La primera sessió del XEHC d’aquest curs 2011-2012 es va celebrar tal com estava previst a les 16h al Bar Muy Buenas.
En Jordi Mora ens va deixar seduir per la seva interessant estada a Philadelfia, aquest passat estiu, on va estudiar els discursos sobre atomisme que es produïen al llarg del segle XIX i la seva relació amb les consideracions sobre la possibilitat de transmutació entre elements. Ens va explicar que va aprofitar aquesta estada per estudiar un cas local, un enginyer americà que afirmava haver transmutat la plata en or mitjançant bombardejament electrònic al 1903, en Rudolph Melville Hunter (Nova York, 1856 – Filadèlfia, 1935). Malgrat la seva fraudulenta experimentació, ens va explicar en Jordi, el seu discurs estava emmarcat dins l'ortodòxia acadèmica del moment (en concret, el model atòmic de J.J. Thomson), que li va permetre mantenir contacte sobre els seus avenços amb Sir William Ramsay. Aquest i altres casos estudiats a Philadelphia o amb anterioritat van portar a en Jordi treballar en un esquema epistemològic sobre les diferents interpretacions sobre la constitució de l'àtom abans del descobriment de la seva estructura interna. En Jordi Mora va tenir un feedback de tot plegat amb Alan J. Rocke, de l'Universitat de Cleveland, expert en atomisme del s.XIX, que li va confirmar la seva perspectiva del problema sobre la constitució de l'àtom al s.XIX. Aquesta eina classificatòria està inspirada en l'esquema en fractal de l’ historiador de les religions Ioan P. Culianu. En Jordi va comentar algunes de les virtuts classificatòries que es desprenen d’aquesta eina historiogràfica.
Entre d’altres materials en Jordi ens va mostrar un retall de diari de La Vanguardia del 1903 on queda recollida la notícia de “l’inventor Hunter”.
Després i durant l’exposició d’en Jordi, els assistents ens vam interessar per l’empresa que Hunter va mantenir fins 1919, en la qual suposadament es transformava plata en or. També es va generar un petit debat sobre “l’heterodòxia” de Hunter i els seus fonaments teòrics que finalment no resulten ser massa diferents de concepcions més actuals.
Després de l’exposició d’en Jordi Mora es va estar comentant l’estada de Simon Schaffer a Barcelona. La sessió es va acabar aprovant-se una sèrie de mesures per tal de dinamitzar les xerrades d’aquest any:
En Jordi Mora ens va deixar seduir per la seva interessant estada a Philadelfia, aquest passat estiu, on va estudiar els discursos sobre atomisme que es produïen al llarg del segle XIX i la seva relació amb les consideracions sobre la possibilitat de transmutació entre elements. Ens va explicar que va aprofitar aquesta estada per estudiar un cas local, un enginyer americà que afirmava haver transmutat la plata en or mitjançant bombardejament electrònic al 1903, en Rudolph Melville Hunter (Nova York, 1856 – Filadèlfia, 1935). Malgrat la seva fraudulenta experimentació, ens va explicar en Jordi, el seu discurs estava emmarcat dins l'ortodòxia acadèmica del moment (en concret, el model atòmic de J.J. Thomson), que li va permetre mantenir contacte sobre els seus avenços amb Sir William Ramsay. Aquest i altres casos estudiats a Philadelphia o amb anterioritat van portar a en Jordi treballar en un esquema epistemològic sobre les diferents interpretacions sobre la constitució de l'àtom abans del descobriment de la seva estructura interna. En Jordi Mora va tenir un feedback de tot plegat amb Alan J. Rocke, de l'Universitat de Cleveland, expert en atomisme del s.XIX, que li va confirmar la seva perspectiva del problema sobre la constitució de l'àtom al s.XIX. Aquesta eina classificatòria està inspirada en l'esquema en fractal de l’ historiador de les religions Ioan P. Culianu. En Jordi va comentar algunes de les virtuts classificatòries que es desprenen d’aquesta eina historiogràfica.
Entre d’altres materials en Jordi ens va mostrar un retall de diari de La Vanguardia del 1903 on queda recollida la notícia de “l’inventor Hunter”.
Després i durant l’exposició d’en Jordi, els assistents ens vam interessar per l’empresa que Hunter va mantenir fins 1919, en la qual suposadament es transformava plata en or. També es va generar un petit debat sobre “l’heterodòxia” de Hunter i els seus fonaments teòrics que finalment no resulten ser massa diferents de concepcions més actuals.
Després de l’exposició d’en Jordi Mora es va estar comentant l’estada de Simon Schaffer a Barcelona. La sessió es va acabar aprovant-se una sèrie de mesures per tal de dinamitzar les xerrades d’aquest any:
- Donar-se a conèixer als nous estudiants del màster d’Història de la Ciència.
- Adequar els horaris d’algunes sessions als possibles assistents a aquestes.
- Obrir les convocatòries de les sessions a les llistes del hct-l.
- Mantenir la col·laboració amb el bloc ARBAN (agenda d'activitats d'història de la Ciència als Països catalans), recentment creat.
 |
| Notícia a La Vanguardia de 1903 titulada "El sueño de los antiguos alquimistas realizado", en que s'explica la descoberta de Hunter. Si no podeu llegir-la, cliqueu a l'imatge i es podrà ampliar. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada