dijous, 11 de febrer de 2016

Psicosis experimentales en América Latina

Dijous 25 de Febrer, a les 19h. al Bar del Centre de Cultura Popular La Violeta, Gràcia. Carrer Sant Joaquím, 12.

Psicosis experimentales en América Latina

Xerrada Conduïda per Mauricio Becerra
En la década de 1950 en varios países de América Latina se hicieron experimentos con psicofármacos en espacios asilares. Sustancias como la mescalina, el LSD-25 y los hongos psilocibes, entre otras, fueron utilizadas por psiquiatras buscando reproducir y modular estados de psicosis. La inteligibilidad que determina dichos ensayos atribuía a que el efecto de dichas sustancias era similar a los estados psicóticos. De esta forma, bajo la noción de ‘psicosis experimental’, los científicos testaron estas sustancias no sólo como terapias neurofarmacológicas, sino que por sobre todo, como herramienta de exploración de los mecanismos cerebrales.

divendres, 15 de gener de 2016

Xerrada Gener 2016


Dimecres 27 de Gener, 17h i a les 19h. al CCCB i al  Bar del CCCB, 3C: http://c3bar.com/.

Aquest Gener us proposem una doble convocatòria, optativa i obligada. Quedarem primer a les 17h a la taquilla del CCCB per visitar l'exposició "+Humans". A les 19h, per aquells que ja hagin vist la exposció, al bar del CCCB, en Ned Somerville introduïrà la discussió sobre l'exposició. 



Did you like it? (Did it like you?) How would you change it? (How would it change you?)

For this Xehc! discussion we are going on a field trip to the CCCB's exposition "+HUMANS". Afterwards, you are warmly welcomed to join us for a beer and conversation about your experience in the exposition. Ned Somerville will be moderating the discussion as we develop a critical perspective on the kaleidoscope of messages we are exposed to in +HUMANS. There are a lot of loud voices in this exposition. Let's listen hard for the quiet, whispered ones.


... I recordeu de de visitar el nostre blog!

dimarts, 27 d’octubre de 2015

Xehc Novembre - Desembre 2015

Tardor-Hivern carregada de Xehcs amb tres sessions:

Primera Xerrada Novembre 2015:
Dilluns 9 de Novembre a les 18h al Bar Kop de Mà, Carrer Riego, 4, Sants. Metro L1 i L5 Plaça de Sants.

Estudi sobre els inicis de la televisió de ciències naturals a Espanya. La primera etapa de l’obra de Félix Rodríguez de la Fuente (1964-1973)


Xerrada a càrrec de Mònica Alcalá Lorente


De l’extensa obra de Félix Rodríguez de la Fuente (1928-1980) és ben coneguda la sèrie televisiva El Hombre y la Tierra. Ara bé, les seves primeres aparicions a la televisió es remunten a deu anys abans, amb col·laboracions inicials en programes com Fin de semana o A toda plana, seguits d’altres dirigits per ell mateix com Fauna.
L’objectiu a grans trets d’aquest projecte és estudiar aquesta etapa anterior a El Hombre y la Tierra, que abasta des de 1964 fins a 1973 i coincideix amb els anys del Desarrollismo de la dictadura franquista, així com l’entrada en l’àmbit domèstic de diversos aparells elèctrics, principalment per a aquest estudi, el televisor. Des d’aquest context vull analitzar les relacions de diàleg que s’estableixen entre aquest nou mitjà de comunicació i la vida quotidiana de les persones que conformen la societat espanyola del moment, en concret, les relacions que hi estableixen amb la naturalesa, la seva conservació, les ciències naturals i la figura de Félix Rodríguez de la Fuente.
Per altra banda, donat que la obra de Rodríguez de la Fuente inclou múltiples mitjans de comunicació (ràdio, cinema, premsa, enciclopèdies, etc.) utilitzats simultàniament al llarg de la seva carrera professional, també m’interessa estudiar les interaccions entre les diferents plataformes mediàtiques que apareixen en aquesta primera etapa de la seva producció televisiva. Al mateix temps, i per contextualitzar la seva tasca dins la televisió (i cinema) de ciències naturals a Espanya, caldrà estudiar personatges com Luis Miravitlles, Álvaro Lion Depetre, Guillermo Zúñiga o Teodoro Roa, tots ells contemporanis a Félix Rodríguez de la Fuente i especialistes reconeguts en el seu camp, alguns dels quals van ser posteriorment col·laboradors seus.
Davant la multitud de factors i personatges que cal tenir en compte, la meva intenció en aquesta primera xerrada sobre la meva tesi és presentar a Félix Rodríguez de la Fuente i dibuixar el seu context més immediat per tal de començar a perfilar preguntes més concretes amb la vostra ajuda.


Segona Xerrada Novembre 2015:
Dijous 26 de Novembre a les 19h. Bar per Confirmar.

La medicalización del embarazo y del parto en la España franquista: lucha contra el dolor y eficacia obstétrica

Xerrada a càrrec de Amaya García Arregui


El objetivo de esta charla es presentar las líneas principales de una investigación en curso sobre las técnicas de preparación y asistencia al parto en la segunda mitad del siglo XX. Durante este periodo, los obstetras y matronas españolas se enfrentaron a tres retos: reducir el dolor del parto, luchar contra la mortalidad materno-fetal y ser capaces de detectar las anomalías en el desarrollo intrauterino. En la charla se argumentará cómo la emergencia de la preparación al parto a mediados de los años 50 jugó un papel clave a la hora de acelerar y facilitar este proceso de medicalización.
Para ello se presentará, en primer lugar, cuál era el panorama obstétrico español a la salida de la guerra a través del análisis de textos legales y discursos médicos sobre la gestación y el dolor del parto.
A continuación se abordará en detalle la llegada a España de la psicoprofilaxis obstétrica, primer método de preparación al parto aplicado masivamente tanto en España como en Europa. Este método, además de requerir una cierta infraestructura sanitaria para su implantación, supuso una fuerte polémica moral y religiosa que trataremos a partir de un discurso pronunciado por el Papa Pío XII en 1956. Asimismo, se relatará cómo la psicoprofilaxis obstétrica evolucionó, en España, en distintos métodos de preparación al parto, integrando elementos de otras disciplinas clínicas (psicología) o para-médicas (yoga, haptonomía, etc.).
Por último, la presentación tiene la finalidad de exponer cuáles son las preguntas más específicas de nuestro trabajo de investigación y las dificultades que supone la búsqueda y el tratamiento de fuentes: ¿cuál fue el impacto real de la psicoprofilaxis en las prácticas médicas de asistencia al parto?, ¿existió una cultura material propia a la psicoprofilaxis?, ¿consiguió el famoso método del “parto sin dolor” influir significativamente en la experiencia de las mujeres de su propio parto y embarazo?, ¿qué fuentes pueden ser relevantes para este estudio?.



Tercera Xerrada Desembre 2015:

Divendres 4 de Desembre, Hora i Bar per Confirmar.


La visió "parasítica" sobre el paper de l'escepticisme i les relacions de confiança en ciència 


Xerrada a càrrec de Meritxell Ramirez Olle

Presentaré una conceptualització teòrica sobre la relació entre escepticisme i les relacions de confiança (trust) en la producció de coneixement científic. Us explicaré com he arribat a concebre aquesta conceptualització, sobretot amb relació a les idees de Steven Shapin. També il.lustraré aquesta conceptualització amb exemples del meu estudi de cas de la feina d'un grup de científics que han fet recerca sobre el canvi climàtic a Escòcia.

Biografia: Meritxell Ramírez i Ollé ha fet el doctorat a la Universitat d'Edimburg i se sent membre de l'anomenada "Escola d'Edimburg" en la sociologia del coneixement científic.

dimarts, 5 de maig de 2015

Xerrada Medieval Maig 2015

Xerrada Medieval Maig 2015:

Dijous 21 de Maig a les 19:00h. al Cafè d'Estiu del Museu Marès,(http://www.cafedestiu.com/).  (Plaça Sant Iu, 5-6, Barcelona): 


És la medicina una ciència o un art? Arnau de Vilanova i la construcció d'una disciplina mèdica durant l'edat mitjana


Xerrada a càrrec de Sergi Grau.


El terme de ‘ciència’ i ‘art’ tenen el seu origen en la civilització Grecoromana. Mentre que el concepte de ciència significa coneixement empíric a partir de la deducció, el concepte d'ars es pot entendre com l'art en el sentit d'habilitat que s’aprèn a través de l'experiència, o com la capacitat humana per produir a través de l'acció, segons la concepció aristotèlica. Aquest concepte aplicat a la medicina rau, doncs, en aquesta capacitat de producció, allunyada de l'estètica i la vessant artística que aquest concepte té avui dia. A partir del segle XIII són diversos els metges que comencen a dotar la medicina d'un contingut teòric o filosòfic que fins llavors no existia i es desencadena un intens debat que encara perdura avui dia sobre si la medicina és una ciència o un art. Aquesta concepció teòrica de la medicina és la que establirà les pautes filosòfiques per consolidar la disciplina mèdica com una ciència. En aquesta xerrada ens aproparem a aquesta discussió a través de l'obra d'Arnau de Vilanova (c. 1240-1311).

dilluns, 13 d’abril de 2015

Xerrada d'Abril 2015


Xerrada d'Abril 2015:

Dimecres 22 d'Abril a les 19:30h al Cafè de les Delícies (Rambla del Raval, 47):

“Las sexualidades criminales en Chile: 1884-1931” 

Xerrada conduïda per Marcelo Valenzuela.
La propuesta de esta presentación contempla analizar las prácticas sexuales transgresoras masculinas: homosexualidad, pedofilia, bestialismo y violación; castigadas por la legislación penal y la ciencia médica e interpretar las visiones de los actores sociales (médicos, jueces  victimas, victimarios, testigos) involucrados a través de las causas criminales, la Gacetas de los Tribunales, La Revista de la Sociedad Médica de Chile y los  Manuales de Medicina- Legal.
La selección del período corresponde a la modernización capitalista liberal; un periodo de predominio de las elites terratenientes y comerciantes, una economía librecambista y la irrupción de nuevos actores: las clases obreras y los sectores medios.  Por lo tanto, nuestro estudio lo iniciaremos con el final de la guerra del Salitre (1879-1883) hasta 1931 que marca el fin de una economía liberal a ultranza y el comienzo de un Estado desarrollista y presidencialista.
Realizaremos un breve recorrido por la legislación penal y su visión de la sodomía, el discurso médico imperante a través del positivismo, la teoría de la degeneración y la endocrinología y finalmente describiremos algunos procesos criminales que expresan la tensión de los actores, el derecho y la ciencia médica.


Xerrada de Maig 2015:

Dijous 21 de Maig a les 19:30h, lloc per concretar:

És la medicina una ciència o un art? Arnau de Vilanova i la construcció d'una disciplina mèdica durant l'edat mitjana
Xerrada a càrrec de Sergi Grau.
Resum ben aviat.

dimarts, 3 de març de 2015

Xerrada de Març 2015


Dimarts 10 de Març a les 19:00h al Cafè de les Delícies (Rambla del Raval, 47):

"El nuevo esquema expositivo del Museo de Historia Natural de Londres (1968-1981)"
                                                                       Xerrada a càrrec de Gustavo Corral.

Esta presentación ofrecerá una mirada al Natural History Museum de Londres entre finales de la década de 1960 y principios de la de 1980 y al modo en que cambió la identidad y la política expositiva del museo en esa época. La caracterización del público al que debían dirigirse las nuevas exposiciones también cambió pasando de un público con conocimientos y un interés manifiesto en la historia natural a uno mayormente infantil y con pocos o nulos conocimientos.

Se analizará el proceso de planificación y producción del nuevo modelo expositivo que comenzó a perfilarse en 1968 con el nombramiento del nuevo director Frank Claringbull al que el Board of Trustees del museo le encomendó la misión de ‘renovar’ las galerías. En un momento en el que la nación atravesaba serias dificultades económicas y comenzaba a instaurarse un control financiero sobre las instituciones públicas, debían justificar una mayor financiación del gobierno. Con la idea de modificar la imagen del museo, el discurso museográfico del nuevo modelo dejó de centrarse en los especímenes y se consagró a los visitantes.

Por otro lado, se mostrará la complejidad de la producción expositiva e ilustrará la relación que existe entre los intereses particulares de los creadores de una exposición y el resultado final en la galería. Con el ingreso de nuevos profesionales de los museos, se puso a discusión quiénes debían ser los responsables de la comunicación de la ciencia y cuál era la mejor forma de llevar a cabo esa tarea en las cinco exposiciones que abarca este estudio de caso.

        
Us esperem a les nostres xerrades!!!