La trobada del XEHC del 26 d’octubre de 2011 va celebrar-se a l’Espai Mallorca de Barcelona. El principal atractiu d’aquesta xerrada era poder compartir les reflexions sobre el seu treball de la recentment investida doctora Sara Lugo amb la seva tesi "Ciencia, industria e ideología desde la Cataluña del siglo XX. La heterodoxia incluyente del Instituto Ravetllat-Pla (1919-1936)". També va ser ocasió de trobar-nos diferents generacions acadèmiques d’historiadors, ja que es van unir al XEHC els nous estudiants del màster d’història de la ciència de la UAB-UB.
Vam començar amb les pertinents presentacions, dels nous assistents i dels ja habituals participants de les xerrades. Va ser moment d’intercanviar impressions sobre les ambicions dels nous estudiants, per una banda, i dels projectes de recerca ja definits dels que estan en plena redacció de la tesina o en el programa de doctorat, per l’altra.
La Sara Lugo va començar explicant per sobre l’objecte d’estudi de la seva tesi i de seguida va passar a explicar les qüestions tècniques de marc teòric que va haver de ressoldre. Afrontar una investigació en història de la ciència sense tenir coneixement previ de la metodologia històrica pot ser confús i complicat però també avantatjós, segons la Sara Lugo, ja que ens permet apropar-nos a les fonts primàries sense cap prejudici i, a més, ser eclèctics a l’hora d’utilitzar diferents eines d’anàlisi. Segons la manera de com volem explicar les fonts a les que ens enfrontem, anem descobrint paraules o conceptes que se’ns repeteixen, sense tenir molt clar per què, però que finalment es converteixen en els conceptes claus sobre els quals podem teoritzar i posar en diàleg les teories que ja han estat desenvolupades.
A través de la seva experiència amb la seva tesi doctoral, sense tenir clar el marc teòric del què volia partir i havent d’enfrontar-se a un arxiu inèdit, la Sara ens va explicar com, seguint el relat que volia contar i sense perdre de vista els textos sociològics que va haver de llegir, el propi relat la va conduir al sociòleg alemany Niklas Luhmann (1927-1998) i a les seves propostes sobre la inclusió-exclusió per parlar sobre la legitimació científica. També ens va convidar a apropar-nos als textos sociològics i la possibilitat d’utilitzar eines d’anàlisi discutides des de la sociologia per abordar problemàtiques d’història de la ciència.
Crònica redactada per Jordi Mora i Sara Lugo.
