La imatge de la ciència als anys 30:
Discussió del llibre,
Albert Einstein, Leopold Infeld (1984 [1936]) L’evolució de la física. Barcelona: Edicions 62/Diputació de Barcelona
“L’evolució de la física” escrit el 1936 a Princeton per Albert Einstein (1879-1955) i Leopold Infeld (1898-1968) té com a objectiu divulgar l’estat de la física del moment a un públic profà en la matèria. Tracta el naixement i la decadència de la concepció mecànica, la creació del concepte de camp, la relativitat especial i general i els quanta i les ones de probabilitat.
El llibre fou escrit amb la intenció de cercar un finançament a l’estança de Leopold Infeld a Princeton i, així, continuar treballant amb Einstein en el problema del moviment dels cossos pesats dins del marc de la teoria de la relativitat general que els ocupava.
Leopold Infeld era una físic polonès que, després de graduar-se en física a Cracòvia, s’interessà per la teoria de la relativitat i decidí marxar a estudiar a Berlín seu, al moment, de científics rellevants en el tema que li interessava com Einstein, Planck i Laue i únic lloc que li semblà que li oferia les possibilitats que buscava. Allà esdevingué un brillant especialista en relativitat general. L’antisemitisme a Alemanya s’endureix i ell marxa a treballar a Cambridge. Als 38 anys, se’n va becat per un any a la Universitat de Princeton per treballar amb Albert Einstein. Només arribar a Princeton, Leopold Infeld comença a fer gestions perquè li allarguin la beca, però totes les seves demandes són rebutjades i aleshores és quan es posa a pensar en altres maneres de finançar-se. L’edició d’un llibre de divulgació de la ciència donava l’oportunitat d’aconseguir el desitjat finançament.
Una part important del llibre és el seu discurs sobre la ciència. Per als autors, la ciència es preocupa només de resoldre els enigmes de la naturalesa, és un coneixement objectiu i pur, aïllat dels conflictes socials i polítics. Així doncs, dibuixa una imatge del científic allunyat de la societat i lligat només a la comunitat científica. Contrasta amb el discurs que els autors tenen sobre la ciència, la història mateixa de com es fa el llibre on es veu que els científics han d’espavilar-se per finançar-se.
El llibre posa un exemple més de fins a quin punt la ciència pot ser entesa d’una manera o altra en funció de les circumstàncies culturals, polítiques i socials que l’envolten.
Com presentar un projecte de doctorand:
En Miquel Carandell ens va explicar el projecte de doctorand que va presentar pel programa europeu TEUS (The Earth under Survillance) a Manchester. L’objecte d’estudi del projecte és l’extracció d’urani a l'Espanya de Franco.
L’urani va ser, durant la guerra freda, un mineral clau donada la seva importància en la fabricació de bombes atòmiques i en l’obtenció d’energia atòmica. En un primer moment, semblava que Espanya tenia grans quantitats d’urani en el seu subsòl. El projecte planteja estudiar el paper de l’extracció de l'urani en la política internacional d'Espanya després de la Segona Guerra Mundial, la transferència de coneixement en aquesta activitat, les característiques del discurs del règim franquista per vendre la modernitat de l’energia nuclear, el discurs ambiental del règim i les diferències i semblances del cas espanyol amb altres casos europeus com el portuguès o el suís.
En Miquel ens va explicar com va desenvolupar el projecte, com va realitzar l’aplicació a través d’Internet i, finalment, la seva experiència a l’hora de presentar el projecte a Manchester. També va explicar com es va desenvolupar l’entrevista que li van fer i el seu desenllaç final.
Notes elaborades per Marc Estapé Egea.
Notes elaborades per Marc Estapé Egea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada