divendres, 28 de setembre de 2012

Taula Rodona: "50 anys Silent Spring"



TAULA RODONA: ‘50 ANYS DE SILENT SPRING: LA PRIMAVERA SILENCIOSA A CASA NOSTRA', UNA APROXIMACIÓ HISTÒRICA


Benvolguts i benvolgudes,



Avui es commemora el 50è aniversari de la publicació de Silent Spring. El llibre de la biòloga i escriptora Rachel Carson, publicat per primera vegada als EEUU l'any 1962, denunciava l'ús indiscriminat de pesticides sintètics com el DDT i s'ha dit que fou el promotor dels moviments ecologistes actuals.

Des de la Comissió de Col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica i l’Institut d’Estudis Catalans hem organitzat una taula rodona el proper 4 de desembre a les 19h. ‘50 Anys de Silent Spring: La primavera silenciosa a casa nostra’ estarà integrada per experts en diferents branques (ecologia, toxicologia, comunicació científica, i historiadors) per poder abordar el tema en tota la seva complexitat i situar-lo en context.

Per tal de preparar aquesta iniciativa hem creat un bloc perquè serveixi de plataforma d’informació i idees on penjarem documents i enllaços sobre el tema. Esteu convidats a participar-hi publicant comentaris o enviant-nos qualsevol material que cregueu adient. Podeu accedir al bloc a través d’aquest enllaç: http://goo.gl/srZyLhttp://goo.gl/srZyL

També hem creat un compte de twitter associat al bloc de la taula rodona. El compte @SilentSpring12 està actiu des d'avui mateix i a través d'ell informaren de novetats sobre la taula rodona. També volem recrear la biografia i les fites més importants de la vida de Rachel Carson i de la seva obra per anar-nos preparant per la taula rodona i afavorir un debat actiu.

Esteu convidats a participar en aquestes dues iniciatives digitals i, evidentment, sereu molt benvinguts a assistir a la taula rodona sobre la qual us informarem més detalladament en els propers mesos.


Clara Florensa i Agustín López

CEHIC-UAB

Comissió de Col·loquis de la SCHCT-IEC

dimecres, 5 de setembre de 2012

Al segle XVIII també hi havia partidaris de les retallades a l'ensenyament!!!




Aquest estiu, immers en un munt d’arxius, manuscrits i voluminosos llibres, m’he topat amb algunes coses interessants i divertides. Una d’elles és una correspondència entre el “meu personatge”, Tomàs Cerdà, i l’Ajuntament borbònic de la Barcelona de mitjans del segle XVIII.
Cerdà ha  estat  donant classes de matemàtiques en el Col·legi de Nobles de Cordelles durant l’any 1757 i ha decidit publicar dos tomos de matemàtiques, Liciones de Mathemática o Elementos Generales de Arithmética y Algebra para el uso de la clase. De moment les despeses van al seu càrrec. Envia una carta a l’Ajuntament dedicant-li  la seva obra:

Thomas Cerda de la Compañía de Jesús (…) que habiendo enprendido el viaje a Francia y residido algunos años en uno de sus mejores Observatorios con el único fin de disponerse para servir en la enseñanza de las Matemáticas a los Naturales de este Principado y con especialidad a los Hijos de Barcelona, (…) ha dispuesto para la prensa dos tomitos de Elementos, y prepara otros (…)
Por tanto habiéndose trabajado dichos tomos con el único fin de la utilidad pública, (…) le parece atención muy debida el dedicarlos a V.S. para que viendo el Público que estos merecen el agrado de V.S. con más ansia se aficione a un estudio de tanta utilidad y lustre para nuestra Nación Española, y tan propia de la Nobleza, y así espera el suplicante que V.S. le concederá el permiso para ofrecer a V.S. este debido obsequio que a más de ser muy propio del celo con que V.S. se esmera a favor de este Pueblo lo reconocerá por una especial demostración de la benignidad de V.S.

Al Juliol de 1757 l’Ajuntament arriba a aquest acord:

En vista del memorial presentado al Ayuntamiento por el P. Thomás Cerdá (…)
Acuerda el Muy Ilustre Ayuntamiento que se admita (…) el obsequio y dedicatoria que dicho P. suplicante propone con dicho su memorial. Y que considerando (…) muy justo y de su obligación contribuir por su parte a cuanto reconoce del mayor bien de este Público, (se) entregue y ponga en mano del susodicho P. Thomás Cerdá la cantidad de Dos cientos pesos antiguos (…) a fin de que les aplique y convierta dicho Padre en ayuda de costas de los gastos que le tuviese la Impresión y Encuadernación de los libros que menciona en dicho su Memorial;…

És a dir Cerdà dedica els llibres a l’Ajuntament, esperant probablement que aquest es faci càrrec de les despeses d’impressió, la qual cosa aconsegueix.
Hi ha, però, una veu discordant, Manuel de Antich, membre de l’Ajuntament:

El Sr. Don Manuel de Antich es de parecer que habiendo de costear el Muy Ilustre Ayuntamiento el todo o parte de la Impresión no admita el obsequio de la Dedicatoria que pretende el P. Thomás Cerdá de la Compañía de Jesús, no sólo porque considera que no es necesario que se impriman los libros de Matemáticas por dar el Curso Manuscrito en las Reales Academias de Matemáticas y Artillería de esta Ciudad; si también porque contempla que la referida Impresión no es obra pública. Y aún en el caso negado de que lo fuese, debe el susodicho Muy Ilustre Ayuntamiento muchos caudales de Empedrados, (…)

Els seus arguments podrien ser perfectament actuals. Per una banda, no veu la necessitat d’imprimir el curs que està donant Cerdà, ja que en les Acadèmies militars no utilitzen manuals impresos, i, per una altra banda, en qualsevol cas, hi ha moltes altres obres públiques més urgents.
Estem davant d’una correspondència entre nobles i eclesiàstics i amb uns alumnes que són nobles en la seva majoria. Però tot i així, en aquesta, ja podem veure reflectida l’eterna pressió de les veus insensibles a la  millora de  l’ensenyament i  que sempre veuen prioritàries altres necessitats abans que l’ensenyament. Per què utilitzar llibres si altres no els utilitzen i també els hi va bé? Per què dedicar diners a l’ensenyament quan hi ha tantes altres necessitats més urgents?

Joaquim Berenguer