Tot allò que sempre has volgut saber sobre Història de la Ciència i mai has gosat preguntar...
divendres, 28 de setembre del 2012
Taula Rodona: "50 anys Silent Spring"
TAULA RODONA: ‘50 ANYS DE SILENT SPRING: LA PRIMAVERA SILENCIOSA A CASA NOSTRA', UNA APROXIMACIÓ HISTÒRICA
Benvolguts i benvolgudes,
Avui es commemora el 50è aniversari de la publicació de Silent Spring. El llibre de la biòloga i escriptora Rachel Carson, publicat per primera vegada als EEUU l'any 1962, denunciava l'ús indiscriminat de pesticides sintètics com el DDT i s'ha dit que fou el promotor dels moviments ecologistes actuals.
Des de la Comissió de Col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tècnica i l’Institut d’Estudis Catalans hem organitzat una taula rodona el proper 4 de desembre a les 19h. ‘50 Anys de Silent Spring: La primavera silenciosa a casa nostra’ estarà integrada per experts en diferents branques (ecologia, toxicologia, comunicació científica, i historiadors) per poder abordar el tema en tota la seva complexitat i situar-lo en context.
Per tal de preparar aquesta iniciativa hem creat un bloc perquè serveixi de plataforma d’informació i idees on penjarem documents i enllaços sobre el tema. Esteu convidats a participar-hi publicant comentaris o enviant-nos qualsevol material que cregueu adient. Podeu accedir al bloc a través d’aquest enllaç: http://goo.gl/srZyLhttp://goo.gl/srZyL
També hem creat un compte de twitter associat al bloc de la taula rodona. El compte @SilentSpring12 està actiu des d'avui mateix i a través d'ell informaren de novetats sobre la taula rodona. També volem recrear la biografia i les fites més importants de la vida de Rachel Carson i de la seva obra per anar-nos preparant per la taula rodona i afavorir un debat actiu.
Esteu convidats a participar en aquestes dues iniciatives digitals i, evidentment, sereu molt benvinguts a assistir a la taula rodona sobre la qual us informarem més detalladament en els propers mesos.
Clara Florensa i Agustín López
CEHIC-UAB
Comissió de Col·loquis de la SCHCT-IEC
dimecres, 5 de setembre del 2012
Al segle XVIII també hi havia partidaris de les retallades a l'ensenyament!!!
Aquest
estiu, immers en un munt d’arxius, manuscrits i voluminosos llibres, m’he topat
amb algunes coses interessants i divertides. Una d’elles és una correspondència
entre el “meu personatge”, Tomàs Cerdà, i l’Ajuntament borbònic de la Barcelona
de mitjans del segle XVIII.
Cerdà
ha estat
donant classes de matemàtiques en el Col·legi de Nobles de Cordelles
durant l’any 1757 i ha decidit publicar dos tomos de matemàtiques, Liciones de Mathemática o Elementos
Generales de Arithmética y Algebra para el uso de la clase. De moment les despeses van al seu càrrec.
Envia una carta a l’Ajuntament dedicant-li la seva obra:
Thomas Cerda de
la Compañía de Jesús (…) que habiendo enprendido el viaje a Francia y residido
algunos años en uno de sus mejores Observatorios con el único fin de disponerse
para servir en la enseñanza de las Matemáticas a los Naturales de este
Principado y con especialidad a los Hijos de Barcelona, (…) ha dispuesto para
la prensa dos tomitos de Elementos, y prepara otros (…)
Por tanto
habiéndose trabajado dichos tomos con el único fin de la utilidad pública, (…)
le parece atención muy debida el dedicarlos a V.S. para que viendo el Público
que estos merecen el agrado de V.S. con más ansia se aficione a un estudio de
tanta utilidad y lustre para nuestra Nación Española, y tan propia de la
Nobleza, y así espera el suplicante que V.S. le concederá el permiso para
ofrecer a V.S. este debido obsequio que a más de ser muy propio del celo con
que V.S. se esmera a favor de este Pueblo lo reconocerá por una especial
demostración de la benignidad de V.S.
Al Juliol de 1757 l’Ajuntament arriba a aquest acord:
En vista del memorial
presentado al Ayuntamiento por el P. Thomás Cerdá (…)
Acuerda el Muy
Ilustre Ayuntamiento que se admita (…) el obsequio y dedicatoria que dicho P.
suplicante propone con dicho su memorial. Y que considerando (…) muy justo y de
su obligación contribuir por su parte a cuanto reconoce del mayor bien de este
Público, (se) entregue y ponga en mano del susodicho P. Thomás Cerdá la cantidad
de Dos cientos pesos antiguos (…) a fin de que les aplique y convierta dicho
Padre en ayuda de costas de los gastos que le tuviese la Impresión y
Encuadernación de los libros que menciona en dicho su Memorial;…
És
a dir Cerdà dedica els llibres a l’Ajuntament, esperant probablement que aquest
es faci càrrec de les despeses d’impressió, la qual cosa aconsegueix.
Hi ha,
però, una veu discordant, Manuel de Antich, membre de l’Ajuntament:
El Sr. Don Manuel de Antich es de parecer que habiendo de costear el
Muy Ilustre Ayuntamiento el todo o parte de la Impresión no admita el obsequio
de la Dedicatoria que pretende el P. Thomás Cerdá de la Compañía de Jesús, no
sólo porque considera que no es necesario que se impriman los libros de
Matemáticas por dar el Curso Manuscrito en las Reales Academias de Matemáticas
y Artillería de esta Ciudad; si también porque contempla que la referida
Impresión no es obra pública. Y aún en el caso negado de que lo fuese, debe el
susodicho Muy Ilustre Ayuntamiento muchos caudales de Empedrados, (…)
Els seus
arguments podrien ser perfectament actuals. Per una banda, no veu la necessitat
d’imprimir el curs que està donant Cerdà, ja que en les Acadèmies militars no
utilitzen manuals impresos, i, per una altra banda, en qualsevol cas, hi ha
moltes altres obres públiques més urgents.
Estem
davant d’una correspondència entre nobles i eclesiàstics i amb uns alumnes que són nobles en la seva majoria. Però tot i així, en aquesta, ja podem
veure reflectida l’eterna pressió de les veus insensibles a la millora de
l’ensenyament i que sempre veuen prioritàries altres
necessitats abans que l’ensenyament. Per què utilitzar llibres si altres no els
utilitzen i també els hi va bé? Per què dedicar diners a l’ensenyament quan hi
ha tantes altres necessitats més urgents?
Joaquim Berenguer
Subscriure's a:
Missatges (Atom)