dijous, 24 de novembre de 2011

Crònica del XEHC del passat 26 d'octubre de 2011.

La trobada del XEHC del 26 d’octubre de 2011 va celebrar-se a l’Espai Mallorca de Barcelona. El principal atractiu d’aquesta xerrada era poder compartir les reflexions sobre el seu treball de la recentment investida doctora Sara Lugo amb la seva tesi "Ciencia, industria e ideología desde la Cataluña del siglo XX. La heterodoxia incluyente del Instituto Ravetllat-Pla (1919-1936)". També va ser ocasió de trobar-nos diferents generacions acadèmiques d’historiadors, ja que es van unir al XEHC els nous estudiants del màster d’història de la ciència de la UAB-UB.

Vam  començar amb les pertinents presentacions, dels nous assistents i dels ja habituals participants de les xerrades. Va ser moment d’intercanviar impressions sobre les ambicions dels nous estudiants, per una banda, i dels projectes de recerca ja definits dels que estan en plena redacció de la tesina o en el programa de doctorat, per l’altra.

La Sara Lugo va començar explicant per sobre l’objecte d’estudi de la seva tesi i de seguida va passar a explicar les qüestions tècniques de marc teòric que va haver de ressoldre. Afrontar una investigació en història de la ciència sense tenir coneixement previ de la metodologia històrica pot ser confús i complicat però també avantatjós, segons la Sara Lugo, ja que ens permet apropar-nos a les fonts primàries sense cap prejudici i, a més, ser eclèctics a l’hora d’utilitzar diferents eines d’anàlisi. Segons la manera de com volem explicar les fonts a les que ens enfrontem, anem descobrint paraules o conceptes que se’ns repeteixen, sense tenir molt clar per què, però que finalment es converteixen en els conceptes claus sobre els quals podem teoritzar i posar en diàleg les teories que ja han estat desenvolupades.

A través de la seva experiència amb la seva tesi doctoral, sense tenir clar el marc teòric del què volia partir i havent d’enfrontar-se a un arxiu inèdit, la Sara ens va explicar com, seguint el relat que volia contar i sense perdre de vista els textos sociològics que va haver de llegir, el propi relat la va conduir al sociòleg alemany Niklas Luhmann (1927-1998) i a les seves propostes sobre la inclusió-exclusió per parlar sobre la legitimació científica. També ens va convidar a apropar-nos als textos sociològics i la possibilitat d’utilitzar eines d’anàlisi discutides des de la sociologia per abordar problemàtiques d’història de la ciència.

Crònica redactada per Jordi Mora i Sara Lugo.

dimarts, 22 de novembre de 2011

Seminari de Jaume Sastre, Divendres, 25 de novembre 2011

Seminari d'Història de la Ciència

Jaume Sastre (CEHIC-UAB)


"Un laboratori per a la divulgació científica: el New York Museum of Science and Industry i la política de les exposicions tecnològiques als Estats Units".
CEHIC-UAB a les 11.00h

Seminari a la Facultat de Psicologia de la UAB.

Benvolguts/des,

Em plau anunciar-vos que aquest dilluns, dia 28 de novembre, a les 12:30 h., a l'aula P-24 de la Facultat de Psicologia (Universitat Autònoma de Barcelona), Sigrid Leyssen, investigadora del National Centre of Competence in Research (NCCR) “Iconic Criticism – Power and Importance of Images” de la Universitat de Basel presentarà (en anglès) el seu treball de recerca titulat "Impressed by the real: Albert Michotte's experiments with images".
La seva conferència tractarà sobre l’ ús d’imatges com a estímuls en experiments psicològics de percepció, dins del marc històric més general de la pràctica d'experimentació psicològica i la historia de imatges científiques. Albert Michotte (1881-1965) va estudiar experimentalment el fenomen de la causalitat i la realitat fenomenològica. Leyssen analitza com ell va justificar l’utilització de un determinat tipus de estímuls. Mostrarà com el psicòleg belga va anar prenent consciència dels problemes inherents en el ús d’estímuls artificials.
Hi sou tots benvinguts
Salutacions,

Annette Mülberger

Historia de la física en España en el siglo XX: balance y perspectivas


 
Jueves 1 de diciembre, Sala Pere Coromines, Institut d’Estudis Catalans

Sesión 1. ¿Cómo escribir la historia de la física en España?

Comentador: Oliver Hochadel (CSIC)

10:00–11:00h

Antoni Roca Rosell (Universitat Politècnica de Catalunya), «La historia de la física como
referente cultural. La física en Cataluña en las primeras décadas del siglo XX»

Néstor Herran (Université Pierre et Marie Curie, París) y Xavier Roqué (Universitat
Autònoma de Barcelona), «Física en España: conocimiento, poder y memoria»

Sesión 2. Biografía, prosopografía y género

Comentador: Albert Presas (Universitat Pompeu Fabra)

11:30–13:30h J
José Manuel Vaquero (Universidad de Extremadura), «La astrofísica española en la
primera mitad del siglo XX: los casos de Pedro y Rafael Carrasco Garrorena»

Agustí Nieto-Galan (Universitat Autònoma de Barcelona), «Miguel Masriera (1901–1981) y
la divulgación de la “cultura atómica” en la España de Franco»

Agustín Ceba Herrero (IES Guillem Colom Casasnovas, Sóller), «Joaquín Catalá: Los
orígenes y desarrollo de la investigación experimental en Física Nuclear y de Partículas
en Valencia (1945-1973)»

Alfons Carpio (Universitat Autònoma de Barcelona), «Ciencia y política exterior francesa
en la España de Franco: el caso de los físicos catalanes»

3. Física e industria

Comentador: Agustí Nieto-Galan (Universitat Autònoma de Barcelona)

15:00h–16:30h

Jordi Ferran (Universitat Oberta de Catalunya), «La Asociación Española de Luminotecnia
(1929-1932): la utilización racional de la electricidad para la iluminación»

Xavier Mañes (Universitat Autònoma de Barcelona), «Ciencia e industria en el primer
franquismo: la tecnología de rayos X en España (1939-1959)»

Lino Camprubí (University of California Los Angeles), «Ni física ni industria: modelos y
estándares en las ‘ciencias de la construcción’, 1934–1961»

17:00h–18:00h
Luís Sánchez Vázquez (Universidad de Granada), «Reactores y desarrollo tecnológico:
relaciones entre la Junta de Energía Nuclear y la industria nuclear española»

Ana Romero (CSIC), «Energía nuclear e industria en la España de mediados del siglo
XX»

Viernes 2 de diciembre, Sala Pere Coromines, Institut d’Estudis Catalans

4. La enseñanza y la física en la esfera pública

Comentador: Josep Simon (Université Paris Ouest)

9:30–11:00h José Damián López Martínez (Universidad de Murcia), «La enseñanza de la Física en la
enseñanza media en España: algunas propuestas desde una perspectiva histórica»

Pablo Soler, «La Teoría de la Relatividad en la ciencia española entre 1940 y 1970»

Pedro Ruiz (Universitat de València), «Enredos con colas y cabelleras (cometarias): la
astronomía en la prensa diaria española de principios del siglo XX»

11:30–13:30 Marià Baig, Gonzalo Gimeno y Mercedes Xipell (Universitat Autònoma de Barcelona), «La
introducción de la mecánica cuántica en España: Las primeras lecciones y los primeros
textos»

Marià Baig, Gonzalo Gimeno y Mercedes Xipell (Universitat Autònoma de Barcelona), «La
traducción al castellano de los
John von Neumann en el año 1949 por Ramón Ortiz Fornaguera, una obra pionera en la
enseñanza de la cuántica»

Francesc X. Barca y Agustí Poch Parés (Universitat Politècnica de Catalunya), «Física
nuclear para la formación de ingenieros»

Jordi Fornés (Universitat Politècnica de Catalunya), «La Facultad de Informática de
Barcelona (1976-1984)»
Fundamentos Matemáticos de la Mecánica Cuántica de

5. Las relaciones internacionales

Comentadora: Maria Jesús Santesmases (CSIC)

15:00–16:30 Xavier Roqué (Universitat Autònoma de Barcelona), «España en el CERN (1961–1969), o
el fracaso de la física autárquica»

Carlos Gámez Pérez (Universitat Autònoma de Barcelona), «La Física Teórica de Altas
Energías en España durante la dictadura del general Franco»

Matteo Realdi (Universitat Autònoma de Barcelona), «El crecimiento de la astronomía en
España en el contexto internacional»

17:00–18:00 Discusión final y publicación de los trabajos

Historia de la física en España en el siglo XX: balance y perspectivas


Barcelona, 1 y 2 de diciembre de 2011

El simposio está coorganizado por la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica
(SCHCT), filial del Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Convocatòria XEHC! Primer XEHC Internacional. Dimecres 30 de Novembre de 2011 18.45h Bar de les Delícies.‏

XEHC!
Xerrades d'Estudiants d'Història de la Ciència

Tot allò que sempre has volgut saber sobre Història de la Ciència i mai no has gosat a preguntar...

Propera sessió: Dimecres, 30 de Novembre, 18,45h
Lloc: Cafè de les Delícies
C/ Rambla Raval, 47


Primer XEHC Internacional!

Per celebrar l'arribada del fred, el XEHC ha preparat la seva primera edicióInternational. Es tracta d'una visita d'un estudiant de doctorat estranger, en aquest cas d'Anglaterra (ni més ni menys que de Cambridge). Aprofitant la seva participació en el Workshop Internacional “Gendered Drug Standards, Historical and Socio-Anthropological prespectives” a Granada, Jesse Olszynko-Gyn, a més de fer-nos practicar l'anglès, ens exposarà una petita història dels tests d'embaràs. Olszynko-Gyn ha proposat, a més, un parell de lectures (que trobareu adjuntes) molt curtes, senzilles i, fins i tot, divertides per introduir-nos en el tema.
El XEHC repetirà seu en el Cafè de les Delícies, a la Rambla de Raval, on de ben segur estarem molt tranquils, ara bé, esperem que aquesta vegada estiguem una mica més il·luminats!
Fins dimecres 30! Us hi esperem!

Programa de la Xerrada


"A history of the pregnancy test"
Xerrada conduïda per Jesse Olszynko-Gyn

Jesse Olszynko-Gyn is a PhD student in the Department of History and Philosophy of Science, Cambridge University. He works on the history of the pregnancy test, first marketed directly to women in 1971. His research concentrates on mid-twentieth-century Britain (c.1930-1970), when pregnancy testing was a diagnostic service offered by a few specialised laboratories. As part of the social history of pregnancy, he uses diaries, letters, newspapers, magazines, novels and films to recover and contextualise the changing experience of early pregnancy from self-diagnosis and clinical examination to laboratory and home testing as well as the more general transformation of patients into consumers.
He is a member of the "Generation to Reproduction" team: http://www.reproduction.group.cam.ac.uk/index.html




- XEHC! Propostes, prespectives i organització.


Si no ho heu fet abans, és un bon moment per començar a assistir a aquestes xerrades destudiants.



... I visiteu el nostre blog !

dilluns, 21 de novembre de 2011

The American Challenge. The impact of the US scientific, technological and industrial organization in Post-war Europe.

The American Challenge. The impact of the US scientific, technological and industrial organization in Post-war Europe.

Universitat Pompeu Fabra, Department of Humanities, Barcelona (Spain), 

December 15-16, 2011, room 20.053




Program:
  
Thursday, 15 December 2011

 Chair: Antoni Malet (Universitat Pompeu Fabra, Barcelona)
(15:00 Wellcome address)

 15:15 Presentation
 Daniele Cozzoli (Universitat Pompeu Fabra, Barcelona)

 15:30 - 16:15
Jon Agar (University College London)
How do we account for the predominance of US science? Seven kinds of answers

 16:15 -17:00
Veera Lisa Nisonen (European Institute Florence)
The American Challenge and the Difficult Advent of the Common European Research Policy"

 17:00 Coffee break

 17:30 - 18:15
chair: Agustí Nieto Galán (Universitat Atutónoma de Barcelona)

 John Krige ( Georgiatech, Atlanta)
"The Co-Construction of Transnational Networks in Space Science: NASA-West European Relations in the Early 1960s"

 18:15 - 19:00
Robert Bud (London Science Museum)
Pure and Applied Research in the Context of the Cold War
   

Friday, 16 December

Chair: Matteo Gerlini (University of Florence)
 09:30 - 10: 15
Giuliana Gemelli (Bologna University)
TBA

 10:15 - 11:00
Ludovic Tournès (Université de Paris Ouest)
American foundations and the Higher Education and Research System in France (1945-1965)

 11:00 - 11:30 Coffe break

 chair: TBA
11:30 - 12:15
Soraya de Chadarevian (University of California, Los Angeles)
Scientific relations between the US and the -UK post WW II.

 12:15 - 13:00
Mauro Campus (University of Florence)
The Marshall Plan and Industrial, Economic and Scientific Organization of Italy

 13:00 -15: 00 Lunch

 chair Simone Turchetti (University of Manchester)
 15:00 - 15:45
Mauro Capocci ("La Sapienza" University of Rome) - Fabio De Sio (Queen Mary University of London)
LIGB and the others. Creating a new space for science in Southern Italy.
  
15:45 -16:30
María-Jesús Santesmases (CSIC, Madrid)
Genetics during the Cold War: Body, technologies, images

 16:30 - 17:15
Daniele Cozzoli (UPF, Barcelona)
Penicillin in Postwar Europe

 17:15 - 17: 30 Coffe break
  
chair: Gilberto Corbellini (University of Rome "La Sapienza")
  17:30 - 18:00
Simone Turchetti (University of Manchester)
Sword, Shield and Buoys: the US, NATO and Oceanography in Europe, 1957-1973

18:00- 18:45
  Robert Marc Friedmann (University of Oslo)
Icy Shadows: American Cold-War Concerns and the Shaping of Norwegian Polar Research Policy


dimarts, 8 de novembre de 2011

Presentació del llibre: La Química de l'Aire

El proper dimecres 16 de desembre es presentarà a l'Universitat Rovira i Virgili de Tarragona el llibre "La Química de l'Aire realitzat per Josep Grau, Màster en Història de la Ciència i membre del Xehc. 


Cliqueu sobre l'imatge per veure-la correctament.

Més informació a:

dilluns, 7 de novembre de 2011

La tecnologia química en els superherois

/Conferència commemorativa de l'Any Internacional de la Química. //Esteu 
convidats tots els aficionats a la ciència i als còmics en general... i 
a la química i els superherois en particular./

La *SOCIETAT CATALANA DE TECNOLOGIA*, filial de l’Institut d’Estudis 
Catalans,
i la *CÀTEDRA UNESCO DE TÈCNICA I CULTURA* de la Universitat Politècnica 
de Catalunya,
en col·laboració amb la *SOCIETAT CATALANA DE QUÍMICA*, filial de 
l’Institut d’Estudis Catalans,

es complauen a convidar-vos a la setena sessió del cicle de lectures 
2011 «Còmic, ciència i tecnologia», amb el tema

*La tecnologia química en els superherois.*

Hi intervindran:

    *ALEJANDRO MARTÍNEZ VITURTIA*, llicenciat en química i director
    editorial de Panini Cómics, i
    *JORDI OJEDA*, doctor enginyer industrial i professor de la UPC,
    responsable del cicle de lectures.

La sessió se celebrarà el dimecres 23 de novembre de 2011, a les 19.00 
hores,
a la Sala Pi i Sunyer de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona)
Aquest acte es retransmetrà en directe per Internet i s’enregistrarà i 
estarà
disponible properament en els llocs web de la SCT i de la videoteca de 
la UPC.
Barcelona, novembre del 2011
 
Més informació aquí.

Què se'n féu de Pere Mata?‏

Què se'n féu de Pere Mata? O potser, qui coneix Pere Mata?

Potser algú recordarà Reus i el seu impressionant frenopàtic  
modernista. Un lloc on mai no va treballar Pere Mata. Un homenatge en  
el primer centenari del seu naixement... Potser algú recordarà la  
medicina legal i la toxicologia. Disciplines que ajudà a modelar a  
l'Espanya del segle XIX.
 
Demà, a les 19.30h inaugurem una exposició, a la seu del Co·legi de  
Metges de Barcelona (passeig de la Bonanova, 47), que presenta la  
ingent obra escrita de Pere Mata -metge, polític, escriptor, filòsof-  
en el seu context històric. Una veta per a explotar.
 
L'exposició està oberta a tothom, de 8h a 21h, entrada lliure, des de  
demà fins el març del 2012.
 
Esteu cordialment convidats,
Alfons Zarzoso
Museu d'Història de la Medicina de Catalunya
www.museudelamedicina.cat
www.metgesalexili.cat

Athanasius Kircher i la pedra filosofal

Athanasius Kircher i la pedra filosofal
UMBERTO ECO
THE NEW YORK TIMES SYNDICATE | Actualitzada el 05/11/2011 00:00
Athanasius Kircher i la pedra filosofalAthanasius Kircher i la pedra filosofal JOHN KEITH / GETTY IMAGES
Aquest estiu l'editor italià Forni ha publicat una segona edició anastàtica del Mundus subterraneus, d'Athanasius Kircher. Aquesta anastàtica -basada en la tercera edició del llibre de Kircher, del 1678, que és la més completa- val 230 euros, que no és una quantitat insignificant, tot i que si volguéssim un exemplar de l'original, ens hi hauríem de gastar prop de 10.000 euros.
La primera edició anastàtica va aparèixer fa uns anys amb motiu d'un congrés internacional de geologia, i el fet que ara l'hagin reimprès ens indica la fascinació que desperta aquest llibre entre els aficionats al món de la fantasia -pels gravats de monstres i flames subterrànies- i en els especialistes que consideren que és una de les primeres aportacions científiques a la vulcanologia.
Avui Kircher és conegut pels seus errors científics més que no pas pels seus descobriments més o menys fiables. Tanmateix, Mundus subterraneus és potser l'obra en què millor es posen de manifest les seves habilitats com a observador. Aquest llibre se'l van prendre molt seriosament a l'època de Kircher: abans que se'n publiqués la primera edició el 1664, Henry Oldenburg, secretari de la Royal Society de Londres, ja l'hi va comentar per escrit a Robert Boyle, i posteriorment el filòsof Baruch Spinoza va enviar-ne una còpia al físic Christian Huygens.
És una obra típica de Kircher: amb una fam voraç i insaciable de coneixements, ens parla de la Lluna i el Sol; de les marees i els corrents oceànics; dels eclipsis; de les aigües i els focs subterranis; dels rius; dels llacs i les fonts del Nil; de les salines i les mines; dels fòssils; dels metalls; dels insectes i les herbes; de la destil·lació; de la pirotècnia, i de la generació espontània i la teoria oposada, la panspèrmia. Però amb la mateixa seguretat ens parla també de dracs i gegants, i ens en mostra unes imatges. Val a dir que nombrosos naturalistes il·lustres, des d'Ulisse Aldrovandi al segle XVI fins a George Johnston al segle XIX, van ser incapaços de prescindir dels dracs; i, a més, Kircher demostra que en sabia una mica, d'iguanes, i si n'heu vist alguna, entendreu per què és possible prendre's seriosament la idea dels dracs.
Però de tots els temes tractats al Mundus subterraneus n'hi ha un sobretot que m'agradaria comentar. Potser no té un gran interès per als geòlegs, però és molt important per a la història de la cultura. En l'onzè volum, Kircher va decidir tractar el tema de l'alquímia. D'una banda, ressegueix tota la tradició alquímica des de les fonts més antigues: comença amb el gairebé mític Hermes Trismegist, sense oblidar les fonts coptes, jueves o àrabs, per passar després a alquimistes del segle XIII, com ara Arnau de Vilanova i Roger Bacon, i del segle XV, com el monjo Basili Valentí. Kircher instal·la forns de diversos tipus al seu laboratori, recopila receptes alquímiques amb segles d'antiguitat, i les prova i les critica. No cal dir que, en aquest procés de comprovar (i tornar a comprovar) aquests principis tradicionals, va acollir al seu laboratori una bona colla d'espavilats perquè li ensenyessin a fer servir aquests estris.
Kircher va estudiar aquests procediments alquímics perquè volia identificar quins principis es podien explicar a través de la lògica sense haver de recórrer a cap hipòtesi sobre la pedra filosofal. En aquest estudi, va establir una distinció entre els que creien que la transformació alquímica era impossible però van continuar investigant per altres motius, i els estafadors que feien servir l'alquímia per vendre imitacions d'or i plata. Això no era pas cap bagatel·la a l'època de Kircher: es va oposar a Paracels, el llegendari alquimista i metge suís del segle XVI que creia fervorosament en l'existència de la pedra filosofal, va carregar contra autoritats reconegudes en el món de l'alquímia dels segles XVI i XVII, com ara Michael Sendivogius i Robert Fludd, i va etzibar cops mortals -que gairebé eren exorcismes- a la tradició de la Rosa-Creu, que durant 40 anys havia seduït gran part d'Europa.
Cal dir, però, que Kircher era jesuïta i es va arrenglerar amb la cultura de la Contrareforma contra la tradició protestant, de la qual van sorgir els manifestos de la Rosa-Creu.
Fet i fet, però, cal destacar que en ple segle XVII Kircher va lluitar per una visió més racional i experimental de la química del futur, tot i que poc s'imaginava que la tradició alquímica duraria fins als nostres dies. (I, en efecte, s'ha mantingut fins avui: per comprovar-ho, només cal passar per qualsevol llibreria on venguin literatura pseudohermètica de pacotilla).
És difícil classificar Kircher, que va viure tota la seva existència entre delirants narracions fantàstiques i algunes intuïcions gairebé correctes. Personatge barroc per excel·lència, en general ha fascinat més els surrealistes que no els científics. I, per tant, és just que la seva obra hagi rebut ara el reconeixement de la comunitat científica

dijous, 3 de novembre de 2011

Seminari a la biblioteca Sagrada Família de Barcelona.



El proper dia 23 de novembre tindrà lloc a la biblioteca Sagrada Família de Barcelona la segona conferencia del cicle “Ciència, literatura i historia. Una cruïlla inevitable: L’escàndol de la vivisecció a la literatura de l’Anglaterra victoriana, impartida pel profesor Jordi Lamarca (URV). La conferencia s’acompanya d’una lectura prèvia amb l’objectiu d’estimular i enriquir el debat posterior, que en aquest cas és la novel·la d’H.G. Wells L’illa del doctor Moreau. Com a complement d’aquesta lectura des de ll’organització de l’acte s’ha preparat un breu dossier de lectura que es pot descarregar  visitant l’enllaç:


Us animem a  llegir aquesta interessant obra i participar en l’acte.

Salutacions cordials.