Tot allò que sempre has volgut saber sobre Història de la Ciència i mai has gosat preguntar...
dimecres, 28 de març del 2012
Crònica de les xerrades de James Moore
James Moore va impartir dues conferències els dies 15 i 16 de març, al voltant del
seu treball sobre Darwin, a l’Institució Milà i Fontanals i l’Institut
d’Estudis Catalans. La crònica de Miquel Carandell es pot consultar a Ictíneu.
divendres, 2 de març del 2012
James R. Moore a Barcelona
James R.
Moore
(Professor of the History of Science at the Open University)
Darwin: antiesclavisme,
humanitarisme i teoria de la descendència
dues conferències a Barcelona (15 i 16 de
març de 2012)
Darwin’s “sacred cause”
Dijous 15 de març a les 18
hores
Sala
d’Actes de la Delegació del CSIC a Catalunya
(c/ Egipcíaques, 15 08001 Barcelona)
Abstract: Why did Charles Darwin, a rich and impeccably upright gentleman, go
out of his way to develop privately a subversive image of human evolution in
1837-39? Why did he pursue the subject with tenacity for three decades before
publishing The Descent of Man in 1871? A radical reassessment of the
basis of Darwin’s achievement provides the answer. In
the standard myth, Darwin was a heroic genius discovering gems of
truth beyond the vision of ordinary mortals. He was a great scientist getting on
with a scientist’s proper job, not a Victorian naturalist with a consuming moral
passion. But today we need to examine the circumstances that made it possible
for Darwin to
craft a theory from available cultural resources. Underpinning his work on human
origins was a belief in racial brotherhood rooted in the greatest moral movement
of his age, for the abolition of slavery. For abolitionists, the human races
were members of one family, with a common ancestry. Darwin extended the
`common descent’ image to the rest of life, making not just the races, but
all races kin. Darwin’s science wasn’t the dispassionate
practise of textbook caricature; it was driven by human needs and foibles. Even
our most vaunted theories may be fostered by humanitarian
concern.
Acte organitzat per la Línia d’Investigació «Pràctiques
culturals, sabers i patrimoni en espais urbans: música, ciència, medicina» de
la IMF-CSIC
en el marc dels projectes d’investigació fi nançats per la Direcció General
d’Investigació, «Sanitat militar, medicina de guerra i humanitarisme en
l’Espanya del segle XIX» (HAR2011-24134) i «Ciència i creença entre dos mons.
Evolucionisme, biopolítica i religió a Espanya i Argentina»
(HAR2010-21333-C03-03).
-------
James R.
Moore
(Professor of the History of Science at the Open University)
Darwin and the “sin” of
slavery
Divendres 16 de a les 19 hores
Institut d´Estudis Catalans
(Sala Pi
i Sunyer - c/Carme, 48, Barcelona)
Abstract: Integral to Darwin’s vision of life’s
history was the moral progress that must bring about the abolition of black
chattel slavery. Yet the progress he expected could not be easily reconciled
with his sense of evolutionary contingency. A man who, in the name of suffering
slaves, damned the white man’s ‘arrogance’ in believing himself the ‘godlike’
goal of creation, could not rest comfortably in believing that history must
realize his own highest moral goal, black emancipation. In the 1850s, Darwin’s dilemma became increasingly poignant as the
conflict over slavery in the United States turned into a
holocaust. He could still hope for abolition, but in a dark hour he had to
admit, ‘a man cannot hope by intention’. It was only after the emancipation of
America’s slaves in the
1860s, when he turned at last to publish on human origins, that Darwin’s optimism revived.
In the Descent of Man (1871), ‘the great sin of slavery’ is among the
evils to be abolished as ‘the civilised races of man … exterminate and replace’
races that were formerly enslaved. ‘At some future period’, not many centuries
hence, Darwin
prophesied, ‘virtue will be triumphant’.
dijous, 1 de març del 2012
Cicle Cine i Ciència
Col·loquis SCHCT 2011-2012
Cicle Cine i Ciència
(Coordinat per Carlos Tabernero Holgado)
Beasts, Men and Mutant Categories: a cinematic panorama
Bestias, hombres y mutantes: un panorama cinematográfico
Sophia
Vackimes
Universitat de Girona/Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural
Dijous, 8 de març, a les 7 pm
Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans - Carrer del Carme
47, Barcelona
La ciencia ficción es un género literario que en sus
orígenes buscaba presentar mundos alejados y fantasiosos, utopías y distopias
de las cuales podían desprenderse fuertes críticas y especulaciones sociales.
Desde sus orígenes ha abordado temas de interés científico y tecnológico que
han criticado los modos en que la biología, la medicina y, hoy en día, las biociencias
alteran al mundo natural. Basada en una selección de escenas provenientes de largometrajes
comerciales de ciencia ficción, esta presentación hará un seguimiento de la
genética contemporánea y los intentos del cine comercial por hacerla
inteligible, y cómo poco a poco esta gran innovación científica ha logrado consolidar
su imagen en el cine mientras que su sentido científico se ha banalizado.
Seminari de Josep Lluís Barona al IEC en Video
Està disponible el video de la conferència “L’exili científic republicà: una reflexió historiogràfica“ co-organitzada per CEHIC-SCHCT que impartí Josep Lluís Barona (Universitat de València) a l'Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, el 27 de gener de 2012: http://videoteca.iec.cat/entrada.asp?v_id=239 Per consultar altres videos disponibles de conferències celebrades durant el curs 2011-2012, podeu consultar el programa: http://blocs.iec.cat/arban/2011/09/14/schct-programa-2011-2012/
Cicle “Museus, història i ciències naturals”
Dimarts, 6 de març de 2012 Sophia VACKIMES (Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural) ¿Museos y ciencia o museos y censura? En 1994, una magna exposición sobre “Ciencia y Sociedad” se inauguró en el National Museum of American History del Smithsonian Institute, en la capital federal de los Estados Unidos de Norteamérica. Concebida a lo largo de cinco años por un equipo de trabajo que incluyó a científicos, comisarios, historiadores y representantes de las organizaciones científicas más importantes del país, la exposición fue acusada de “anti-científica” poco antes de su inauguración. La ciencia y la tecnología afectan sin duda a todas y cada una de las actividades que realizamos como individuos y como miembros de la sociedad en que nos desarrollamos. Este impacto es ciertamente obvio, pero no transparente, y esta opacidad se halla normalizada en instituciones educativas o de divulgación como son los museos de ciencia, tema de este coloquio. Trataremos de delinear las dificultades intelectuales y políticas a las que se enfrentó esta exposición del Smithsonian y reflexionar sobre la dificultad de hallar museos que presenten la medicina, la química, la mecánica o a la genética con enfoques distintos al de la escala del progreso, que es el que predomina en el discurso museístico común. Dimarts, 27 de març de 2012 Miruna ACHIM Universidad Autónoma Metropolitana Teodolitos, aerolitos e ídolos El Museo Nacional de México en el siglo XIX La historia de los museos latinoamericanos en el siglo diecinueve revela fuertes prejuicios nacionalistas, el deseo de encontrar en estas tempranas colecciones la expresión de identidades nacionales. Sin embargo, una aproximación a los objetos coleccionados por el Museo Nacional de México durante sus primeras cuatro décadas revela un inmenso “desorden”: el Museo coleccionaba desde minerales, semillas y huesos, hasta antigüedades mexicanas, momias egipcias y porcelana francesa. Al mismo tiempo, los directores del Museo no siempre dudaban en intercambiar objetos prehispánicos por pájaros emplumados. En este coloquio me interesa, no tanto ordenar el “desorden” del Museo, sino reflexionar sobre qué se puede aprender del “desorden.” Al seguir la trayectoria de los objetos que entraban, salían, o eran expuestos en el Museo, reflexiono en torno a las estrategias y las improvisaciones probadas por el Museo para convertirse en un centro activo y reconocido de colección y para construir su legitimidad como institución protagonista en el tráfico internacional de objetos coleccionables durante la primera mitad del siglo XIX. Ambdúes sessions tindran lloc a l’Institut d’Estudis Catalans, a les 19:00 hores
Subscriure's a:
Missatges (Atom)