divendres, 25 de març del 2011

Notes de la quarta xerrada del XEHC del darrer 16 de Març al Cafè de les Delícies.

 

 

La quarta sessió del XEHC es va celebrar tal com estava previst a les 16h al Cafè de les Delícies. L’assistència va comptar amb una dotzena de persones, de les quals per algunes d’elles n’era el primer cop.

 

Analitzant conceptes historiogràfics útils per a entendre l'Institut Ravetllat-Pla entre 1920 y 1936.

Xerrada conduïda per Sara Lugo.

La primera intervenció va córrer a càrrec de la Sara Lugo amb el tema “Analitzant conceptes historiogràfics útils per a entendre l'Institut Ravetllat-Pla entre 1920 y 1936”. El tema és el de la seva tesi doctoral i en primer lloc ens va fer una breu presentació d’aquesta. Dins el marc general d’una ciència vista en controvèrsia permanent s’analitza com una teoria en principi marginada es veu legitimada a partir fonamentalment de dos productes farmacèutics : el suero i la Hemo-antitoxina Ravetllat-Pla. A partir d’aquí el seu estudi passa a revista a diferents qüestions com és el caràcter privat de l’empresa Institut Ravetllat-Pla, la influència ideològica dels seus promotors, el tipus de públic a qui va dirigit la seva oferta (pediatres, metges rurals, agents comercials,...) i el tipus de mitjans de comunicació utilitzats ( articles, conferències, exposicions, publicitat,...).

L’aspecte més innovador de la xerrada de la Sara va ser la repartició entre els assistents d’una sèrie de preguntes que cada u de nosaltres va haver de pensar i que posteriorment vam anar desgranant. Aquestes  preguntes eren les que, tal com ens va explicar la Sara, li havien anat sorgint a ella mateixa en el procés de redacció de la seva tesi:

 

1.      Què és una teoria científica heterodoxa i quina és la seva diferència amb una teoria científica marginada, perifèrica, il·legítima o exclosa?

2.      Qui defineix que una teoria és heterodoxa?

3.      Què és el que defineix l’èxit terapèutic d’un medicament?

4.      En la idea de problematitzar la dicotomia experts/profans, puc parlar de divulgació/popularització científica quan els públics de l’Institut Ravetllat-Pla són metges i estudiants de medecina?

5.      Des d’una perspectiva post-kuhniana, si intentem definir la ciència com una forma de comunicació en controvèrsia permanent, en què canviaria la definició si utilitzéssim en lloc de controvèrsia paraules com polèmica, debat, conflicte, canvi o moviment?

6.      Pot llegir-se l’estratègia de Ramon Pla i Armengol des de la post-colonialitat, el biopoder i la geo-política del coneixement?

7.      Quina és la diferència entre legitimació i validació de coneixement científic que buscava l’Institut Ravetllat-Pla?

8.      La xarxa científico-comercial de l’Institut Ravetllat-Pla era una xarxa transnacional?

9.      Com influeix en tot el procés científic de l’Institut Ravetllat-Pla la ideologia de Ramon Pla i Armengol ?

 

No cal dir que aquestes preguntes van permetre un intens debat que va resultar profitós per a tots els assistents. I esperem que també per la ponent.

 

 

- Construint un sumari per a una tesi doctoral.

Xerrada conduïda per Juan Carlos García-Reyes.

La segona intervenció va córrer a càrrec de Juan Carlos Garcia-Reyes. La seva tesi doctoral versa sobre els orígens de l’humanitarisme mèdic a Espanya durant el segle XIX, especialment tractant el cas de la Creu Roja.

En la seva intervenció en Juan Carlos ens va explicar quines són les claus del seu treball.

Un primer punt seria l’establiment d’un marc teòric que ens introduís a una història social i cultural del humanitarisme. Un segon punt titulat “Teories i bases per a un humanitarisme mèdic a Espanya” ens conduiria a l’anàlisi més detallat del cas espanyol:

 

1        La era de la Guerra-Indústria (1851-1914)

2        Revolucions i Restauracions a Espanya 1854-1898

3        L’Humanitarisme mèdic. Bases teòriques i ideològiques. La construcció i hegemonia de la civilització burgesa

4        La reforma de la sanitat militar espanyola

5        El moviment internacional de la Creu Roja

6        Humanitarisme, guerra, dret i medicina a l’Espanya del segle XIX

 

Finalment un tercer punt tractaria de les pràctiques i agents de l’humanitarisme mèdic espanyol a la segona meitat del segle XIX, particularment de la Creu Roja, on per una banda s’analitzaria el sorgiment de la Creu Roja a partir de les guerres carlista i cantonal, l’espai de professionalització que va representar, els públics a qui es va dirigir,... i per una altra el cas particular de les colònies tant al Marroc com a Cuba.

La seva exposició amb el debat posterior  va permetre una aproximació crítica al que va representar i representa l’anomenat humanitarisme mèdic i concretament el paper de la Creu Roja.

 

 En Juan Carlos també ens va mostrar un còmic de Moebius sobre la creació de la Creu Roja.

 

 

Nota elaborada per Miquel Carandell

 

 

 

 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada