dimecres, 28 de març del 2012

Crònica de les xerrades de James Moore

James Moore va impartir dues conferències els dies 15 i 16 de març, al voltant del seu treball sobre Darwin, a l’Institució Milà i Fontanals i l’Institut d’Estudis Catalans. La crònica de Miquel Carandell es pot consultar a Ictíneu.

divendres, 2 de març del 2012

James R. Moore a Barcelona

James R. Moore
(Professor of the History of Science at the Open University)



Darwin: antiesclavisme, humanitarisme i teoria de la descendència

dues conferències a Barcelona (15 i 16 de març de 2012)



                               Darwin’s “sacred cause”


Dijous 15 de març  a les 18 hores
Sala d’Actes de la Delegació del CSIC a Catalunya
(c/ Egipcíaques, 15    08001 Barcelona)


Abstract: Why did Charles Darwin, a rich and impeccably upright gentleman, go out of his way to develop privately a subversive image of human evolution in 1837-39? Why did he pursue the subject with tenacity for three decades before publishing The Descent of Man in 1871? A radical reassessment of the basis of Darwin’s achievement provides the answer. In the standard myth, Darwin was a heroic genius discovering gems of truth beyond the vision of ordinary mortals. He was a great scientist getting on with a scientist’s proper job, not a Victorian naturalist with a consuming moral passion. But today we need to examine the circumstances that made it possible for Darwin to craft a theory from available cultural resources. Underpinning his work on human origins was a belief in racial brotherhood rooted in the greatest moral movement of his age, for the abolition of slavery. For abolitionists, the human races were members of one family, with a common ancestry. Darwin extended the `common descent’ image to the rest of life, making not just the races, but all races kin. Darwin’s science wasn’t the dispassionate practise of textbook caricature; it was driven by human needs and foibles. Even our most vaunted theories may be fostered by humanitarian concern.


Acte organitzat per la Línia d’Investigació «Pràctiques culturals, sabers i patrimoni en espais urbans: música, ciència, medicina» de la IMF-CSIC en el marc dels projectes d’investigació fi nançats per la Direcció General d’Investigació, «Sanitat militar, medicina de guerra i humanitarisme en l’Espanya del segle XIX» (HAR2011-24134) i «Ciència i creença entre dos mons. Evolucionisme, biopolítica i religió a Espanya i Argentina» (HAR2010-21333-C03-03).

-------


James R. Moore
(Professor of the History of Science at the Open University)


                  Darwin and the “sin” of slavery


Divendres 16 de  a les 19 hores
Institut d´Estudis Catalans
(Sala Pi i Sunyer - c/Carme, 48, Barcelona)

Abstract: Integral to Darwin’s vision of life’s history was the moral progress that must bring about the abolition of black chattel slavery. Yet the progress he expected could not be easily reconciled with his sense of evolutionary contingency. A man who, in the name of suffering slaves, damned the white man’s ‘arrogance’ in believing himself the ‘godlike’ goal of creation, could not rest comfortably in believing that history must realize his own highest moral goal, black emancipation. In the 1850s, Darwin’s dilemma became increasingly poignant as the conflict over slavery in the United States turned into a holocaust. He could still hope for abolition, but in a dark hour he had to admit, ‘a man cannot hope by intention’. It was only after the emancipation of America’s slaves in the 1860s, when he turned at last to publish on human origins, that Darwin’s optimism revived. In the Descent of Man (1871), ‘the great sin of slavery’ is among the evils to be abolished as ‘the civilised races of man … exterminate and replace’ races that were formerly enslaved. ‘At some future period’, not many centuries hence, Darwin prophesied, ‘virtue will be triumphant’.


Acte organitzat per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb la col·laboració de la Línia d’Investigació «Pràctiques culturals, sabers i patrimoni en espais urbans: música, ciència, medicina» de la IMF-CSIC

dijous, 1 de març del 2012

Cicle Cine i Ciència

Col·loquis SCHCT 2011-2012

Cicle Cine i Ciència
(Coordinat per Carlos Tabernero Holgado)

Beasts, Men and Mutant Categories: a cinematic panorama

Bestias, hombres y mutantes: un panorama cinematográfico


Sophia Vackimes
Universitat de Girona/Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural

Dijous, 8 de març, a les 7 pm
Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans - Carrer del Carme 47, Barcelona


La ciencia ficción es un género literario que en sus orígenes buscaba presentar mundos alejados y fantasiosos, utopías y distopias de las cuales podían desprenderse fuertes críticas y especulaciones sociales. Desde sus orígenes ha abordado temas de interés científico y tecnológico que han criticado los modos en que la biología, la medicina y, hoy en día, las biociencias alteran al mundo natural. Basada en una selección de escenas provenientes de largometrajes comerciales de ciencia ficción, esta presentación hará un seguimiento de la genética contemporánea y los intentos del cine comercial por hacerla inteligible, y cómo poco a poco esta gran innovación científica ha logrado consolidar su imagen en el cine mientras que su sentido científico se ha banalizado.

Nota: por razones de tiempo, NO se proyectará la película The boys from Brazil (F.J. Schaffner, 1978). No obstante, la presentación incluirá la proyección de secuencias de diversas películas.

Seminari de Josep Lluís Barona al IEC en Video

Està disponible el video de la conferència “L’exili científic
republicà: una reflexió historiogràfica“ co-organitzada per
CEHIC-SCHCT que impartí Josep Lluís Barona (Universitat de València) a
l'Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, el 27 de gener de 2012:
http://videoteca.iec.cat/entrada.asp?v_id=239
 
Per consultar altres videos disponibles de conferències celebrades
durant el curs 2011-2012, podeu consultar el programa:
 
http://blocs.iec.cat/arban/2011/09/14/schct-programa-2011-2012/
 

Cicle “Museus, història i ciències naturals”

Dimarts, 6 de març de 2012
Sophia VACKIMES
(Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural)
¿Museos y ciencia o museos y censura?
En 1994, una magna exposición sobre “Ciencia y Sociedad” se inauguró  
en el National Museum of American History del Smithsonian Institute,  
en la capital federal de los Estados Unidos de Norteamérica. Concebida  
a lo largo de cinco años por un equipo de trabajo que incluyó a  
científicos, comisarios, historiadores y representantes de las  
organizaciones científicas más importantes del país, la exposición fue  
acusada de “anti-científica” poco antes de su inauguración.
La ciencia y la tecnología afectan sin duda a todas y cada una de las  
actividades que realizamos como individuos y como miembros de la  
sociedad en que nos desarrollamos. Este impacto es ciertamente obvio,  
pero no transparente, y esta opacidad se halla normalizada en  
instituciones educativas o de divulgación como son los museos de  
ciencia, tema de este coloquio.
Trataremos de delinear las dificultades intelectuales y políticas a  
las que se enfrentó esta exposición del Smithsonian y reflexionar  
sobre la dificultad de hallar museos que presenten la medicina, la  
química, la mecánica o a la genética con enfoques distintos al de la  
escala del progreso, que es el que predomina en el discurso museístico  
común.
 
Dimarts, 27 de març de 2012
Miruna ACHIM
Universidad Autónoma Metropolitana
Teodolitos, aerolitos e ídolos
El Museo Nacional de México en el siglo XIX
La historia de los museos latinoamericanos en el siglo diecinueve  
revela fuertes prejuicios nacionalistas, el deseo de encontrar en  
estas tempranas colecciones la expresión de identidades nacionales.  
Sin embargo, una aproximación a los objetos coleccionados por el Museo  
Nacional de México durante sus primeras cuatro décadas revela un  
inmenso “desorden”: el Museo coleccionaba desde minerales, semillas y  
huesos, hasta antigüedades mexicanas, momias egipcias y porcelana  
francesa. Al mismo tiempo, los directores del Museo no siempre dudaban  
en intercambiar objetos prehispánicos por pájaros emplumados.
En este coloquio me interesa, no tanto ordenar el “desorden” del  
Museo, sino reflexionar sobre qué se puede aprender del “desorden.” Al  
seguir la trayectoria de los objetos que entraban, salían, o eran   
expuestos en el Museo, reflexiono en torno a las estrategias y las  
improvisaciones probadas por el Museo para convertirse en un centro  
activo y reconocido de colección y para construir su legitimidad como  
institución protagonista en el tráfico internacional de objetos  
coleccionables durante la primera mitad del siglo XIX.
 
Ambdúes sessions tindran lloc a l’Institut d’Estudis Catalans, a les  
19:00 hores