«Entendre i fer ciència al segle XXI»

«Entendre i fer ciència al segle XXI», en la nova edició dels seminaris del Departament de Microbiologia

La sessió té lloc aquest dimecres, 19 d’octubre, a les 12 hores, a la Sala de Graus de la Facultat de Biologia de la UB.

19/10/2011 Recerca
«Entendre i fer ciència al segle XXI» és el títol de la tercera edició dels Seminaris Oberts del Departament de Microbiologia (SOMiC), que tindrà lloc aquest dimecres, 19 d’octubre, a les 12 hores, a la Sala de Graus de la Facultat de Biologia de la UB. En el seminari, obert a tothom, hi participaran M. José Prieto Villanueva, professora del Departament de Microbiologia de la UB, i Albert Soler Llopart, professor de literatura medieval catalana.
En els darrers cent anys, l’epistemologia ha acceptat els canvis que les diverses branques de la ciència han introduït en la teoria de la ciència i del coneixement. En primer lloc, des de les ciències positives, amb la revolució física i els avenços en les matemàtiques i la biologia; en segon lloc, a partir de la superació del positivisme lògic fa ja més de cinquanta anys. I malgrat tot, sovint ens trobem que molts acadèmics arriben a carrerons sense sortida conceptuals, epistemològics i metodològics, comprensibles i justificables en persones d’edat avançada però no tant en ments joves que no vulguin envellir prematurament.

És com si es tornés a repetir la mateixa situació que amb el paradigma geocèntric de Ptolemeu en temps de Copèrnic. Encara que el canvi i l’adopció del paradigma heliocèntric era clar i lògic des del punt de vista conceptual, la inèrcia mental, les rutines i els hàbits intel·lectuals, d’una banda, i els interessos creats, de l'altra, en van endarrerir més d’un segle l’acceptació.

 

Canvi de paradigma en el context científic

 

Durant el seminari, els participants debatran sobre la necessitat de revisar el concepte de ciència i d’impulsar un canvi fonamental i real de paradigma científic. Per això, cal insistir en el fet que la ciència no inclou cap absolut, cap veritat final, sinó que recorre un camí de coneixement que amplia extraordinàriament les seves fronteres i alhora integra els diferents camins de totes les disciplines.

Els models positivistes i mecanicistes quedarien dins del nou paradigma, tal com la física newtoniana va quedar integrada dins de la física relativista moderna com un cas. De la mateixa manera, la lògica clàssica, tot i que és indispensable per verificar els enunciats parcials, donaria pas a nous processos relacionals i holístics a l’hora d’enfrontar-se amb un enunciat complex o global.