dimecres, 23 d’abril del 2014

Programa Trimestral del XeHC! Abril-Juny 2014

XeHC!  Xerrades d'Història
 de la Ciència

Programa Trimestral del XeHC! Abril-Juny  2014:



Aquest trimestre tindrem:


Dilluns 28 d'Abril 19:00 h.
Nou Espai Mallorca (Plaça Vicenç Martorell, 1-2)

 http://www.espaimallorca.net/


Més enllà de l'Home d'Orce
Xerrada conduïda per Miquel Carandell Baruzzi.

Partint de que gairebé tots coneixeu amb més o menys profunditat la meva recerca sobre l'Home d'Orce, intentaré exposar els problemes, dubtes o incògnites que m'han anat sorgint en el procés d'elaboració de la meva tesi, així com també parlaré breument d'un segon cas que utilitzo de forma comparativa i els entrebancs que comporta la difícil pràctica de comparar.


Dimarts 13 de Maig

Bar per confirmar.

Títol per confirmar.
Xerrada conduïda per Maria Grazia Proietto.



Divendres 20 de Juny. Bar per determinar.

Sisè Club de Lectura: Ciència i Religió.

El Club de Lectura d’aquest trimestre proposa analitzar la sempre espinosa relació entre Ciència i Religió explorant la introducció i el postscript del clàssic de John Hedley Brooke "Science and Religion: Some Historical Prespectives". No us espanteu, no són moltes pàgines! Veieu adjunts!


Bona lectura!



Us esperem a les nostres xerrades!!!

dimarts, 11 de febrer del 2014

El cocoliztli de 1545 en la Nueva España. Estudio biopsicosocial de la enfermedad


Dimecres 19 de Febrer, 19:00h.
Bar 33/45, carrer Joaquín Costa 4, 08001, El Raval

El cocoliztli de 1545 en la Nueva España. Estudio biopsicosocial de la enfermedad


                                  Xerrada conduïda per Sandra Guevara Flores.


El estudio de la historia de la medicina en Nueva España entre los siglos XVI y XIX, ha presentado las enfermedades que diezmaron a la población. La viruela, el sarampión, la parotiditis, el tifo, la tosferina, entre otros padecimientos, fueron el resultado no solo de factores sociales y biológicos, también de la interacción entre enfermedades (Grmek 1983; Malvido y Viesca 1985; Olagüe 2012; Malvido 1992; Viesca 1990; Dobyns 1993; Cook y Lovell 1991; Prem 1991; Cook 1999; Mandujano et al 2003). Enfocándose al siglo XVI, los estudios sobre la epidemiología de la Nueva España, han abarcado aspectos demográficos, ecológicos y biológicos. Sin embargo, la tendencia a olvidarse de los orígenes epidemiológicos y factores sanitarios de las enfermedades, así como al corolario social, han creado confusiones y falsas etiologías (Sánchez y Guerra 1986). 
 
Ejemplo de lo anterior, es la discusión planteada tanto por historiadores, epidemiólogos, antropólogos y médicos sobre la epidemia de 1545 en la Nueva España (Malvido y Viesca 1985; Malvido 1992; Cuenya 1997; Viesca 1990; Guevara 2011; Acuña-Soto et al 2000, 2002, 2005, 2008). Los documentos de la época relatan e identifican a la enfermedad como cocoliztli o cocoliztle, término que refiere a epidemia (Cuenya 1997; Malvido y Viesca 1982; Viesca 1990). El cocoliztli de 1545 fue el inicio de una patología que se presentaría frecuentemente en la población de la Nueva España (Guevara 2011; Cuenya 1997; Malvido 1992), y que hasta la actualidad, es desconocida, así como el espacio y tiempo en el que se presentó.

Ante la falta de información para el estudio del cocoliztli de 1545, los investigadores se han enfocado en la epidemia de la misma enfermedad en 1575. Las condiciones sociales, culturales, ambientales, demográficas y patológicas de la última, se han traslapado a la primera epidemia. Incluso, se ha llegado a proponer posibles etiologías para ambos eventos epidémicos. Si bien se ha realizado lo anterior, es pertinente la contextualización en espacio y tiempo de la enfermedad y la sociedad, sin crear equiparaciones, ya que cada evento (biológico, social, cultural, ambiental, político, económico) depende de su contexto. 
 
En base a lo anterior, la investigación a desarrollar se basa en el modelo bipsicosocial, en el cual, se denota la interacción de los elementos que configuran un sistema y permite conocer la interacción entre patógeno-sociedad-ambiente, teniendo como objetivo el conocer la sociedad de la Nueva España en la época de contacto, y los factores (sociales, ambientales, biológicos, ecológicos, políticos y económicos) en la epidemia de cocoliztli de 1545. Es momento de centrar nuestra atención en los orígenes médicos y sociales de un periodo histórico bien referido, pero poco entendido.

dimecres, 15 de gener del 2014

Programa Trimestral del XeHC! Gener-Març 2014


XeHC!  Xerrades d'Història
 de la Ciència

Programa Trimestral del XeHC! Gener-Març 2014:

Bon any des del XeHC!

Aquest trimestre tindrem una primera xerrada a càrrec de Judit Gil Farrero que ens introduirà el cicle que la Societat Catalana d'Història de la Ciència i la Tècnica està duent a terme sobre Parcs Naturals i buscarà el nostre consell per preparar la seva inminent xerrada dins aquest cicle.
La xerrada de febrer serà conduïda per Sandra Guevara Flores, que acaba de començar el seu doctorat, i ens portarà a explorar l'estudi de les epidèmies a l'anomenada Nueva España. 

Finalment, dins del programa del XeCH! prosseguim el Club de Lectura, amb sessions específiques dedicades a algunes lectures clau en història de la ciència. La idea és llegir (o rellegir) amb la intenció de compartir i discutir impressions, i d'aprofundir i ampliar la lectura individual. El Club de Lectura està obert a la proposta de lectures!

Dimecres 29 de Gener 19:00 h.
Bar per confirmar.  
La protecció d'espais naturals a Espanya i Catalunya al segle XX. Ciència i ideologia
Xerrada conduïda per Judit Gil Farrero.
Més informació properament!

Dimecres 19 de Febrer, 19:00h.
Bar 33/45, carrer Joaquín Costa 4, 08001, El Raval
El cocoliztli de 1545 en la Nueva España. Estudio biopsicosocial de la enfermedad
Xerrada conduïda perSandra Guevara Flores.
Los documentos de la época relatan e identifican a la enfermedad de la epidemia de 1545 en Nueva España como cocoliztli o cocoliztle, término que refiere a epidemia. Ante la falta de información para el estudio del cocoliztli de 1545, los investigadores se han enfocado en la epidemia de la misma enfermedad en 1575. Esta investigación se basa en el modelo bipsicosocial, en el cual, se denota la interacción de los elementos que configuran un sistema y permite conocer la interacción entre patógeno-sociedad-ambiente, teniendo como objetivo el conocer la sociedad de la Nueva España en la época de contacto, y los factores (sociales, ambientales, biológicos, ecológicos, políticos y económicos) en la epidemia de cocoliztli de 1545. Es momento de centrar nuestra atención en los orígenes médicos y sociales de un periodo histórico bien referido, pero poco entendido.


Dijous 27 de Març. Bar per determinar.
Cinquè Club de Lectura: Analitzant Antonio Gramcsi.
El Club de Lectura d’aquest trimestre proposa analitzar la figura i pensaments del protagonista d'una interesant conferència internacional a Barcelona, Antonio Gramcsi. Veurem la relació del pensador italià amb la Història de la Ciència mitjançant la lectura de fragments del seu "Cuaderns de la Presó" i també amb la lectura de l'article d'Agustí Nieto-Galán 'Antonio Gramsci Revisited: Historians of Science, Intellectuals, and the Struggle for Hegemony', History of Science (2011), que adjuntem.
Bona lectura!

Us esperem a les nostres xerrades!!!
 
... I recordeu de de visitar el nostre blog!

http://xerradesestudiants.blogspot.com/

dilluns, 16 de desembre del 2013

Quart Club de Lectura: "On the partial existence of nonexisting objects" de Bruno Latour

XeHC!  Xerrades d'Història
 de la Ciència

L'últim Xehc del 2013 serà, altre cop, un Club de Lectura. Com sabeu, la idea és llegir (o rellegir) articles d'història de la ciència amb la intenció de compartir i discutir impressions, i d'aprofundir i ampliar la lectura individual. Analitzarem el contingut de l'article i discutirem les implicacions per a les nostres recerques respectives. El Club de Lectura està obert a la proposta de lectures per properes edicions!
 
Dimecres 18 de Desembre. Cerveseria FORMAS a les 19h. (Avinguda de Mare de Déu de Montserrat, 282), a pocs metres de la sortida Maragall de la Línia 5 (Carrer de Ramon Albó). 
 
Quart Club de Lectura: "On the partial existence of nonexisting objects" de Bruno Latour (Veure Adjunt) .

El Club de Lectura d’aquest trimestre proposa l’article de Bruno Latour (2000), “On the partial existence of nonexisting objects” (veure adjunt), publicat dins de Biographies of scientific objects de Lorraine Daston [(editor), Chicago University Press, pp. 247-269]. Latour explora la naturalesa de certs “objectes científics” que semblen tenir la capacitat de tranferir-se al passat sense percepció d’anacronisme aparent; mentre que això, en canvi, no passa amb els artefactes tecnològics. En aquesta sessió discutirem, tal com ens suggereix Latour, si Ramsès II podia morir de tuberculosis i sobre allò que diferenciaria, o no, a un “bacil de koch” d’una pistola.
 
Més informació sobre Latour i els seus treballs: http://www.bruno-latour.fr/

divendres, 15 de novembre del 2013

Comentari del Col·loqui de la Societat "Cesare Lombroso and Villella's skull: from Museum of Criminal Anthropology to courtrooms"


Divendres 22 de Novembre, 17:15 h.
Granja Viader (Carrer Xuclà, 4-6)

Comentari del Col·loqui de la Societat "Cesare Lombroso and Villella's skull: from Museum of Criminal Anthropology to courtrooms"
Xerrada conduïda per Òscar Montero.
L'Òscar ens introduirà en la figura de Cesare Lombroso i les seves investigacions per anar fent boca i estar preparats pel posterior Col·loqui d'Emilia Musumeci a l'IEC.



Més info:
http://arban.espais.iec.cat/2013/11/11/neuroscience-and-law-today-and-rediscovering-cesare-lombroso-3-2/

dimarts, 15 d’octubre del 2013

Sessió del Xehc, Dimarts 22 d'Octubre 2013, 19:30h. Bar Astrolabi

Estudi sobre el desenvolupament, la difusió i l’impacte social i cultural dels videojocs de 8 bits a Espanya (1983 - 1992)

L’objectiu d’aquest estudi és intentar oferir un retrat històric i sociològic centrat en la multitud de fluxos d’informació i en els actors socials i individuals que van contribuir a que Espanya es convertís en poc temps en un dels principals productors europeus de software en videojocs per a màquines de 8 bits (aquest període es coneix com “l’Edat d’or del software espanyol). També s’enfocarà a la seva ràpida decadència amb la transició cap als jocs de 16 bits. Així mateix, també es pretén analitzar com es va socialitzar i quins són els canvis de comportament d’una societat o d’unes generacions que, per primera vegada en la història, van créixer i educar-se al voltant d’una nova cultura científic-tecnològica: la dels videojocs i la informàtica.

Tot i incloure la qüestió dels videojocs, aquesta pretén ser una investigació centrada no tant en els aspectes lúdics i de l’entreteniment, sinó en analitzar els videojocs com a objectes culturals i productes que influeixen, des de la perspectiva de la història de la ciència i la tecnologia, en la construcció d’imaginaris culturals, sistemes de valors i relacions de poder.

Qüestions/dubtes que es plantegen:

    Es pot investigar el camp dels videojocs sense centrar-se en l’aspecte lúdic o d’entreteniment?

    Per parlar sobre els videojocs, estic veient que no puc obviar l’impacte i difusió de la informàtica en aquella època. Com reestructuro el tema? Com els faig “encaixar”?

    En la construcció o utilització d’un marc teòric que m’ajudi, em centraré en el coneixement que aporten els estudis del programa SCOST (Social Construction of Science and Technology): permeten abordar la tecnologia com a us social, que va més enllà de les perspectives instrumentalistes/positivistes. El punt de sortida son les metodologies que aporten Weibe Bijker i Trevor Pinch, que s’aparten radicalment dels determinismes tecnològics i es centren en la heterogeneïtat de les interaccions socials.

    M’està costant trobar llocs on poder presentar publicacions, conferències/seminaris als que poder assistir... El tema més “acadèmic” dels videojocs està massa “verd”. Hi ha trobades, xerrades, però sempre són a nivell molt de l’usuari (jugador) i empreses que volen fer negoci en l’actualitat. La història de la ciència i la tecnologia, no sembla que hi encaixi gaire (de moment) en aquests casos.

Totes les propostes, idees i recomanacions seran apreciades!! ;-)

Ignasi Medà