Dos seminaris Josep Lluis Barona.

Dijous, 26 gener 2012 
"Nutrició i salut: de la ciència experimental a la política i les pràctiques socials". CEHIC-Facultat de Ciències (UAB), Bellaterra, a les 11:00.

 
Divendres, 27 gener 2012
"L’exili científic republicà: una reflexió historiogràfica". 
SCHCT. Institut d’Estudis Catalans, Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona, a les 12:00

Convocatòria XEHC! 25 de Gener al Pub Michael Collins

XEHC!

Xerrades d'Estudiants d'Història de la Ciència

Tot allò que sempre has volgut saber sobre Història de la Ciència i mai no has gosat preguntar...

Propera sessió: Dimecres, 25 de Gener, 18,45h

Lloc: Michael Collins

 Plaça Sagrada Família, 4

Barcelona

 

Per celebrar el primer XEHC del 2012 (el XIIè de la història) canviem de barri i ens n’anem a la Sagrada Família per trobar-nos en el mític Michael Collins que, abans del futbol en pantalla gran a les 22:00h…, ens han promès que estarà tranquil. En aquesta ocasió l’Òscar Montero ens explicarà per què a Mataró tots són uns delinqüents així com d’on ve la frase feta “qui canta a taula i xiula al llit, no té el seny ben complit”. No tindrem música irlandesa en directe que acompanyi la Guiness per concloure el XEHC, però, si ens animem i allarguem el sobreXEHC fins les 22h, podem quedar-nos allà a veure el partit.

 

Programa de la Xerrada

 

 

" Les mesures de la criminalitat: més val que no tinguis el cap gros ni xiulis al llit”

Xerrada conduïda per Óscar Montero Pich.

 

La xerrada del proper dimecres 25 de gener té un doble objectiu: per una banda, mostrar una radiografia de la criminología positivista de principis del segle XX a través d’alguns casos famosos com el cas Willie, l’afer Queraltó o el cas Hildegart. Per l’altra banda, es presentarà la figura de Joaquim Fuster Pomar, metge psiquiatra que realitzà un seguit d’experiments entorn de la moral delictual. Tot plegat reflectéix l’eix sobre el que vol girar la tesi doctoral “normativització i experimentació psicològica a Catalunya (1917-1936)”. La tesi pretén posar al descobert les implícites relacions entre el món de la ciència i les elits del poder. Una relació estreta, que aquí a Catalunya fou representada àmpliament pel catalanisme mèdic. Una de les tasques que vol provar la tesis és senyalar tant els discursos mèdics gestats com a polítiques sanitàries amb una vessant ideològica i moral burgesa com la importància d’assenyalar el pes específic que va tenir el context social en el consens d’aquests discursos.

- XEHC! Propostes, prespectives i organització.

Si no ho heu fet abans, és un bon moment per començar a assistir a aquestes xerrades d’estudiants.

... I visiteu el nostre blog !

http://xerradesestudiants.blogspot.com/

Estadístiques del primer any de vida del Bloc del XEHC!

24th International Congress of History of Science, Technology and Medicine

24th International Congress of History of Science, Technology and Medicine
 
University of Manchester, UK, Monday 22-Sunday 28 July 2013
 
The 24th International Congress of History of Science, Technology and 
Medicine will be held at the University of Manchester, UK, from Monday 
22-Sunday 28 July 2013.
 
The Congress website is at: http://www.ichstm2013.com/
 
The theme of the Congress is ‘Knowledge at Work.’ We construe the theme 
broadly to include studies of the creation, dissemination and deployment 
of knowledge and practice in science, technology and medicine across all 
periods, and to encompass a variety of methodological and 
historiographical approaches.
 
The call for Symposia is now open. Details are at: 
http://www.ichstm2013.com/call/
 
The deadline for symposia submissions is Monday 30 April 2012.
 
The call for individual papers will be issued in May 2012, and will be 
widely circulated.
 
Information about iCHSTM2013 will be regularly updated on the website as 
plans develop: please bookmark the site and check regularly for the 
latest news!
 
Enquiries about any aspect of iCHSTM2013 may be sent to: 
enquiries@ichstm2013.com
 
Please forward this announcement to any other appropriate lists to 
ensure its widest possible distribution.
 
With thanks and best wishes,
 
Jeff Hughes (iCHSTM2013 Local Organising Committee)
Frank James (iCHSTM2013 National Organising Committee)

Col·loquis SCHCT 2011-2012

Col·loquis SCHCT 2011-2012

Cicle Cine i Ciència

Llums i ombres de la tecnologia: les tecnocràcies dels anys 30 a través del documental The City de Lewis Mumford

Juan Carlos García Reyes, Jaume Sastre Juan, Jaume Valentines Álvarez

Centre d’Història de la Ciència (CEHIC) – Universitat Autònoma de Barcelona

Dijous, 12 de gener, a les 7 pm

Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans

Carrer del Carme 47, Barcelona

La paraula tecnocràcia ha recorregut el segle XX i ha estat pronunciada amb diferents entonacions i significats per llavis molt diversos. Avui, a principis del segle XXI, torna a aparèixer als mitjans de comunicació per referir-se als economistes neoliberals que encapçalats per homes com Lucas Papademos o Mario Monti estan cridats a salvar països com Grècia o Itàlia des del seu suposat coneixement expert i tècnic de les lleis de l’economia. Ahir es podia referir al sector del franquisme menys interessat en els principis ideològics del Movimiento i més en els resultats macroeconòmics d’una economia capitalista liberal. I abans d’ahir es podia referir als enginyers nord-americans del Technocracy Movement liderat per Howard Scott que a la dècada de 1930 proposaven un sistema que superés les ineficiències del capitalisme a través del govern dels enginyers.

            En l’article Ciencia y Crisis: Auge de la tecnocracia y empoderamiento de sus resistencias (1914-2011), que apareixerà publicat en breu a la revista Ecléctica, hem fet una panoràmica divulgativa a sis mans de les relacions entre ciència i crisi durant el segle XX. Ens hem aturat especialment a la convulsa dècada de 1930 i les diverses propostes de tecnocràcia de què va ser testimoni, entenent com a tecnocràtica qualsevol ideologia que defensi la gestió científica d’allò social. La nostra intenció en aquest cinefòrum és explorar el debat polític sobre la tecnologia als Estats Units durant la dècada de 1930 a través del suculent documental The City i obrir un debat sobre el significat de tecnocràcia, ahir i avui.

            The City fou produït per l’American Institute of Planners, finançat per la Carnegie Corporation, dirigit pels fotògrafs Willard Van Dyke i Ralph Steiner, i estrenat a la New York World’s Fair de 1939, a la secció de ciència del pavelló dels Estats Units. El seu objectiu és la defensa de les ciutats-jardí com a opció urbanística de futur (inspirats en el cas de Greenbelt, Maryland) i la seva estructura és deutora de la concepció de la història de la tecnologia de Lewis Mumford, que en fou el guionista. Al seu llibre Technics and Civilization (1934), Mumford divideix la història de la humanitat en tres grans etapes (eotècnica, paleotècnica i neotècnica) diferenciades per l’ús de diferents fonts d’energia i diferents tecnologies. El documental també estructura la seva mirada a la història de la ciutat en tres parts lligades a la seva constitució tecnològica: la ciutat preindustrial, la ciutat industrial, i finalment la proposta de solució de la ciutat-jardí, en la qual home, màquina i natura trobarien de nou l’equilibri que les aglomeracions industrials havien trencat.

            Estem davant d’una petita joia audiovisual, exponent del boom del documental social nord-americà (en la línia de títols com The Plow that Broke the Plains [1936] o The River [1937], de Pare Lorentz), que combina magistralment la narració, el montatge i la música (d’Aaron Copland) per tal de defensar una determinada visió de la ciutat i el rol social de la tecnologia.