de todos los espectros ideológicos para contestar a preguntas como: ¿Por qué hay que divulgar la ciencia? ¿Qué hay que divulgar? Así, en el transcurso del encuentro se produjeron debates que pueden sonar muy actuales como si hay que divulgar los contenidos o los métodos o sobre cual es la responsabilidad social del científico. Esta primera conferencia no llega a ningún resultado concreto y parece que la meta era situar la divulgación científica en la agenda política. Sin embargo, tuvo como efecto la puesta en marcha de un informe sobre el panorama de la divulgación en los Estados Unidos con un análisis sobre la divulgación en periódicos, revistas, publicidad, radio…
Sobre la base de dicho informe, que también se envió a diversas personas en órganos decisorios, la segunda conferencia se centró en analizar cómo divulgar. Así, reunió a periodistas, divulgadores, ejecutivos de los medios de comunicación para discutir sobre la mejor manera de acercar la ciencia al gran público.
Durante la presentación, Jaume plateo la problemática de la elección de una narrativa histórica ante una fuente con un contiendo tan variado que permite diferentes aproximaciones. Un tema que suscitó diferentes propuestas y un enriquecedor debate que puede encontrar una primera solución en un paper que Jaume ya tiene en marcha.
Albert Mouse (Micky Einstein).
Nota elaborada per Agustín Lòpez.
