El passat 30 de novembre es va celebrar el “Primer XEHC Internacional”, nom donat pel protagonista de la única xerrada de la sessió, Jesse Olszynko-Gryn, historiador de la ciència canadenc que es troba en el seu segon any de doctorat a Cambridge. El Bar de las Delícias va ser l'escenari escollit per aquesta sessió, en una sala molt tranquil·la i aquesta vegada també prou il·luminada. Entre l'abundant públic doctorant vam gaudir de la presència del prolífic doctor en història de la ciència Pep Simon. En començar la xerrada, un mica tard, Olszynko-Gryn ens va introduir en el seu tema de doctorat, la història del test d'embaràs a Gran Bretanya, des dels anys 30, amb els primers testos, fins a l'arribada dels testos comercials, ja als anys 70. Olszynko-Gryn esta estudiant el pas de les dones de pacients, quan acudien a una clínica a fer-se un test, a consumidores, quan podien comprar un test d'embaràs amb facilitat en una farmàcia i aquests eren anunciats per tot arreu. Encara que sembli estrany, la cosa també va d'animals. El primer test d'embaràs, de 1928, feia servir ratolins que s'obrien en canal i s'observava si donava positiu o negatiu. Després, l'any 1931 van venir els conills. Aquests tenien una precisió més alta però eren més cars. Com amb els ratolins, els conills eren diseccionats per a conèixer el resultat. Finalment, l'any 1934 van arribar les granotes. El test amb aquests amfibis va ser molt més còmode, no s'havia de matar l'animal, molt més barato i, com a conseqüència, molt més utilitzat. A Gran Bretanya arriben fins als anys seixanta, mentre que a Espanya, alguns dels presents recordaven la seva utilització fins a finals dels setanta. Després dels animals venen, ja als anys seixanta i setanta, les pastilles, els immunoassaigs i els testos comercials.
Després de presentar la seva història, Olszynko-Gryn va dinamitzar un debat en el que diversos dels presents van fer interessants preguntes i observacions. Va ser interessant veure com Olszynko-Gryn intenta “lluitar” contra la forma cronològica de presentar la seva història, moltes vegades, com ell mateix va admetre, sense èxit. També va ser molt útil veure com, d'una manera molt britànica, s'intenta justificar una recerca dins d'un marc general i també s'intenta buscar com altres historiadors de la medicina o de la ciència en general poden utilitzar aquest treball per a les seves teoritzacions més generals o per les seves investigacions concretes. Finalment, també es va apuntar a la curiositat de veure a un barbut tractant temes de gènere, una situació no massa habitual. En Jesse ens va explicar situacions divertides de workshops rodejat de dones o de historiadores sorpreses en veure la seva barba després d'haver parlat per correu (Jesse pot ser nom de noi però també de noia).
Nota elaborada per Miquel Carandell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada