dimecres, 19 d’octubre del 2011

Convocatòria Segon XEHC 2011-2012 Dimecres 26 Octubre

Xerrades d'Estudiants d'Història de la Ciència




Tot allò que sempre has volgut saber sobre Història de la Ciència i mai no has gosat preguntar...


Propera sessió: Dimecres, 26 de Octubre, 18:45h
Lloc: Espai Mallorca
C/ Carme, 55


La propera convocatòria del XEHC la celebrarem poc després de la defensa de la tesi de la (ara sí!) Dra. Sara Lugo, que ens comentarà alguna cosa ben interessant sobre aquests anys de recerca i donarem la benvinguda als nous estudiants del màster que s'uneixin al XEHC.

Començarem la sessió amb les presentacions pertinents, tant dels nous com dels ja habituals participants de les xerrades. Per tal d'oferir una perspectiva sobre l'estat actual de la Història de la Ciència a Barcelona, comentarem quins són els grups principals de la nostra disciplina dels centres vinculats, d'una manera o una altra, al màster i explicarem qui són els seus responsables i a què es dediquen en línies generals.

També aprofitarem la sessió perquè la Sara Lugo ens expliqui com han estat aquests anys de recerca que l'han dut a la seva tesi "Ciencia, industria e ideología desde la Cataluña del siglo XX. La heterodoxia incluyente del Instituto Ravetllat-Pla (1919-1936)". L'Institut Ravetllat-Pla va desenvolupar un sèrum contra la tuberculosi, basant-se en un marc teòric que diferia de l'acceptat per la comunitat científica, i els resultats d'aquesta recerca ajudaran a comprendre les complexes relacions entre ortodòxia i heterodòxia acadèmica. A més, durant la seva tesi, la Sara es va haver d'enfrontar-se a un arxiu històric inèdit que va recol·lectar, classificar i analitzar. La seva participació estarà plena d'anècdotes interessants i reflexions històriques ben profundes. En aquesta convocatòria us adjuntem una lectura pel seminari de Sara Lugo així com l'index de la seva tesi doctoral.


Així doncs, us animem a participar en la segona Xerrada del Curs 20112012 que, seguint la tradició, tindrà lloc en un altre bar del Raval. Aquest cop anem cap a les Balears i ens trobarem a l'Espai Mallorca. També fixeu-vos que ha canviat l'hora de la convocatòria: modifiquem un pèl l'horari per trobar-nos, aquest cop a les 18:45.

Recordeu que tenim un bloc en marxa, que s'actualitza habitualment i que també està obert a aportacions, ja siguin suggeriments, o tot tipus de notícies o escrits sobre Història de la Ciència. Creieu que el vostre assaig de Ciència a l'Història està prou bé i és una llastima que només el llegeixi el professor? Aquí teniu un espai per expressar-vos!







Programa de la Xerrada




Entre archivos y marcos teóricos


Xerrada conduïda per Sara Lugo.

Debido a mi preocupación permanente de intentar enmarcar mi relato histórico, construido únicamente desde fuentes primarias, en un marco teórico o historiográfico coherente, me gustaría conversar con ustedes, sobre como finalmente las ideas sobre inclusión-exclusión del sociólogo alemán Niklas Luhmann me permitieron dar estructura teórica a eso que para algunos era una "historieta". Para esto les propongo la lectura de un capitulo del libro de Luhmann Complejidad y modernidad, de la unidad a la diferencia y plantearía mi aportación en tres apartados:

1. Sensaciones sobre la lectura de Luhmann
2. Que ha aportado Luhmann a mi tesis doctoral
3. Donde esta la revisión historiográfica de mi tesis?

Les adjunto también el indice de mi tesis.





Història de la Ciència a Barcelona: el panorama actual.



Xerrada conduïda per Agustín Lòpez, Gustavo Corral i Clara Florensa.


En aquesta xerrada, tres membres habituals del XEHC ens presentaran una foto del panorama actual de la recerca en Història de la Ciència a Barcelona, un llistat actualitzat dels centres, investigadors i els temes que treballen. L'idea és obtenir una prespectiva de l'història de la ciència a Barcelona perquè els nous coneguin què és el que es fa a Barcelona i els mésvellsfem una repassada general i, segurament, coneguem noves propostes.





- XEHC! Propostes, prespectives i organització








Si no ho heu fet abans, és un bon moment per començar a assistir a aquestes xerrades d’estudiants.





... I visiteu el nostre bloc !



The International Committee for the History of Technology’s Call For Papers

The International Committee for the History of Technology’s
40th Symposium in Manchester, U.K., 22 – 28 July 2013
Knowledge at Work
 
Deadline for proposals is 15 March 2012
 
The International Committee for the History of Technology (ICOHTEC) will 
hold its 40th symposium as part of the 24th International Congress of 
the History of Science, Technology and Medicine in Man­chester, 22-28 
July 2013 (http://www.ichstm2013.com). The general theme of the Congress 
is “Knowledge at Work” and ICOHTEC encourages proposals for sessions 
dealing with the history of techno­logy within this broad framework. 
While open to all proposals, the programme committee suggests the 
following sub-themes for the consideration of session organizers and 
contributors:
 
1.    technical knowledge and environmental improvement
2.    industrial management: theory and practice
3.    institutionalizing research and development in the corporation
4.    race, gender, technology, and the workplace
5.    craft skill and political power
6.    educational ideology and industrial development
7.    knowing users: social demands in shaping technology and designing 
products
8.    just applied science? the origins of technological knowledge
9.    industrial espionage and access to hidden technology
10.  military technology and the production of civilian goods
 
We urge contributors to organize a full session of three papers, or 
multiple related sessions of three papers each, with a named chair for 
each session. Individual paper submissions will, of course, be 
considered and grouped into sessions if deemed appropriate, but full 
sessions are strongly preferred.  The programme committee encourages the 
organizers of sessions to announce their plans to compile sessions and 
communicate with potential collaborators through H-NET and other 
networks such as social media. It is also possible to propose papers 
unrelated to the general theme. They can be presented in a “Special 
Topics” session.
Note: Membership in ICOHTEC is not required to participate in the 
symposium. We especially encourage graduate students to participate in 
the symposium and submit their proposals. Limited travel grants will be 
available; see further information at: http://www.icohtec.org .
 
SESSION proposals must include: (1) an abstract of the session (400 
words maximum), listing the proposed papers (see individual paper 
proposal guidelines below) and the chairperson; (2) abstracts for each 
paper (200 - 400 words); (3) a one-page CV for each contributor and 
chairperson. Sessions consist of three speakers, and may include several 
sections of three speakers each, which might extend over more than one 
day.  Each individual section should have a chairperson.
 
INDIVIDUAL PAPER proposals must include: (1) a 200 - 400-word  abstract 
in English; and (2) a one-page CV. Abstracts should include the author’s 
name and email address, a short informative title of the paper, a 
concise statement of the thesis, a brief discussion of the sources, and 
a summary of  expected conclusions. In preparing your paper, remember 
that presentations are not full-length articles. You will have no more 
than 20 minutes speaking time, which is roughly equivalent to 8 
double-spaced typed pages. Contributors are encouraged to submit 
full-length versions of their papers after the congress for 
consideration by ICOHTEC’s journal ICON.  If you are submitting an 
independent paper proposal dealing with a particular sub-theme, please 
indicate this in your proposal.
 
Proposal Submissions
The final deadline for all submissions is 15 March 2012.
Please, submit proposals for papers and sessions via the ICOHTEC online 
submission system at: 
http://www.icohtec.org/annual-meeting/cfp-system/2013-manchester/
 

«Entendre i fer ciència al segle XXI»

«Entendre i fer ciència al segle XXI», en la nova edició dels seminaris del Departament de Microbiologia

La sessió té lloc aquest dimecres, 19 d’octubre, a les 12 hores, a la Sala de Graus de la Facultat de Biologia de la UB. La sessió té lloc aquest dimecres, 19 d’octubre, a les 12 hores, a la Sala de Graus de la Facultat de Biologia de la UB.
19/10/2011 Recerca
«Entendre i fer ciència al segle XXI» és el títol de la tercera edició dels Seminaris Oberts del Departament de Microbiologia (SOMiC), que tindrà lloc aquest dimecres, 19 d’octubre, a les 12 hores, a la Sala de Graus de la Facultat de Biologia de la UB. En el seminari, obert a tothom, hi participaran M. José Prieto Villanueva, professora del Departament de Microbiologia de la UB, i Albert Soler Llopart, professor de literatura medieval catalana.
En els darrers cent anys, l’epistemologia ha acceptat els canvis que les diverses branques de la ciència han introduït en la teoria de la ciència i del coneixement. En primer lloc, des de les ciències positives, amb la revolució física i els avenços en les matemàtiques i la biologia; en segon lloc, a partir de la superació del positivisme lògic fa ja més de cinquanta anys. I malgrat tot, sovint ens trobem que molts acadèmics arriben a carrerons sense sortida conceptuals, epistemològics i metodològics, comprensibles i justificables en persones d’edat avançada però no tant en ments joves que no vulguin envellir prematurament.
És com si es tornés a repetir la mateixa situació que amb el paradigma geocèntric de Ptolemeu en temps de Copèrnic. Encara que el canvi i l’adopció del paradigma heliocèntric era clar i lògic des del punt de vista conceptual, la inèrcia mental, les rutines i els hàbits intel·lectuals, d’una banda, i els interessos creats, de l'altra, en van endarrerir més d’un segle l’acceptació.
 
Canvi de paradigma en el context científic
 
Durant el seminari, els participants debatran sobre la necessitat de revisar el concepte de ciència i d’impulsar un canvi fonamental i real de paradigma científic. Per això, cal insistir en el fet que la ciència no inclou cap absolut, cap veritat final, sinó que recorre un camí de coneixement que amplia extraordinàriament les seves fronteres i alhora integra els diferents camins de totes les disciplines.
Els models positivistes i mecanicistes quedarien dins del nou paradigma, tal com la física newtoniana va quedar integrada dins de la física relativista moderna com un cas. De la mateixa manera, la lògica clàssica, tot i que és indispensable per verificar els enunciats parcials, donaria pas a nous processos relacionals i holístics a l’hora d’enfrontar-se amb un enunciat complex o global.

dimecres, 5 d’octubre del 2011

Nota de la Primera Xerrada del Segon Any de XEHC! 28 de setembre, Bar Muy Buenas.

Notes de la 1ª xerrada del XEHC (2011-2012) del darrer 28  de setembre al Bar Muy Buenas.

La primera sessió del XEHC d’aquest curs 2011-2012 es va celebrar tal com estava previst a les 16h al Bar Muy Buenas.
En Jordi Mora ens va deixar seduir per la seva interessant estada a Philadelfia, aquest passat estiu, on va estudiar els discursos sobre atomisme que es produïen al llarg del segle XIX i la seva relació amb les consideracions sobre la possibilitat de transmutació entre elements. Ens va explicar que va aprofitar aquesta estada per estudiar un cas local, un enginyer americà que afirmava haver transmutat la plata en or mitjançant bombardejament electrònic al 1903, en  Rudolph Melville Hunter (Nova York, 1856 – Filadèlfia, 1935). Malgrat la seva fraudulenta experimentació, ens va explicar en Jordi, el seu discurs estava emmarcat dins l'ortodòxia acadèmica del moment (en concret, el model atòmic de J.J. Thomson), que li va permetre mantenir contacte sobre els seus avenços amb Sir William Ramsay.  Aquest i altres casos estudiats a Philadelphia o amb anterioritat  van portar a en Jordi treballar en un esquema epistemològic sobre les diferents interpretacions sobre la constitució de l'àtom abans del descobriment de la seva estructura interna. En Jordi Mora va  tenir un feedback de tot plegat amb Alan J. Rocke, de l'Universitat de Cleveland, expert en atomisme del s.XIX, que li va confirmar la seva perspectiva del problema sobre la constitució de l'àtom al s.XIX. Aquesta eina classificatòria està inspirada en l'esquema en fractal de l’ historiador de les religions Ioan P. Culianu. En Jordi va comentar algunes de les virtuts classificatòries que es desprenen d’aquesta eina historiogràfica.
Entre d’altres materials en Jordi ens va mostrar un retall de diari de La Vanguardia del 1903 on queda recollida la notícia de “l’inventor Hunter”.
Després i durant l’exposició d’en Jordi, els assistents ens vam interessar per l’empresa que Hunter va mantenir fins 1919, en la qual suposadament es transformava plata en or. També es va generar un petit debat sobre “l’heterodòxia” de Hunter i els seus fonaments teòrics que finalment no resulten ser massa diferents de concepcions més actuals.

Després de l’exposició d’en Jordi Mora es va estar comentant l’estada de Simon Schaffer a Barcelona. La sessió es va acabar aprovant-se una sèrie de mesures per tal de dinamitzar les xerrades d’aquest any:

 - Donar-se a conèixer als nous estudiants del màster d’Història de la Ciència.
 - Adequar els horaris d’algunes sessions als possibles assistents a aquestes.
 - Obrir les convocatòries de les sessions a les llistes del hct-l. 
 - Mantenir la col·laboració amb el bloc ARBAN (agenda d'activitats d'història de la Ciència als Països catalans), recentment creat.

Notícia a La Vanguardia de 1903 titulada "El sueño de los antiguos alquimistas realizado",  en que s'explica la descoberta de Hunter. Si no podeu llegir-la, cliqueu a l'imatge i es podrà ampliar.

ARBAN: Nova Agenda Global d'Història de la Ciència, Tècnica i Medicina als Països Catalans.

Anunciem que es posa en marxa ARBAN (http://blocs.iec.cat/arban),
agenda global d'HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA, TÈCNICA I MEDICINA, a
Catalunya, Illes Balears i País Valencià, que inclou un calendari
complet d'activitats i  notícies periòdicament actualitzades.
 
ARBAN és possible gràcies a la col·laboració de quinze entitats[1],
que inclouen departaments universitaris, centres de recerca, museus,
associacions i societats professionals, i agrupacions d'estudiants
als Països Catalans.
 
ARBAN representa un impuls important per a la comunicació i
organització de la història de la ciència, tècnica i medicina en
l'àmbit català, balear i valencià. Per això demanem la vostra
col·laboració per fer d'aquesta iniciativa una eina de referència.
 
L'Agenda[2] està activa a partir d'ara, però estarà en fase de proves
durant el mes d'octubre, per tal d'acabar de definir alguns aspectes
tècnics.
 
Per col·laborar o enviar suggeriments respecte a ARBAN podeu
posar-vos en contacte amb Josep Simon: jsimoncastel@u-paris10.fr 

diumenge, 2 d’octubre del 2011

Videos d'Història de la Ciència!

Dos videos sobre Història de la Ciència:

- Seminari de Simon Schaffer al Institut d'Estudis Catalans:

"Easily cracked: instruments in a state of disrepair"

http://videoteca.iec.cat/entrada.asp?v_id=202


- Programa de TVE amb l'aparició d'Agustí Nieto-Galán, Patricia Fara, Pepe Pardo i José Ramón Bertomeu

tres14: ¿Qué es Ciencia y qué no lo es?

http://www.rtve.es/television/20110623/ciencia-no/443280.shtml

Art i ciència: Conferència del Dr. Jesús Maria Galech‏

Sovint l'anàlisi històrica de les obres d'art deixa fora el context
científic i tecnològic en el qual viu l'artista i que freqüentment fa
servir a la seva producció. Veurem de forma amena algunes
interrelacions entre la ciència i l'art, com la ciència pot estar al
servei de l'artista, fent servir un exemple espectacular: Salvador
Dalí.

A càrrec de Jesús Maria Galech, Doctor en Història de la Ciència,
investigador i professor del Centre d'Història de la Ciència de la
Universitat Autònoma de Barcelona i de l'Escola Massana.


 
Conferència: Salvador Dalí i la ciència... ficció?
Dates: 06/10/2011
Hora: 20 h
Lloc: Museu de Sant Cugat. Monestir
Organitza: Firart
Col·labora: Ajuntament de Sant Cugat
Activitat per a: tots els públics